Castell de Merola i Ruta de les Colonies

Parquing public gratuït

Sant Mateu (s. xIX)

Fou construïda a finals del segle xix i principis del segle XX (data imprecisa). La colònia s'organitzà com a tal al voltant de la fàbrica (existent el 1875) cap al 1880, època en què ja estava construïda la Torre, actualment molt desfigurada i dins el recinte de la fàbrica. Església d'una sola nau amb capelles laterals d'un clar estil neoromànic, fortament marcat a la façana, orientada a Ponent. Aquesta façana respon a uns elements totalment medievals: finestres de mig punt, porta amb arquivoltes en degradació i timpà amb dintell, columnetes amb capitells. Campanar d'espadanya, etc. A banda i banda de l'església i també a l'absis s'hi annexionaren edificis d'habitatges de la colònia.

Café de l'Ametlla de Merola

Palanca de l'Ametlla (s.XIX)

La palanca, un magnífic pont de ferro reblonat que salva el riu Llobregat prop de la resclosa i de l'inici del canal de derivació d'aigua, es una estructura de gelosia d'enreixat múltiple amb la forma bàsica de creu de Sant Andreu: El pont de 54 m de llarg i 2,45 metres d'ample, consta de dos trams que s'aguanten sobre tres gruixuts pilars de pedra ben tallada i col·locada contrapunt unida amb morter; sobre els dos estreps i el pilar central, reposa l'estructura de ferro, completament rectilínia. El tauler es fet amb travesses de fusta. La Maquinista Terrestre y Marítima comença a construir ponts de ferro cap el 1867 fruit dels encarrecs que va rebre del es companyies feroviàries catalanes i de diferents llocs d'Espanya; des d'aleshores i fins el 1940 en va construir 740, un els quals, el 1890, fou el de l'Ametlla de Merola. L'empresa Serra Feliu el va encarregar per tal de que la gent que vivien a Gaià, Galera i el sector esquerre del riu Llobregat puguesin creuar-lo sense perill i d'aquesta manera facilitar l'accès segur a la fàbrica.

Resclosa i canal de l'Ametlla de Merola (s. XIX)

La resclosa i el canal actuals són fruit d'un seguit d'obres que tenen com a punt de partida l'estructura hidràulica d'un vell molí fariner que funcionava des de començaments del s. XIX. Amb el pas dels anys i amb la concessió d'aprofitament hidràulic augmentada per a usos industrials, es construeix el nou canal o rec que, seguint les corbes de nivell i la forma del meandre del riu, porta l'aigua des de la resclosa fins a la turbina. La resclosa, una imponent estructura de pedra i formigó de finals del s. XIX, també substituí la vella de fusta. L'obra d'enginyeria hidràulica fou autoritzada per l'enginyer encarregat del servei d'aigües de la conca alta del Llobregat que, en nom de la secció de foment de la Diputació de Barcelona, verificava sobre el terreny el projecte de resclosa i embassament, i inspeccionava la seva construcció.

Corriol a la dreta

el Llobregat

Riera de Merola

La Riera de Merola és un corrent fluvial de la comarca comarca del Berguedà, afluent del Llobregat per la dreta, Neix prop de Sant Joan de Montdarn, entre els termes de Viver i Serrateix i Casserres. Després de fer de termenal entre els termes de Viver i Serrateix i Puig-reig, desemboca al Llobregat poc abans de l'Ametlla de Merola. Té com a afluents, per la dreta, la riera de la Fou, el torrent de la Barraca i el torrent de Vilaferrans; i per l'esquerra la riera de Camadall, el torrent de Montoliu, el torrent de Filomera i el torrent de la Reia.

Inici Pista

Creuar riera de Merola

Enllaç amb pista

Antic nucli de Merola

Merola és documentat com a fortalesa des del 983. El lloc de Merola formava part del terme casteller de castell de Puig-reig en els segles IX i X, i era habitat per pagesos alouers.

Castell de Merola

Actualment només es conserva la paret de tramuntana de la torre d'homenatge, coneguda popularment amb el nom de la torre dels Moros. Es tracta d'una torre esberlada acabada amb merlets. Té una alçada de 4,95 m i el mur té 1,20 m de gruix. La construcció és de planta rectangular, gairebé quadrada, formada per tres pisos d'alçada, els dos primers coberts amb volta i el superior amb fusta. La torre era coronada amb merlets i s'hi accedia mitjançant dues portes, probablement d'arc de mig punt adovellat. L'aparell força regular i col·locat a filades denota una obra del segle xii. Bona part de l'aparell de la torre i de la fortificació foren aprofitats als segles posteriors per bastir les masies del terme de Merola.

