Castell de Centelles. Masia La Rovira de Cerdans. Fageda Sauva negra. Casa Nova del castell. Castell de Popa.

Dos castells i una fageda.
Dues comarques Osona i Moianès.
Castells de Centelles, castell de Castellcir o de la "Popa" i una fageda de la Sauva Negra.
Tres objectius que es poden iniciar de tres formes.
- Desde Castellcir.
- Des de el coll de Prims. Pujant per la carretera del Puisagordi.
- Des de Sant Martí de Centelles.
Aquesta ruta la hem iniciat a Sant Martí de Centelles, a la carretera que uneix Centelles amb Sant Feliu de Codines.

INICI I DIFICULTAT:
També dos camins al inici. Dues possibilitats:
. Tal com la hem fet, té algun moment una mica exposat, però amb un cable que fa de barana. Pendent més suau.
- Per on hem baixat: Una pendent força, decidida.
La resta de la ruta, cap dificultat.

ELS CAMINS:
S'alternen pistes I camins amples amb bonics senders.
Gairebé sempre entre arbres de diferents espècies.
Al camí de la Sauva dominen els faigs, que ara, a la tardor son motiu suficient per sortir de casa. També Aurons, roures alzines. Els colors es barregen constantment.
Bones i extenses vistes.
El camí de tornada des de el castell de Popa se m'ha fet un tant pesat. Es un bon tros de pista assolellada.
EL CASTELL DE CENTELLES:
Situat dalt d'un cim que es desprèn del serrat de Sant Martí.
Es un bé cultural d'interès Nacional.
I allí estan uns murs de considerable alçada amb els seus merlets, que resisteixen com poden els embats del vent, la pluja i el gel des de fa un miller d'anys.
Tot ell té l'aspecte de no continuar tenint gaires ganes de ser un bé per ningú. Ni un element cultural, perquè la Nació no semble mostrar-li massa interès.
No és permès l'accés. Perquè sabem que cauran pedres i sembla que no es pot fer res per evitar-ho. I així continuaran caient, fins que deixi de tenir interès.
Les vistes, però, son per estar-s'hi una estona.
CASTELL DE CASTELLCIR O DE POPA:
Al igual que el de Centelles en molt mal estat i tancat.
Aquestes restes de castell son especials per la situació. Al acostar-nos, de cop, apareix una roca immensa plantada al mig d'una petita esplanada i sobre la roca aïllada i solitària, les restes d’un petit castell i la seva capella, que sembla fer equilibris i esforços per mantenir-se sobre la roca.
La roca té la forma que recorda la popa d'un vaixell. D'aquí el nom de "castell de popa".
No únicament la roca. Sobre ella, una edificació!!!. A les hores, el conjunt d'edifici i la roca, ens recorda els castells de popa dels vaixells.
La roca sembla increïble com es sosté.
Les esquerdes son nombroses.
La base, molt més estreta que la part superior i amb trossos de roca formant petites balmes em voladís que no crec que ningú pugui assegurar com funciona estàticament el conjunt.
Circulant per un dels costats, per sota del voladís i la petita balma, s'arriba a les escales (el que queda d'elles) que donen accés al petit castell.
- Els enfrontaments amb el bisbe de Vic, van donar lloc a ser assaltat per els soldats de Jaume II el just al 1292. (Casat amb Elisenda de Montcada)
- Durant la guerra civil del segle XV, els senyors del Castell (els Planella) es situaren al bàndol contrari del rei Joan II. Ja que el rei havia contravingut els acords de la Capitulació de Vilafranca, on havia signat que respectaria pràcticament totes les reivindicacions de les institucions del Principat de Catalunya. La derrota va ser total i el sr Marc Planella morí a l'assalt. (recordar que Joan II va ser el pare de Ferran el Catòlic).
- Per no nomenar les baralles entre castells veïns, com per exemple els Centelles.

Respecteu el que queda dels castells. Respecteu el bosc.