Castell de Mont-roig

Ruta senzilla que porta fins al malmès castell de Mont-roig, antigament un sentinella de gran part del nord de l'Alt Empordà, així com una gran quantitat de búnquers de la postguerra. Per començar la caminada cal anar per la GI-502 de la N-II a Darnius i aturar-se en un trencant mà esquerra al quilòmetre 2,8 aproximadament, està indicat, però només en sentit N-II. Hi ha espai per deixar el cotxe.

Per començar s'agafa la pista que apareix davant nostre i en pocs moments es gira a l'esquerra (per la dreta serà per on acabarem la sortida. Després d'aquest trencant, encara en vindran tres més fins a dalt, en tots els casos cal anar a la dreta, mentre es va veient com el castell cada vegada està més a prop. En els últims trams la pujada es fa moderada.

Un cop a dalt és recomanable visitar el castell per fer-se una idea de com era. Cal parar molta atenció amb les mines que hi ha a les roques que el sustenten, que són bastant fondes i perilloses, així com els munts de runes i enderrocs que hi ha. El castell va servir fins la Guerra Gran (1793-1795), quan fou destruït amb una explosió, d'aquí que es puguin veure grans fragments de mur caiguts. També es pot visitar un búnquer construït durant la postguerra que es conserva en bon estat.

Es continua el camí per on s'ha vingut que baixa cap a l'altre vessant de la muntanya on hi ha el castell i que mostra les millors vistes d'aquest. A pocs metres, s'ha de girar a la dreta en una baixada pronunciada i amb un camí en molt mal estat.

Després de la baixada, s'arriba al mas Rejol i es gira cap al nord, se segueix el GR-2 en paral·lel a la carretera i la vall del Ricardell, però per un camí sense asfaltar molt interessant per la quantitat de búnquers que hi ha al peu, però també a l'interior de la muntanya. Aquests búnquers són resultats d'aquells deliris antiinvasionistes que provocaven que primer es gastessin els diners per fer-los que no pas per alimentar la població.

Es continua per aquest camí, fins pràcticament al final de la sortida, quan en un trencall s'ha d'anar a la dreta i deixar el GR. No està indicat, però no és gens complicat, només cal fixar-se en el track. En pocs moments després d'aquest darrer trencall, s'arriba de nou al cotxe.

Aquesta sortida s'ha fet el gener després del gran incendi de l'estiu de 2012, es pot veure com de malmès ha quedat el paisatge, però també hi ha un cert optimisme perquè moltes sureres broten i es regeneren. També permet veure la muntanya sense sotabosc i fer-se una idea de la quantitat de búnquers i construccions auxiliars que hi ha a la zona.