Santa Maria de Merola (s.XI)

L'església romànica de Santa Maria de Merola ja és documentada el 1050. Es tenen notícies de la família dels senyors de Merola a partir de mitjan segle XI. La família dels senyors de Merola apareix citada com a vicaris del Castell de Puig-reig i protectors del monestir de Sant Pere de la Portella. Al segle xii augmentà el seu protagonisme; Bernat de Merola, un dels membres més actius, fou amic de Guillem de Berguedà, el trobador, i s'enfrontà repetidament amb el bisbe de Vic.

creuar Riera de Merola

Riera de Merola

el Reguer

Puig Roig

La Garsa

Túnel sota C-16

La Palanca

Casal de la dona i escola

Edifici destinat a l'escola-convent per a noies de la colònia tèxtil, obra de l'arquitecte Vives Figuerola. La major part de la mà d'obra de les fàbriques tèxtils era femenina. Per això disposava d'una residència per a noies, regentada per religioses, on se'ls donava també la formació que en aquella època es considerava adequada per a les noies.

La Purissima (s.XX)

L'església de la Immaculada de Cal Vidal, situada a la plaça de la Puríssima Concepció és d'estil neoromànic, amb planta de creu llatina i de tres naus, la central el doble d'ample que les dues laterals i una quarta més curta fent de transsepte. Les naus són cobertes per una volta de canó reforçada amb arcs formers, cada una acabada amb un absis amb cúpula de quart d'esfera, i el creuer és cobert per un cimbori de planta quadrangular. El parament és de carreus de pedra regulars, i tot l'edifici és envoltat per un sòcol de tres filades de carreus amb les juntures d'estuc. A la façana, la porta central és d'arc de mig punt, amb arquivoltes, decorades amb relleus geomètrics; als relleus escultòrics dels muntants, hi trobem dos dels quatre elements del Tetramorf, els símbols dels evangelistes: a la dreta veiem l'àngel (que representa sant Mateu), a l'esquerra, el bou (representant a Sant Lluc). Els altres dos símbols apareixen en l'espai entre la porta i les finestres, a la dreta l'àliga de Sant Joan i a l'esquerra el lleó de sant Lluc. A la façana lateral de ponent trobem un campanar d'espadanya de dues obertures amb brancals i ampit rectes i llindes amb forma d'arc de mig punt.

Museu de la Colonia Vidal

El fundador de la Colònia Vidal va ser Ignasi Vidal i Balet juntament amb la seva família, els "Vidalets". L'any 1882 la família Vidal va comprar els terrenys necessaris per a la construcció de la Colònia. La construcció d'aquesta va començar el 1892, a partir del projecte d'un dels seus propietaris, l'enginyer Vicenç Vidal i Casacuberta, però no es va acabar de construir fins a l'any 1901. Ignasi Vidal va morir abans d'acabar les obres i va passar el relleu cap als seus dos fills. La colònia va estar en funcionament 79 anys, des del 1901 fins que va tancar portes l'any 1980.

Enllaç amb antic Ferrocarril Manresa-Berga

Tot i que s'havien presentat diversos projectes anteriors per obrir una línia de tren partint de Manresa seguint el curs del Llobregat cap al nord, la línia va néixer del projecte presentat a Corts el 7 de desembre de 1879 pel diputat provincial Marià Puig i Valls, amb ample de via de 750 mm i un pressupost d'1.500.000 pessetes, i que va ser aprovat el 25 d'abril de 1880. La subhasta de la concessió fou celebrada el 25 d'abril de 1881, i s'atorgava al Sr. Marià Puig i Valls, la concessió seria per a 60 anys i les obres havien de començar al cap de tres mesos i estar acabades al cap de dos anys. El servei ferroviari entre Manresa i Guardiola de Berguedà es va tancar entre 1972 i 1973. La crisi, la millora del transport per carretera i la generalització dels vehicles particulars van fer que el servei deixés de ser rendible i necessari. La construcció de l'Embassament de la Baells, que afectava de ple el traçat de la línia, va servir com a motiu perquè el 2 de maig de 1972 circulés l'últim servei entre les estacions de Guardiola de Berguedà i Olvan-Berga. L'últim trajecte de passatgers entre Olvan-Berga i Manresa es va fer el 30 de juny de 1973 i només va restar des d'aleshores en servei per a mercaderies el tram entre Manresa i Sallent per al transport de sals potàssiques.

