Castell de Lladurs

Ruta que es pot fer tranquil·lament com una matinal i que ens permet gaudir del castell de Lladurs, amb unes grans vistes, i alhora recórrer una mica la zona. Crec que ha de ser molt bonica de fer a la primavera quan els camps estan verds i les flors tenyeixen els marges.
La ruta surt de l'aparcament que hi ha a tocar l'escola de Lladurs, el primer que ens trobem és l'església de Santa Maria i la rectoria, davant de l'església hi ha una bonica zona amb arbres, taules i una font que ara a principis d'estiu van molt bé quan a la tornada es vol dinar (us ho dic per experiència pròpia).
Deixem enrere Lladurs i durant un tram seguim la carretera, hi ha un petit tram que es pot fer per un corriol en paral·lel, o bé continuar fins a l'indicador del castell (cal tombar a la dreta), en aquest punt, però a l'esquerra, hi trobem la font que molta gent de la contrada aprofita per omplir garrafes d'aigua.
Comencem l'ascens fins al castell de Lladurs, es pot fer més directe o bé, seguint un camí marcat on tenim indicats un seguit d'arbres i plantes típiques de la zona, nosaltres hem escollit la segona opció, sigui com sigui, en ambdós casos s'arriba al castell. Aquest es troba més a tocar la punta del turó, amb unes excel·lents vistes vers Solsona i a la nostra mítica i màgica muntanya de Montserrat, cal gaudir d'aquest entorn i per fer-ho, podem aprofitar el bonic banc que hi ha.
Anem a visitar l'església que en aquests moments s'està restaurant i el cementiri que hi ha just al seu darrere.
Deixem enrere l'església i anem fins al serrat del Castell, una bonica plana de pastura que és fàcil de recórrer fins que arribem a una portellera que hi ha a la nostra dreta, la creuem i anem baixant per la pista (ull hi ha diversos corriols i camins a banda i banda, no s'han de seguir) fins que arribem a la Massoveria de Borrells, just a davant del primer edifici, hi ha un camí de baixada que cal seguir.
A partir d'aquí tot va essent baixada, a vegades per camins, d'altres per corriols i fins i tot, algun tram per carretera (això sí, sense gens de trànsit), passem pel mas de la Caseta de Baix (un bonic mas encara avui habitat) i una miqueta més endavant pel mas Meix Vell (un mas abandonat, almenys això sembla) fins que de nou ens trobem a la carretera que ens porta a Lladurs, cal creuar-la i seguir per una pista forestal que durant una estona transcorre en paral·lel de la carretera.
De nou anem enmig de camps de sembrat, nosaltres ja els hem trobat completament a punt de segar (juny de 2022 i just uns dies abans de s'hi declarés un dels moltíssims incendis que han afectat Catalunya i la península Ibèrica), anem recorrent la pista fins que arriben a l'alçada de mas l'Om, ara pràcticament ja som a tocar Lladurs, toca una mica de carretera i de nou ja veiem l'església de Santa Maria de Lladurs, l'escola i els cotxes.
Tal com deixa, ruta interessant, però crec que molt bonica a la primavera, i sobretot, abstenir-se a l'estiu o en època de molta calor. I malauradament, en el meu cas, hi vaig anar a quatre dies abans que un llamp originés un incendi, sort de bombers, adfs i gent de la contrada que varen ajudar a controlar i a apagar l'incendi.

Podeu visitar l´enllaç que apareix a sota, per veure més detalls de la sortida.
https://caminantmareterra.wordpress.com/2022/06/19/castell-de-lladurs/

A Instagram:
https://www.instagram.com/caminantperlamareterra/

Podeu visitar el meu bloc:
https://caminantmareterra.wordpress.com