CASTELL DE FARNES

Una bona caminada per fer en grup doncs tots els camins són piestes amples que permet caminar en paral·lel. No hi ha cap dificultat tècnica ni cal tampoc GPS, es pot fer tranquil·lament prenent nota de l'inici de la pista de baixada, tot i que està indicada amb un pal indicador. La resta està senyalitzada i amb cartells explicatius. Cal portar aigua doncs no n'hi ha, llevat a l'ermita de Farners on hi ha aigua sense garantia sanitària.

Iniciem la ruta al Parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farners. Veurem que hi ha molta activitat doncs és inici de moltes rutes tant en bici com a peu com en moto. Per començar ens situem en la carretera que boreja el parc i que poc a poc s'enfila amunt. Arribats a la primera corva hi trobem la Creu. Anem seguint la pujada suau que en porta a Sant Pere Petit, una ermita avui despareguda que no hem fet ni fotos perquè nomès li queda un pany de paret encara no. El bosc és d'alzines sureres, pelades en la part de baix i també hi veiem algún pi.

La pista és ample i perfecte per un dia després d'una bona pluja, ja que el terra d'arenisca filta molt be i no fa fang. A poc a poc arribem a la Roca de l'Avi, un conjunt de roques sobreposades, molt característiques d'aquesta contrada. Realment la pedra donca encant al bosc i al seu entorn.

Continuem fins arribar a la Font del Ferro, si bé malauradament no raja. Ens hi parem perquè té una bonica estola gravada que ens indica que és de l'any 1.902. En la propera curva veiem un cartell indicador: turó dels Galls. Hem d'anar cap allà. És un turó amb unes bones vistes cap a Santa Coloma des de la part baixa i el seu accés a la part més alta és l'únic punt on hi podeu prendre mal ja que s'ha de grimpar una roca en la qual hi han marcat els grons de manera molt lleu.

Anem seguint la pista en suau pujada fins arribar a una colla de cartells indicadors: que si Argimon, que si el CAstell, que si l'Ermita de Farners, etc. Nosaltres hem seguit aquesta darrera pista fins arribar a la preciosa Ermita de la Mare de Déu de Farners. Inicialment era romànica, però es reformà totalment en el segle XIII i en el segle XVIII s'hi afegí aquest preciós porxo que la fa encantadora. Maluradament no es pot visitar i per tant no podem gaudir de la talla romànica, un xic moreneta, restaurada recentment.

Des de la plana de l'ermita la vista al Castell és fantàstica, per tant no per dem temps i anem camí amunt fins arribar a la porta que ens transportarà al segle XI com a feu dels Cardona. La veritat és que és molt agradable arribar i veure que la reconstrucció s'ha fet per a gaudir del lloc: es pot entrar a tot arreu i es pot pujar a la torra sobirana des de la qual tenim un vistes fabuloses.

Es pot aprofitar per anar al Tiró del Vent, no obstant, les vistes no superen les del Castell. Nosaltres hem començar desfent uns 200 metres el camí d'arribada a l'ermita per agafar una pista que surt per la dreta en pronunciada pendent cap el nord.

BAixem la pista i trobem a mig fer un arbre singular: una castanyer vell, gran i castigat pel temps però que continua ferm en el seu lloc. NO us preocupeu el coneixereu immediatament doncs és l'arbres més diferent de tots.

Continuarem baixant fins arribar als vivers, aquí la pista se suavitza i comencem a caminar sobre paviment. Arribarem primer al Gorg d'en Vilà, on aprofitarem de fer les fotos des del pont, però compte que no l'hem de creuar sinó continuar per la amteixa riba dreta que veniem. Primer ens semblarà estranya la pujada que tenin enfront, però és molt curta i ens portarà de dret pel costat de les plantacions d'arbres fins al Parc de Sant Salvador.

Trobarem primer la font Picant, que tampoc raja, posteriorment la resclosa i finalment pel mig del parc arribarem contents on tenim el cotxe.