Castell de Penyafort. La Senabra. Font de Sant Llorenç. Sant Llorenç de la Senabra. Font del Llop. Castell de Penyafort

Caminada del dimecres 21 de setembre de 2022. 8,5 km. 3 h 30 min. Desnivell 195 m. Altitud màxima 274 m. Altitud mínima 168 m. Alfred Castells, Raül Horro i Jaume Sendra.
Reprenem les caminades del dimecres, a dos dies de l’equinocci de tardor, després de l’aturada estiuenca de tres mesos.
Són les 8 hores i 5 minuts del matí quan, havent deixat el cotxe aparcat davant l’esplanada del castell de Penyafort, iniciem la caminada d’avui, amb un cel mig ennuvolat.
Tirem cap el sud, amb direcció a Castellet. A la dreta anem deixant les masies de Cal Magí, Cal Vicari, Cal Noi de Bellestar -amb les seves obres permanents- i Cal Prunera, amb unes quantes cabretes i un gos ben gros.
Just passat el pont sobre el barranc de Sant Llorenç, mirem de trobar la font de Sal-i-pebre. Actualment la font no és visible ja que l’aigua està canalitzada per dues cases que la van recuperar, ja que s’havia perdut. Va caldre fer un clot més fondo per trobar l’aigua.
Continuem cap al sud i agafem el primer trencall a l’esquerra per la carrerada del barranc de la Senabra* o, també, carrerada de la Bisbal, que, entre vinyes i amb un lleu pendent ascendent, ens porta a la Senabra.
*També escrit Sanabra
Del conjunt de construccions d’aquest indret destaquen l’església romànica de Santa Maria de la Senabra i la caseria de la Senabra.
Un esponerós magraner davant l’església sembla que vulgui donar-nos la benvinguda amb l’ofrena de les seves magranes.
L'església de Santa Maria de la Senabra és un edifici d'una sola nau amb absis semicircular i coberta de teula a dues vessants. Constitueix un dels millors exemplars romànics del Penedès. A l'interior hi ha un fris i un arc toral que aguantava la volta de canó, ensorrada. La façana té un portal adovellat i un ull de bou, i l'absis mostra una finestra de doble esqueixada. El seu origen se situa al segle XII. A l'interior es conserven pintures del 1614.
La caseria és un edifici de planta quadrangular amb planta baixa, pis i golfes, coberta a dos vessants. El portal d'entrada és d'arc de mig punt dovellat i les finestres estan emmarcades en pedra. Les cantoneres són de pedra i a un angle de l'edifici hi ha un contrafort.
A una llinda de pedra dels finestrals hi ha esculpida la data 1674.
Actualment acull les activitats agropecuàries de Vins Mallofré.
Des d’aquí baixem per un sender en direcció nord-est que, entre vinyes i pins ens porta al barranc de Sant Llorenç. Tot baixant, a l’esquerra, encara subsisteix un antic pou ja enrunat.
Seguim el fondo d’aquest barranc est enllà envoltats d’una flora ufanosa fruit de l’ambient obac de l’indret.
Al cap de poca estona, a la nostra dreta, arrambada a la paret natural, trobem la font de Sant Llorenç -seca, com totes les altres que veurem avui- (Coordenades X388729 Y4572605). L'aigua es regula, quan raja, amb una aixeta metàl·lica moderna.
Un poema de Josep Parera, difícil de llegir, embelleix el coronament de la font i unes taules amb bancs prop de la font conviden a fer un recés per descansar.
LA FONT DE SANT LLORENÇ
Lloc d’esplai del qui matina, / font humil de sant Llorenç, / dolç repòs del qui camina, / aigua fresca i cristal·lina / que bevent-ne el cor emprens. / Tens per marc un bell paisatge, / tens perfums, tens cants d’ocell, / tens els besos de l’oratge / i del cel reps l’homenatge / perquè et dona el seu mantell.
Una mica mes enllà, també a la dreta, hi ha la font del Pouet del Cagalló (que alguns mapes descriuen com del Pouet del Queguelló). Es tracta d’una font de clot amb una basseta de forma rectangular (1,7 m x 0,90 m i 0,50 m de profunditat).
La cartografia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya indica que entre aquestes dues fonts hi ha una altra font: la font de Sant Joan, que nosaltres hem buscat i no hem pogut trobar.
Des d’aquí desfem al camí fins a la primera cruïlla que trobem a la dreta. Agafem el camí que puja en direcció nord-est i de seguida el deixem per agafar un senderol que cap al sud-est en conduirà al cim d’un pujolet (274 m), on trobarem les restes de l’ermita de Sant Llorenç. El senderol puja força suau, llevat d’uns petits trams força drets.
