Castell de Querroig (Volta a Portbou).

Ruta interessant i llarga que dóna la volta a la vila empordanesa de Portbou. Aquesta ruta transcorre per senders i pistes i és de bon fer, malgrat la distància, perquè no hi ha gaire desnivell ni cap pas compromès.

Aquesta caminada comença en un dels miradors de la Platja de Portbou entre Passeig de la Sardana i Avinguda de Barcelona. Se surt de Portbou per l'Avinguda de Barcelona, seguint el rètol que indica Homenatge a Walter Benjamin. Se segueix pel carrer de Méndez Núñez (carrer dels Bombers) i es puja pel Carrer Pujada del Mirador. De seguida, s'arriba al mirador i al monument, estrany, a Walter Benjamin, al costat del cementiri. Des d'aquest mirador hi ha unes primeres vistes precioses de Portbou i la seva platja.

Es voreja el cementiri i a través d'un sender molt fressat s'arriba a l'antiga carretera de Portbou, la N-260a. Cal seguir-la fins que fa un gir total. En aquest punt cal fer una paradeta per gaudir de la zona del Claper i del Cap de Creus que sobresurt sud enllà.

Se segueix un petit tram de carretera asfaltada; però cal anar en compte perquè de seguida, un centenar de metres, hi ha la drecera que s'enfila esquerra amunt. És una drecera de mal veure, tot i que si s'hi fixa bé hi ha un punt en una pedra que l'assenyala. Es puja per aquesta drecera suau i engrescadora fins al Puig Claper, una talaia bonica de la part catalana de la ruta amb unes vistes insuperables de Colera, Llançà, el Cap de Creus i la Mediterrània més màgica.

A partir d'aquí cal passar per la dreta d'una caseta amb antenes per anar a trobar una pista que acabarà a la carretera asfaltada de Portbou. És el punt que separa els termes municipals de Portbou i Colera, el Coll del Frare, amb les darreres vistes imponents de Colera i Llançà. A partir d'ara ja no es veuran més.

Es travessa la carretera i se segueix la pista sense cap altre secret que anar gaudint de Portbou des de tots els angles i del cim del Querroig, l'objectiu principal de la caminada. La pista transita pel Coll del Falcó fins al Coll de les Llaceres, sempre pujant prudentment. Nosaltres, cansats de la pista, vam veure un senyal que indicava una drecera i la vam agafar, era una drecera molt dreta, però que ens portà en un tres i no res al Coll de les Llaceres des d'on hi ha unes boniques vistes de la Serra de l'Albera.

Se surt del Coll de les Llaceres per una drecera que queda a la dreta d'un arbre amb rètols indicadors. És una zona preciosa perquè es va vorejant per una drecera amb molt bones vistes el Puig del Colom, que no es puja en aquesta ruta. Encantats pel paisatge, s'acaba la drecera i la caminada ja ha canviat de vessant de muntanya. Aquí es troba una altra pista que cal seguir fins a la Font de Tarabaus (amb molt poca aigua; però si es porten gossos va bé perquè poden beure i refrescar-se), el Pla del Ras i el Coll del Suro des d'on ja es gaudeixen de les vistes de la Catalunya Nord: el Canigó amb les últimes clapes de neu, la zona de la Marenda amb la població de Banyuls al capdavant, a tocar de mar. Una altra postal per cobejar.

Ben passat el Coll del Suro s'agafa una drecera que puja cap al cim del Querroig, primer, i en una última pujada breu però forta al Castell de Querroig, ara enrunat; però que conserva unes vistes excepcionals des del Cap de Creus fins al Canigó. És un cim panoràmic i encisador.

Per baixar, es desfà un xic de drecera de pujada i s'agafa el caminoi que baixa per l'esquerra. No té cap secret, és l'únic sender que hi ha, és divertit, dret i, si es baixa silenciosament, es poden oir els crits de les cabres que s'alimenten per les pastures austeres. El sender que deixa enrere el Dolmen del Coll de la Farella, en molt mal estat, s'acaba al Coll de la Farella. Des d'aquest coll fins al Coll del Frare (no és el mateix coll d'abans, el primer Coll del Frare separa Portbou de Colera i aquest Portbou de Cervera, Catalunya de França) el camí va pujant i baixant per una bonica zona de sarments, molt ben conreada.

Passat el Coll del Frare es torna arribar a la carretera, a l'antiga frontera catalanofrancesa on hi ha uns rètols que ens evoquen al passat més magra dels nostres avantpassats, l'homenatge, el record a les víctimes del franquisme que van ser deportades a camps de concentració.

Ara es camina per l'altra banda de carretera, passat el coll fronterer de Belitres i de seguida es troba una arma mortal, o les restes del que devia ser un canó de vigilància i de mort. El canó ja no hi és. (Vaig sentir dir que l'havien robat). Tanmateix encara hi resta la plataforma que aguantava l'arma i que amagava el soldat que la utilitzava.

Des d'aquest punt, ja es té una altra perspectiva de Portbou i de la Platja portbouenca. Des del canó se segueix un sender, mig sender, mig pista que arriba a l'últim cim del dia, el Puig de Cervera amb unes vistes espectaculars de la catalana Portbou i del Cap de Creus i de la francesa Cervera que roman espectacular entre els Caps de Cervera i de Canadell. És l'últim gran moment visual del dia; però no l'últim gran moment de la caminada perquè la drecera que baixa i, de tant en tant, puja fins a Portbou és un espectacle, és la millor part de la ruta i la més divertida.

Cal anar en compte en el primer descens per la zona de les Fresses, ben assenyalada fins a Portbou amb senyals grocs, perquè si és moll pot ser perillosa; però és divertidíssima. Es tracta d'anar seguint la drecera, d'anar gaudint els petits penya-segats fronterers i d'anar passant platges, la Platja del Pi, les Tres Platgetes i la Platja Petita que ja contacta amb la Platja de Portbou, inici i fi d'aquesta caminada.

Aquesta no és de les caminades més espectaculars que hem fet; però hem assolit el cim de Querroig, un altre cent cims, i hem gaudit, com sempre, d'una jornada caminant per les nostres contrades.

Els Senyderistes iLusos, acompanyats per en DACAMA, us aconsellem que la feu quan tingueu un dia lliure i que la gaudiu tant com nosaltres!

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!