Castell de la Tossa de Montbui - Santa Margarida de Montbui (Anoia).

La Tossa de la Montbui - Santa Margarida de Montbui

Sortim de Sta. Margarida seguint el GR-172, passem per la Font del Comú i el Rec del Comú, el camí va paral·lel al torrent de la Garrigosa durant una bona estona, aquest camí es la antiga carretera vella. Arribem a la cruïlla per baixar al torrent de la Garrigosa i travessar la carretera C-37, pugem per la pista al Turó de Can Vidal, més a munt trobem el sender per anar a veure l'Alzina Milenaria tot fent una circular i tornant al mateix cami, seguint arribem al Pla de la Tossa, un lloc amb una bona panoràmica. Aviat arribem al Castell de la Tossa, es el lloc més emblemàtic de Santa Margarida de Montbui, la Tossa de Montbui amb 620m. Des d'aquest indret es te una panoràmica excelent de la Conca d'Òdena i s'hi pot visitar el Castell de Montbui i l'esglèsia de Santa Maria de la Tossa.

Castell de Montbui (o castell de la Tossa)

Conjunt preromànic format per una ermita i un castell. La història d'aquest castell està molt lligada a la reconquesta i a la creació de la Marca Hispànica. El castell, però, no es va començar a aixecar fins després de la inclusió d'Almanzur, l'any 987.

La construcció es va haver de paralitzar a causa d'una gran sequera, que va suposar el despoblament de la zona fins que al segle XI, durant l'època de l'Abat Bisbe Oliba, es va tornar a construir el castell i es va acabar l'església.

El Castell de Montbui ocupa l’elevació coneguda com «la Tossa», l’esperó de la serra de Queralt que domina totalment la conca d’Òdena. El lloc, conquerit per Guifré el Pilós al segle IX, va passar al bisbat de Vic a finals del segle X. Va ser el bisbat, doncs, qui va construir el castell i l’església.

El conjunt devia ocupar bona part de l’elevació de la Tossa, segons es pot deduir a partir dels trams de muralla que s’han conservat. A la part més elevada destaca l’edifici quadrangular d’angles arrodonits, que segurament correspon al primer moment de conquesta. Al peu, l’església de Santa Maria conserva l’essència del primer temple preromànic, malgrat les reformes i els afegits posteriors.

La primera família de castlans que es coneix van ser els Mediona, que a principis del segle XI es van encarregar de refer el castell i l’església després de dos atacs andalusins. Al segle XII, la família dels Montbui es va fer càrrec del castell i de l’administració del terme al qual pertany. Malgrat que els Mediona van traslladar la seva residència a una casa forta al pla a partir del segle XIII, l’església de Santa Maria va continuar sent la parròquia del terme fins al segle XVII.

El conjunt del castell de Montbui va ser un centre de poder clau en la història de la conca d’Òdena, cosa que va convertir-ne els senyors en una de les famílies més influents del principat. Aquesta posició es va consolidar al segle XVI, quan van emparentar amb la família Lanuza.

Aquest castell ens ofereix una panoràmica de tota la conca d’Òdena des del mirador del Salt de la Donzella.