Font de la Granja

La font de la Granja es troba propera a la carretera de Farriols, al costat mateix de la antiga via del tren, es un espai concorregut per la gent de cal Marçal. Destaca per ser un espai ombrívol, net i ben condicionat, que des de fa molts anys comptat amb un espai per a berenador format per grans pedres que estan col·locades en forma de taules i seients.

Pont de la Granja

Pont de pedra del ferrocarril Manresa-Berga que salvava la riera de la Granja, a cal Marçal. L'estructura, una bona obra bastida amb pedra ben picada i col·locada a contrapunt, consta de dos grans arcs de mig punt, reforçats amb maó vist.

L'Assumpció (s.XX)

L'església es va aixecar en els anys 50 del s. XX, coincidint amb l'època mes productiva de la fàbrica. A la seva dreta està adossada la rectoria. Es troba situada en el centre de la colònia, dividint els dos nuclis principals: el barri de la carretera a una banda i els antics habitatges i la fàbrica a l'altra. La façana principal conta amb un petit pòrtic sostingut per columnes de pedra, la teulada de teula àrab que introdueix al portal d'entrada que és un arc de mig punt adovellat. Al damunt del pòrtic hi ha un òcul. A la dreta esta el campanar de planta quadrada amb altes finestres rectangulars i coberta a quatre aigües del mateixos materials que l'església. Aquesta té a una sola nau amb murs de pedra vista a les parts inferiors de les façanes i arrebossades a les parts superiors y la coberta són de teules ceràmiques de tipus àrab

Cal Marçal

Pel què fa a la seva estructura, a la colònia de Cal Marçal hi podem distingir dues parts ben diferenciades, definides per una línia divisòria, l'antiga carretera comarcal 1411. Per sota la carretera hi trobem, pròpiament, la colònia, que consisteix en un carrer d'onze escales de sis pisos cadascuna. Aquest carrer s'estén paral·lel a la fàbrica. A peu de carretera hi ha la barriada de Cal Marçal, amb edificis d'ús, antiguitat i tipologia diversa: pisos, habitatges unifamiliars, comerços i un antic cinema, actualment tancat. Entre aquest dos nuclis diferents hi trobem l'església i els anomenats pisos nous, construïts amb l'ampliació de la colònia durant els anys cinquanta del segle XX. Al igual que altres colònies, el desnivell del terreny permet que existeixi una separació entre la zona industrial, situada al costat del riu, i la d'habitatges, divisió espacial que en Cal Marçal és molt més acusada a causa de l'existència d'aquest barri a l'altra banda de la carretera. A diferència d'altres colònies veïnes, a Cal Marçal no hi han edificis que mostrin les categories socials entre els obrers i l'empresari, tampoc hi ha camps esportius, teatre ni altres edificacions de caràcter social, doncs fins i tot l'escola es va situar en els baixos del bloc principal d'habitatges.

La Palanca

Resclosa i canal de Cal Vidal

La resclosa de cal Vidal , obra de pedra i formigó, té una alçada de 17,56 m, i el seu canal de derivació 135 m de llarg, 1 m d'ampla i 0,40 de profunditat. Amb aquestes dimensions s'obté una força de 502 CV amb un aprofitament hidràulic d'uns 3000 l/seg. El canal, avui totalment automatitzat, porta l'aigua a les turbines (dues turbines verticals Francis de 795CV i 110CV que foren instal·lades el 1942, amb un aprofitament hidràulic de 5.150 l/seg. La turbina de cal Vidal està en actiu i està connectada a la xarxa elèctrica. La visita al Museu de la Colònia Vidal permet veure de molt a prop la resclosa, el canal i les turbines.

Pista a la dreta

Pont de la Resclosa

Cal Riera

La colònia industrial de Cal Riera s'ubica en la zona central del terme de Puig-reig, és la segona colònia de sud a nord dins del municipi després de l'Ametlla de Merola. Com totes les colònies del terme, es situa al costat del riu Llobregat, aprofitant l'ús de l'aigua com a font d'energia per a la seva fàbrica tèxtil. És una colònia de moderades dimensions distribuïda en dos nivells, al nivell inferior, al costat del riu i al sud de la colònia, l'edifici de la fàbrica, i al nivell superior, la part nord, la colònia obrera amb els edificis d'habitatges pels obrers, els edificis d'equipaments i serveis, l'església i la torre.

Cinglera del Llobregat

Aqüeducte del canal