Castell de la Fossa-Roques de la Corbera-Santa Cília i Sant Miquel de Sorerols-Roques Bora Fosca-Balmes Baconeres

L’inici d’ aquesta ruta circular és a la cruïlla de carreteres que hi ha al Km. 4,5 de la carretera de l'Esquirol a Tavertet i la que va a Cantonigrós, es tracta del Pla de Can Codina, on deixarem el cotxe.
Prenem la pista cimentada, de seguida la deixem per continuar pel caminet de l’esquerra que segueix els pals elèctrics paral•lels a la carretera, un cop arribem a la carretera la seguim uns metres i, també a mà esquerra agafem un caminet que va pujant fins el pla de la Fossa. En un punt del camí el deixem per decantar-nos a l’esquerra i baixar per un corriol que ens portarà, seguint unes fites, al castell de la Fossa. És una sorprenent i impressionant balma penjada a mig cingle i amb vistes a vol d’ocell de la casa de la Corbera , del Molí de Sobiranes i de la vall. Queden les restes d’una paret pròpia d’un edifici defensiu que devia ser aixecada per protegir la balma. Desfarem el camí que ens ha portat a la balma i un cop al pla continuarem fins a la punta del Morro de la Corbera, un bon mirador sobre el Pantà de Sau i la vall. Recularem una mica fins a trobar unes fites on hi ha un corriol que baixa pel mig d’una torrentera. Quan s'acaba la canal, el corriol segueix fins a sota de les roques de la Corbera on trobem les balmes de la Corbera Vella, és una balma amb dependències, assolellada i amb bones vistes sobre els plans del Noguer i el Puig de la Força. Continuem vorejant la cinglera i arribem a la Gran Balma de la Corbera. Es tracta d'una gran balma amb una superfície repartida per grans blocs de pedra, formant una cavitat on destaca la seva gran visera.
Tornem al davant del cingle i prenem el camí que segueix baixant fins arribar a la carretera.
Traspassarem la carretera i seguirem per la pista passant per la casa del Noguer i continuarem per la pista que ressegueix la Cinglera de Santa Cília on podem contemplar en tota la seva magnitud el Sot de Bàla, el Morro de l’Abella, el Puig de la Força i el Pantà de Sau als nostres peus.
Seguint ens arribem a les ruïnes de l'església romànica del segle XI de Sant Cília de Sorerols o Santa Cecília, molt derruïda, encara s’ intueix el seu absis mutilat.
Continuem pujant per la pista fins el mirador de la Roca del Migdia. Des d'aquí hi ha unes vistes magnifiques del Salt de la Minyona, del Montseny, les Guilleries, de Tavertet, del Morro de l’Abella, del Sot de Balà, i, a sota nostre, de l’aigua del pantà de Sau.
Desfem part del camí i seguim, en un punt ens desviem a l’esquerra per visitar la cova dels Teixidors. Aquesta cova és coneguda de molt antic per la gent de la contrada, que l'havien fet servir de refugi en temps de guerra. Retornarem al camí i el seguim fins a trobar unes curioses roques que semblen bolets. Passades aquestes roques trenquem a l’esquerra uns 40 o 50 m. creuant el Torrent de la Feu fins a arribar a un camí on trobarem unes fites que ens indiquen a mà dreta on és la cova de Bora Fosca. A la cova hi ha una reixa amb cadenat i si es vol visitar s’ha demanar la clau al Mas Sobiranes. Per casualitat hi trobem uns espeleòlegs i la porta estava oberta i l’hem visitat fins on hem pogut.
Continuem pujant fins el cim de la cova on hi ha els miradors de les roques de la Bora Fosca amb curioses i arrodonides formes.
Anem seguint fins l'església romànica de Sant Miquel de Sorerols, bonic exemplar romànic datat al segle XI, situat dalt d'un turó. A prop hi ha les minses restes del castell de Sorerols.
Continuarem per la pista, en el primer trencant seguim a l’esquerra i més endavant a la dreta i al cap de poc a mà esquerra seguirem per un corriol que està senyalitzat amb fites de pedra on baixarem fins el Torrent de Sobiranes el remuntem i, seguint, ja trobem les balmes i coves de les Baconeres, indret molt feréstec i salvatge amb un caos de roques, penyes i amagatalls disseminats pel mig de la vegetació.
Continuem el camí i, al cap de poc, trobem un trencant que a mà esquerra d’anada i tornada ens permet visitar la Roca del Solc. És una peculiar roca amb uns solcs formats per l’erosió de les aigües.
Tornem al trencant i seguim pujant fins a trobar les restes del que devia ser el dolmen can Tafura, seguint arribarem fins la casa de Can Tafura, al davant hi ha un roure centenari. Seguim per la pista i, al cap de poc, arribem a la pista cimentada que ens portarà a mà dreta a l’aparcament on hem deixat el cotxe donant per acabada aquesta ruta.
Ha estat un recorregut atractiu, que transcorre per indrets oblidats i solitaris però no per això mancats de bellesa.
Salut i Bona caminada!