Castell de Mont Roig - Bunquers Darnius

Petita passejada aprop del poble de Darnius. Recomano fer el sentit de l'excursió amb la pujada brusca al principi, ja que tot i que és una pista pot ser complicada de baixar al haver-hi molta rocalla "suelta" i un fort pendent.

En l'actualitat el Castell de Mont Roig està en ruines, però es va construir sobre una gran escletxa de roca molt curiosa (posteriorment m'he informat i he vist que eren unes antigues mines de talc). Just al costat podem trobar un dels bunquers de la postguerra, pertanyent a la "linia Gutierrez". Alhora, mirant cap el sud, observem la serra on es situen els pobles de Llers i Terrades. Al nord veiem la Jonquera i el pas del Pertús.

Si continuem la ruta seguint el track proposat arribarem a un altre conjunt de bunquers, aquest és molt més gran que l'anterior. Des d'aqui ja s'observa tota l'esplanada de l'Empordà.

* Recomano el següent enllaç per si es vol visitar algun bunquer més durant la caminada: http://indretspervisitar.blogspot.com.es/2013/07/bunquers-de-darnius.html

* Castell de Mont Roig wiki: El Castell de Mont-roig, o Torre de Mas Puig, és un antic castell termenat ara en ruïnes situat al cim del mateix nom a 276 metres sobre el nivell del mar, al terme municipal de Darnius. Segons la llegenda el nom prové de la sang de la dama del castell i el seu amant, que foren assassinats pel marit d'ella en un atac de gelosia. En queden poques restes i només es conserva algun mur en molt mal estat de conservació, al qual s'hi poden veure els merlets i algunes sageteres.

El turó està delimitat per la muralla que es conserva en la seva pràctica totalitat i que ressegueixen el perfil orogràfic del terreny. La torre de planta quadrada s'alça en el sector sud, on la muralla presenta un tram emmerletat. A l'interior del castell resulta difícil distingir-ne els elements atès que es troba pràcticament cobert per l'enderroc del mateix edifici. El subsòl del castell està foradat per les galeries d'una mina de talc que va estar en explotació fins entrada la segona meitat del segle XX. Tot i així, el seu estat de conservació és força bo, ja que conserva bona part de les estructures, encara que moltes s'hagin refet durant els segles XVII i XVIII