Castell de Centelles i Mirador de les Cingleres des de Església de Sant Martí

Ruta senzilla per pujar al Castell de Sant Martí i al Mirador de les Cingleres.

Comencem a la plaça de Sant Martí, és una baronia amb 4 cases i l'església de Sant Martí.
Tirem pel camí que passa per sobre i de seguida deixem la pista per agafar un corriol a l'esquerra que va pujant tranquil·lament fins al castell.
Hi ha un tros equipat amb cadenes per protecció a la zona més exposada del precipici.

El castell està tancat per obres de millora, així que les millors vistes les tindrem seguint la ruta, des d'enfront.

Seguim endavant per un corriol que voreja els cingles i que proporciona unes molt bones vistes del castell i també de les muntanyes al davant, el Montseny i la zona de les Guilleries en primer pla.

Arribarem fins al Turó de l'Antiga que ens dóna una altra perspectiva de les vistes i ens permet veure també cap a la banda de Puiggraciós, la Mola i Tibidabo.

Tornem enrere i anirem baixant per una pista no gaire ample i per corriols.
El recorregut és molt agradable i la major part és a l'ombra.

Una llàstima no poder entrar al Castell i pujar a l'agulla pel pas equipat, que segons sembla l'han tret, però val molt la pena la passejada.

-----------------------------------------
El Castell de Sant Martí, de Centelles o de Sant Esteve (situat al terme de Sant Martí de Centelles) és un dels exemples més importants de fortificació medieval i moderna del nostre país. Malgrat que la major part de l'estructura que es conserva és dels segles XV i XVI, el castell ja existia, amb el nom de castell de Sant Esteve, l'any 898. Originàriament, doncs, va ser un castell fronterer. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional. Es troba dalt d'un cim afuat que es desprèn de la serra o costa de Sant Martí i s'aixeca uns 200 m de la seva base. És visible des de la carretera de Molins de Rei a Vic, tram Sant Feliu de Codines a Centelles.
.....
El Castell de Centelles es troba en un turó anomenat "agulla de Sant Martí", a 855 metres d'alçada. Té una planta irregular, adaptada al terreny, de forma triangular, amb un recinte sobirà dalt d'una roca situada aproximadament al centre del recinte.
(Viquipèdia)