Castell de Colltort, camí de les Llaceres i Puigverd des de Sant Iscle

Aparquem davant el cementiri municipal. Anem direcció a l'església de Sant Iscle, que deixem a la nostra dreta, tot seguint per la carretera enquintranada. A la cruïlla de Ventòs agafem pista a l'esquerra i al poc la deixem per anar a la nostra dreta per un camí fresat, amb un rètol que indica Castell de Colltort.
Aquest deliciós camí en lleugera pujada, transcorre per un alzinar, que a mesura que anem guanyant alçada, dona pas a una fageda. A mesura que ens acostem al Coll de Colltort l'alzina torna a predominar. Assolit el Coll, anem cap a l'esquerra per fer una visita a les runes del Castell de Colltort, mirador panoràmic del Pirineu i de l'Alta Garrotxa, per la cara Nord i del Far, cingles d'Aiats i Cabrera per la cara Sud.
Retornats al Coll, ara baixem en direcció a Sacot i Santa Pau, fins al collet que separa la Fageda d'en Jordà de les planes de Sacot. Aqui agafem una pista forestal a l'esquerra que tot planejant per la falda Nord de la serra del Corb, a 100 metres per sobre de la Fageda d'en Jordà, ens porta a les runes del mas Llaceres, on deixem a la dreta un corriol que ens portaria a la Fageda d'en Jordà passant per Can Valeri i Can Betra. Anem a l'esquerra voltant les runes, i quan les hem superat un marcat camí a la dreta ens porta, enmig d'una fageda cada vegada mes imponent tot faldejant el Turó de Sant Joan, a trobar la canal de les Llaceres. Aquí el camí es encisador, i puja vertiginosament fent llaçades, per superar ràpidament els 120 metres de desnivell que ens separen del Coll de les Llaceres, ja a la Serra del Corb. Arribats a la cruïlla de camins, seguim cap a la dreta en direcció al Corb, per poder contemplar des de dalt, la canal de les Llaceres en tota la seva magnitud. Quan la deixem de veure retornem a la cruïlla de camins del Coll de les Llaceres, on agafem a la dreta una pista de desemboscar en direcció Sud, que suaument ens retorna cap a la Vall de Sant Iscle.
Passem pel Coll de Simon, fins arribar a la Masia de Puigverd, famosa per l'emboscada que la guàrdia de la dictadura va fer a un escamot de maquis, amb el resultat de un maqui mort (enterrat al cementiri del poble) i un altre de ferit que es va poder escapolir en la foscor de la nit.
Des de Puigvert nomès ens resta seguir la pista, amb una drecera que ens estalvia alguna de les llaçades, i retornem al punt on hem començat a caminar.