Castell de Prenafeta-Serra Carbonera-Tosall Gross-Iglesia y Font de Sant Salvador-Font del Bou-coll de Coloma

Ruta para ir por la cresta de la serra Carbonera volver por el bosque por medio de curiols espectaculares , subir por una pequeña vertical al Tossal Gros un 100 cims escencial , bajar por la cresta de la serra por del lado S hasta llegar al coll de Coloma , luego bajar unos metros y aqui hay dos opciones o ir por donde yo fui y entrar por el bosque del pi Roig y bajar a la Font del Bou y luego volver al GR 170 ,o seguir recto por el GR 170 para luego ir dirreccion a la fuente de Sant Salvador y a un costado de la fuente esta el curiol de ida y vuelta hacia el Castell donde tenemos unas vistas preciosas del valle y el pueblo de Prenafeta , luego visitamos las Ruinas de la iglesia de Sant Salvador, seguimos bajando por el GR 170 que es el de la ruta del Cister esta nos llevara hasta el parking del pueblo el inicio de la ruta
NOTA el desnivel que marca el track NO es la correcta , el desnivel real son 750 metros de desnivel positivo , tambien hay varias variaciones para hacer la ruta depende de cada uno

PUNTOS DE INTERES

- CASTELL DE PRENAFETA

El Castell de Prenafeta és un monument del nucli de Prenafeta, en el municipi de Montblanc (Conca de Barberà), declarat bé cultural d'interès nacional.
Les restes del castell estan en un turó sobre l'actual poble de Prenafeta. En el mateix turó hi ha dues edificacions d'èpoques diferents. A l'extrem oriental hi ha la més antiga; és un petit castell roquer de planta gairebé trapezoïdal. Els murs conserven molt poca alçada. Aquest castell es va construir cap al segle xii.[1]
A l'extrem oest de la cresta del tossal es conserva trossos de mur d'una casa forta. Les pedres cantoneres són carreus ben tallats mentre que el parament és de pedres irregulars. Aquesta casa es va edificar al segle xiii o al segle xiv. Gran part d'aquesta casa es va esfondrar l'estiu del 2006; abans d'aquest esfondrament es podia veure un mur amb espitlleres. Sota d'aquest edifici hi ha un túnel.
El terme de Prenafeta apareix documentat per primera vegada l'any 980 i el castell el 1072, en un document pel qual Arnau Pere de Ponts el donà en feu a Ramon Bremon. Bernat Pere de Pont deixà el castell en herència al seu fill Pere de Puigvert. La família Puigvert fou els senyors del castell durant els segles xii i xiii malgrat sembla que l'administració no l'exercien directament. Per herència, l'any 1276 Prenafeta passà a mans del monestir de Santa Maria de Poblet.
El poble de Prenafeta va quedar pràcticament despoblat en la guerra civil catalana contra el rei Joan II (1462-1472) i es va abandonar definitivament al segle xviii, quan es va refer la població al seu emplaçament actual, a uns 2 quilòmetres al sud.

IGLESIA DE SANT SALVADOR

L'antiga església de Sant Salvador de Prenafeta és una església al poble de Prenafeta, al municipi de Montblanc (Conca de Barberà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada a l'antic poble de Prenafeta, que quedà abandonat el segle xviii quan el poble es traslladà uns dos quilometres al sud. Actualment l'església es troba en ruïnes.
És un edifici amb dues parts diferenciades que possiblement corresponen a dos moments d'obra. Als peus de l'edifici hi ha el que seria el nucli primitiu: una nau rectangular que aniria coberta per una encavallada de fusta que no s'ha conservat. Això pot correspondre a mitjans de segle xi. El material constructiu és la pedra irregular petita i col·locada sense cura en el mur, lligada amb morter. Posteriorment (1300) es va afegir un nou tram de nau amb un absis semicircular a la capçalera. Aquesta part de l'edifici va coberta per una volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta. Els dos trams de la nau es comuniquen mitjançant un gran arc ogival dovellat. En l'obra més moderna, els materials són també molt pobres. A la volta han quedat els senyals d'una cintra d'encanyissat, en el morter emprat per a lligar el reble.
Prenafeta es menciona com a topònim l'any 980. El 1054 va ser donat el lloc per la seva colonització i a partir d'aquesta data deurien iniciar-se les obres del castell. L'empresa repobladora va aturar-se com a conseqüència d'una incursió àrab documentada pels volts del 1086. No obstant això, poc temps després es deuria reprendre, aquesta vegada ja sense interrupció. Durant els segles XII el lloc depenia de la família Puigvert, descendents dels primers colonitzadors. Precisament en el testament d'un membre d'aquesta nissaga es documenta per primera vegada l'església de Sant Salvador, l'any 1166. Posteriorment, Prenafeta va passar a ser propietat del monestir de Poblet per donació d'un Puigvert. L'any 1300 una Acta de Visita al Cenobi esmenta la necessitat de construir una capella al lloc.

TOSSAL GROSS 100 CIMS ESCENCIAL FECC
El Tossal Gros de Miramar está incluido en el Plan de Espacios de Interés Natural, conjuntamente con la sierra Carbonería y parte del entorno del Pantano de Gaià forman parte de la Red Natura 2000.
Situado en la sierra de Miramar entre las comarcas del Alt Camp y la Conca de Barberà, destaca por el contraste entre la franja rocosa que culmina el cerro con el paisaje vegetal de las laderas que miran al norte que conforman el PEIN. Presenta una diversidad faunística caracterizada por la presencia de una ornitofauna desarrollada y de algunos reptiles de gran interés.
El Tossal constituye un relieve calcáreo diferenciado, entre los ríos Francolí y Gaià. El paisaje vegetal de este espacio es una muestra típica de las comunidades secundarias y permanentes del país del encinar litoral. La notable diversidad faunística de este espacio justifica su inclusión en el PEIN. Destaca la presencia de una ornitofauna bien desarrollada y de algunos reptiles de gran interés, como el eslizón (Chalcides bedriagai).
El espacio comprende los municipios de Figuerola del Camp y Cabra del Camp, en la comarca del Alt Camp y Barberà de la Conca y Montblanc en la Conca de Barberà.