Castell de Lluçà (100 cims) i visita al monestir canonical de Santa María.

Castell de Lluçà.

Per arribar al punt d'inici si vens de Barcelona cal agafar la C-17 fins a Vic i després la C62 i la BV 4341 que ens porta fins a Lluçà.

Aquesta petita caminada la hem fet per la comarca del Lluçanès que no coneixíem i que ens ha permès passar un esplèndid dia.

La ruta surt de l'aparcament del monestir canonical de Santa Maria, un monestir romànic català amb un claustre molt ben conservat i que val la pena visitar-lo.

En un dia d'abril, després de les pluges, la comarca ens ha regalat un paisatge florit ple de groges ginestes, farigola, roselles i flors per tot arreu, una alcina mil·lenaria, una bauma, les ruïnes d'un castell ple d'història i un monestir amb un claustre molt ben conservat i explicat amb molta dedicació per part de la Angela (guia del monestir).

Baixem la carretera i a pocs metres de la fonda a ma dreta prenem el camí que ens porta a l'Alzina del Vilaró. Ens fem les fotos de rigor i just passada l'alzina a mà esquerra surt el corriol que ens porta a la Bauma i font dels Bous que té una peculiaritat en quan a la vía per la qual raja l'aigua.

El camí, després de travessar tota la balma, surt per la part oposada i ens porta a una bassa que a primera hora ens permet fer unes fotos molt peculiars dels arbres reflexats a la bassa.

El camí continua fins arribar a la masia el Castell. Esta ben conservada amb una extensa era on es suposa es feien els treballs propis de després de la collita.

Des d'aquest punt surt un camí que puja al castell. A prop del cim ens trobem una ermita, la de Sant Vicenç amb un ábside amb un sostre de pedra tallada plana, tècnica similar o igual al ábside de Sant Martí Xic (que està al costat del castell de Voltregà).

Del Castell, al cim, només queda una paret i una cisterna. Cal dir que la història de aquest castell es extensa i havia tingut molta importància en el segle XII.

Però des del meu punt de vista el més maco es la vista de 360º que hi ha des del cim. Es pot veure Montserrat, les Agudes, el Matagalls, Cabrera i el pla d'Ayats, el Puigsacalm, el Lluçanès, el Puigmal i Pirineu Oriental, la serra d'Ensija, el Pedraforca, la Gallina Pelada i la Creu de Ferro, el Sobrepuny i el Cogulló d'Estela, entre d'altres.

Despres de una bona estona identificant cims, tornem a la masia del castell i, un cop allà el camí continua fins a la carretera direcció a Santa Eulàlia de Puigoriol on agafarem a ma dreta la pista que ens portarà al pantà del Garet.

Només queden 1,2 km des del pantà i després de una última pujadeta tornem al punt d'inici.

Recomano aquesta excursió en març o abril. Si aneu després de les pluges tindreu sort de veure un paisatge, verd, bucòlic i ple d'encant.