Castell de Montearagó- Quicena

Sempre que passen prop d’Osca, ens crida l'atenció la imponent silueta del castell de Montearagó, que es veu al terme de Quicena, i avui ha sigut el dia que ens hem decidit anar-lo a visitar. Situat en un turó al terme municipal de Quicena, domina els plans de la Foia d’Osca. Es va construir per reconquerir Osca als musulmans al segle XI. Va ser una fortificació en forma d’hexagon irregular amb habitatges militars i una església. Més endavant convertit en monestir real va aconseguir grandesa i magnificència, amb molt terreny sota la seva jurisdicció, es va anomenar Abadiat de Montearagó. Va ser abandonat durant la desamortització de Mendizabal, i més endavant va patir un incendi que el va deixar molt malmès, actualment està en procés de rehabilitació per això està tancat a les visites. La seva situació privilegiada li proporciona una gran panoràmica de la zona, el Salt del Roldan, l’embassament de Montearagon, els Pirineus, la serra de Guara i la Plana d’Osca.
Comencem a caminar des del municipi de Quicena, nomes sortir del poble ens desviem a la dreta pel camí de la Pardina, que va cap a la Cantera. Seguim un sender que va paral.lel al riu Flumen. Un cop arribem al barranc Hondo, sense creuar-lo ens desviem a l’esquerra per un corriol perdut que s’enfila fort el vessant del turó, en uns 400 metres de distància pugem uns 100 metres. Un cop dalt les vistes són espectaculars. Anem planejant en direcció al castell, aquí dalt bufa un aire bastant fred. Passem per dos dipòsits rodons de pedra, no hem pogut esbrinar la seva història.
Arribem al castell que actualment està tancat per obres, però no hi hem vist cap moviment de que si estigui treballant, hi ha unes reixes que impedeixen el pas i decidim no entrar-hi. Baixem per una trialera que va al camp de Tir amb Arc, on hi ha unes persones practicant. Anem al parc Javier Tomeo, en honor a l’advocat, escriptor i dramaturg nascut en aquest poble. Un recinte tancat amb taules, bancs i una font de pedra.Un lloc de trobada i celebració de festes dels veïns del poble.
Un cop al poble seguim pel camí de las Libras, antic camí d’Osca, per anar a veure l'aqüeducte romà. Situat sobre el barranc de Las Canales, formava part del sistema hidràulic de la sèquia de la Ribera que proveïa d’aigua a Osca, captant l’aigua del riu Flumen. Retornem al poble on destaquen algunes cases amb les portades amb arc de mig punt. A la plaça de Sant Pere Màrtir hi ha l'església barroca de l'Assumpció de Nostra Senyora. Hem tingut un dia radiant amb molt bona visibilitat però fresquet.