L’ermita, d’estil romànic, es troba en un estat ruïnós i està en procés de restauració. Només es conserva, semi alçat, l'absis de planta semicircular, que presenta unes decoracions llombardes i unes finestres de mig punt, esqueixades, i part de les parets laterals. Els carreus són de pedra picada disposats en fileres horitzontals.
Durant la prospecció arqueològica realitzada l’any 2011 es va constatar que  al segle XVI l’església havia esdevingut un mas on la cuina amb forn de llenya estava a l’absis. En el moment de les excavacions es va trobar ceràmica dels segles XV al XVIII.
De l’ermita existeixen  testimonis gràfics (1912) que mostren el bon estat en què es trobava a principis del segle XX. 
Portem una hora i mitja de caminada i decidim esmorzar als voltants de l’ermita, prop de les restes on es construí un pessebre l’any 2017.
En acabat d’esmorzar agafem un camí cap al nord que baixa entre boscos de pins i que ens condueix més amunt del camí que hem deixat abans per pujar a l’ermita. Seguim aquest camí cap al nord, de moment, per girar després cap a l’oest. De seguida trobem dos nous camins a la nostra dreta. De moment no n’agafarem cap perquè volem trobar la barraca de la Senabreta que ha d’estar entre unes vinyes que queden a la nostra esquerra.
No costa gaire de trobar (Coordenades X388557 Y4573077). La barraca és una mulassa de planta exterior quadrada (2 m x 2 m) i interior circular, en falsa cúpula, ubicada sobre el marge que divideix dues terrasses de vinya. Les pedres de la construcció són de petites dimensions, irregulars, amb les cantonades amb pedres grans. La portalada d'accés és petita, feta amb arc rodó de pedres irregulars. Actualment una moderna porta de fusta tanca el seu accés. A la façana de llevant hi ha una petita obertura. La cabana ha estat arrebossada amb morter modern.
Tornem cap el camí i, ara sí, agafem el segon dels camins que havíem deixat a la dreta i el seguim cap al nord. Una vegada travessat el torrent del Llop ens entaforem per un fondo amb força vegetació, a la nostra dreta, per mirar de trobar la font del Llop.
Eureka! Al cap d’uns 100 m l’hem trobat (Coordenades X388811 Y4573432). Es tracta d'una font de clot, com un gran cocó. Està excavada en forma de cova de diversos metres de profunditat, sota d'unes roques molt grans que delimiten un fondal. L'aigua hauria de degotar per sota de les roques del sostre. Avui, però, ni havia aigua ni rajava. A l’esquerra de la font hi ha un petit pessebre metàl·lic.
Vista la font tornem al camí per continuar avançant en direcció nord-oest per arribar-nos a la Torreta.
Aquesta masia, molt enrunada, consta d'un cos principal amb diversos annexos adossats. L'edifici disposava de planta baixa i pis. Des de la planta baixa es podia accedir a una gran cisterna soterrada. A la façana hi destaquen alguns finestrals d'arc rebaixat amb totxo vist, les estructures de pedra a les cantonades i algun arc de mig punt. A l'interior hi ha un arc apuntat de pedra i una llinda de pedra amb arc conopial. A la part de darrera de la casa es conserven restes d’un forn de pa i d’una altra cisterna.
Tornem enrere fins que arribem a la cruïlla davant de la barraca de la Senabreta. Des d’aquí, avançant cap a l’oest. Entre boscos de pins i vinya, arribarem a una altra masia molt enrunada: Cal Pere Joan.
Es pot distingir, encara, que la masia tenia un cos principal de planta quadrangular amb planta baixa, pis i golfes amb coberta a dos vessants. L'accés a l'edifici es feia per un baluard amb arc de mig punt dovellat. El finestral de la façana té els brancals, escopidor i llinda amb guardapols de pedra, amb festejadors a l'interior. Les cantoneres de l'edifici estan fetes amb carreus de pedra. Hi ha unes dates en dos punts de l'edifici: a les golfes, l'any 1670 i a l'entrada, en una rajola, hi ha la inscripció de l'any 1882.
Davant la masia hi ha una pèrgola constituïda per unes moreres que dispensen una ombra meravellosa per gaudir d’un petit descans, que no ens estem de experimentar-lo.
Continuem. Fent giragonses nord i oest arribem a un camí d’entrada, a la nostra dreta, que, entre uns joves xiprers, ens condueix al mas Petit.
Aquest mas, actualment, està en procés de restauració amb unes dependències força modernes. Hem preguntat als paletes que hi estaven treballant per la sínia propera i no ens han sabut indicar la situació. Sembla que aquesta sínia estaria situada al fondo de la Torreta, al nord del mas. Un altre dia serà.
Desfem el camí per sortir de la finca, anem cap a la dreta i arribem al castell de Penyafort quan son les 11 hores i 35 minuts. Acabem, satisfets, la caminada d’avui i retornem cap a casa.