CASTELL DE RINER. SANTUARI EL MIRACLE. CAMI DE FREIXINET. TERRITORI DE MASIES

El Castell de Riner es una torre del municipi de Riner (Solsonès). Construït a mig vessant de la muntanya, vora un petit replà sobre el riu Negre es troba en una situació estratègica pròpia de l’època (segle X). En aquest indret avui hi trobem la torre del castell, l’església, la rectoria i el cementiri . La Torre de Riner, rectangular i de partes rectes de 2 metres de gruix i 18 metres d’alçària es el vestigi del Castell de Riner. Aquest paratge despoblat, silenciós i tranquil es troba en un territori de masies definint un paisatge marcat tant per les formes naturals com per les activitats de l’home, amb un mosaic format per camps de conreu i boscos de pins, roures i alzines. Ens hi arribem des del Santuari del Miracle, centre religiós dedicat a la Mare de Déu del Miracle, situat a la banda de ponent del municipi.

Ruta: Santuari del Miracle (827 m) – Roc de la Mare de Déu (854 m) – Masia Casanova (811 m) – Masia Guinga (798 m) – La Carral (815 m) – Font de Fornell (754 m) – Rasa del Solà (655 m) – Casa Bolseguda (668 m) – Riera de Freixinet (637 m) – Casamartina (627 m) – Caseta de Casamartina (634 m) – Riu Negre (550 m) – Castell de Riner (607 m) – Riu Negre (550 m) – Camí Bosc del Duc (626 m) – Camí Plana Rodona (638 m) – Casa La Vall (643 m) – Camí a Vilaró de la Torre (662 m) – Casa La Cirosa (802 m) – Santuari del Miracle (827 m)

Accés: Al Santuari del Miracle s’hi arriba per la carretera LV-3002/BV-3002 (Cardona a C-75, Hostal del Boix, prop de Solsona). Es troba entre el km 6 i 7.

Dificultat: Ruta fàcil, majoritàriament per pistes i camins amples, amb algun corriol. Sense cap dificultat d’orientació, llevat algun camí perdut a causa de la vegetació. Per la seva llargada de gairebé 20 km la classifiquem com a moderada.

Caminada: Situats a la Plaça davant del Monestir i l’església del Miracle comencem a caminar dirigint-nos al W per anar a trobar la Capella de la Desaparició. Ara girem al S per anar a buscar un camí que paral·lel a la carretera ens porta fins a la capella de Sant Gabriel i seguim 100 metres a llevant fins al indret de el Roc de la Mare de Déu, una enorme llosa de pedra que podria ser la coberta d’un sepulcre megalític (actualment es troba en fase de restauració, al monestir). Seguim la ruta retornant a la capella, travessant la carretera i per un ample camí al S anar a buscar el camí de la Casanova. Ara ja anem rumb al E, passem per davant de la Casanova i de la Guinga. Mes endavant deixem la pista i prenem un corriol que travessa el bosc, després la carreta, un nou tram de bosc i ens situa prop de La Carral, avui una casa de colònies envoltada de boscos i camps de conreu. Ara ja emprenem el camí cap el N, i per pistes entre camps i algun bosquet ens anem a buscar la Rasa de la Font Rodona, passant primer per la Font de Fornell, a ma dreta del camí en mig d’uns pla amb arbres. Seguim caminat per pista fins que aquesta gira a W per anar a Cal Poncet i a Vilaró de la Torre. En lloc de seguir la pista principal, en prenem una de secundaria que gira 180º, baixa a travessar la rasa de Font Rodona, i segueix fins a baixar a la Rasa del Solà, on trobem una nova pista que ens portarà al Collet de Sentor, passa per davant Casa Bolseguda i baixa fins a la riera de Freixinet. Travessem la riera per la carretera, en sentit de pujada al poble de Freixinet i ràpidament girem a l’esquerra per baixar per l’obaga de Cal Beltran i anar paral·lels a la riera de Freixinet per el seu marge dret. Inicialment el camí es net i clar (de fet havíem trobat un trac que hi passava) però en arribar a l’obaga del Feixes, el camí es del tot impracticable i perdut per la abundant vegetació. En retornar, trobem un corriol que baixa a la riera, el seguim i tot i que no està gaire transitat es veu traça suficient per arribar a la riera, travessar-la i enfilar-se fàcilment a la carretera. Ha estat l’únic tram un xic enrevessat de tot el recorregut. Superat l’entrebanc de canviar de marge de la riera, seguim carretera de Freixinet avall, i a pocs metres la deixem tot enfilant-nos per una pista que ens durà a la bonica masia de Casamartina i la seva ermita de la Mara de Déu de les Neus. Pista enllà, ara ja anem cap el NW, trobem una cruïlla, passem la Caseta de Casamartina que ens queda a la dreta i seguim caminant fins el bosquet de sant Martí, on la pista fa un pronunciat revolt a l’esquerra. En lloc de girar deixem la pista i baixem per camins entre prats i boscos fins a la llera del riu Negre, que travessem per una palanca feta amb dos taulons de fusta. Tot seguit la pujada per corriol fins a Riner. Primer trobem la torre del Castell, tot seguit l’església i la rectoria. Visitat el lloc i contemplat el paisatge des d’aquesta curiosa posició estratègica, emprenem el camí de retorn al Miracle, seguint ara el camí clàssic i senyalitzat (mes o menys). Es així que baixem de nou a travessar el riu Negre i tot seguit ens comencem a enfilar per un bonic camí entre roures de fulla petita, algun auró negre i també boix grèvol. Aviat el camí es transforma en un camí mes ample. Anem pujant per damunt de la Rasa de l’Estany, sempre per el seu marge dret. Aviat el camí s’eixampla, deixem enrere el que ens duria a la bonica masia de Bosc del Duc, i mes endavant la de Plana Rodona, passem per davant de la casa de La Vall i arribem a travessar la rasa de l’Estany que remuntem, ara pel el marge esquerra, fins arribar a la cruïlla de Vilaró de la Torre. De nou al marge dret de la rasa, ara la pista s’enfila fent algunes ziga-zagues fins arribar a l’Obaga del Soleil. Seguim pujant fins passar davant de la masia La Cirosa, on l’any 1458 hi vivien el Celdoni i el Jaumet, els dos vailets a qui es va aparèixer la Mare de Déu, i que fou l’origen de la construcció del Santuari en aquest bell indret del Solsonès. El camí passa per davant dels edificis de les cel·les i tot seguit arribem a l’esplanada de la inacabada església. Donem la volta al monestir i donem per acabada la caminada per aquets bells paratges de boscos, camps de conreu, masies, capelles i ermites, santuari. I amb el goig d’haver-nos trobat un parell de cabirols.

Cartografia: ICGC. Base topogràfica 1:5000. Fulls: 274-099; 275-099; 274-100; 275-100; 274-101