CASTELL DE ROSANES - SANT GENÍS DE ROCAFORT, passant per la Mina Martorellense, Font Blanca i Font del Gilet,des de Martorell

CASTELL DE ROSANES - CASTELL DE SANT GENÍS DE ROCAFORT, passant per la Mina de plom "La Martorellense", des del Parc del riu Anoia, a Martorell (Baix Llobregat).

Circular per la Serra de l'Ataix, passant per corriols i pista forestal i per punts d'interès com: Parc del Riu Anoia - la Roca Dreta - Roques d'en Mateuet - Castell de Rosanes - Mina de Plom La Martorellense - Riera de la Garjola - Ermita de Sant Jaume - Font i Bassa de Sant Jaume - Mina Font Blanca (cova amb aigua temporal) - Castell de Sant Genís de Rocafort - Font del Gilet.

Nota: Les dues entrades a l'antiga explotació minera de plom, del nivell inferior, estan tancades amb reixa i candau des de fa 2 o 3 anys, donada la perillositat per esfondrament i algún accident que va tenir lloc. Tanmateix, es poden veure les ruïnes de les instal.lacions mineres a la gran esplanada superior. La Mina de Plom pertany a Castellví de Rosanes.

Vistes al massís de Montserrat des del Castell de Rosanes i el Castell de Sant Genís.

~~~~
▪INICI: MARTORELL. Parc del riu Anoia (aparcament gratuït).

▪RECORREGUT (track gravat en sentit horari):

Creuem el parc i l'aparcament del Complex Esplortiu Vila i l'Església de Santa Maria. Enfilem pel Carrer de la Muntanya, que passa per sota l'autopista AP-7.

Pal indicador: "CAMI DE LA ROCA DRETA": pista forestal de sorra, ben costeruda al principi.

Al costat del camí hi ha una antiga mina o forn de calç.

La ROCA DRETA (espai recuperat pel Motor club).

Deixem el camí ample per continuar pujant per dins el bosc (diverses dreceres sotabosc).

CASTELL DE ROSANES o CASTELL DE PAIRET. Un lloc que m'ha fascinat, donat el relleu geològic i colors de la zona: pedra porosa de tons vermellosos del Bundsandstein (en alemany: roca de sorra roja) i formes alveolars, com les ROQUES D'EN MATEUET, amb nom propi.

Pugem fins unes altres roques curioses, en forma de de bolet o barco, amb bones vistes.

Cruïlla de camins (pal indicador): "CAMÍ CARENER / Mina de plom 35min"

Cruïlla on hi ha una cadena i un parell de rètols advertint del perill de les ruïnes de les instal.lacions mineres.

CASA DE LA MINA DE PLOM "LA MARTORELLENSE". Les instal.lacions es dividien en 3 nivells. Primer passem per el què queda de l'edifici, bastant ruïnós, del què ençà havia estat el pavelló de treball dels miners. Al darrera hi ha la immensa xemeneia del forn de fundició de galena i el pou mestre de l'extracció, actualment tapat. [Nivell superior].

Baixem unes escales al costat d'uns murs de pedra, antigues dependències dels miners [nivell intermig], i després seguim un sender desdibuixat, tapat de vegetació, que davalla fins el llit del torrent (TORRENT DE LA GARJOLA). [Nivell inferior].

Entre la malesa hi ha un dipòsit amb aigua i murs de pedra, al costat del qual estan les dues entrades reixades de la Mina de Plom La Martorellense (candau de l'Ajuntament de Castellví de Rosanes). Entre el 1893 i el 1966 la "Compañía Minera Martorellense" en va extreure sulfur de plom /galena, éssent un dels principals jaciments de Catalunya. Seguint el filó principal, la profunditat del pou mestre "Ntra.Sra. de Montserrat" va arribar als -246 metres. Va caldre perforar un accés subterrani transversal en el nivell 4 (aprox. -140m) per connectar amb el pou mestre: el “SOCAVÓN SAN EUSEBIO" (túnel de 890 metres de longitud). Els nivells 5 i 6 (més avall del "Socavón") van quedar inundats en quant la mina va aturar la seva activitat i les bombes van deixar de funcionar, doncs la profunditat total del pou està a -4 metres sota nivell del mar. Temperatura de l'aigua: entre 25-28°C

Seguim pel sender, ara definit, que recorre el RIERA DE LA GARJOLA / Torrent del Vernís.

Enllaç amb pista forestal, que seguim a l'esquerra i més endavant esdevé sender herbat.

Prenem un trencall, poc visible, a la dreta, i en un parell de minuts arribem a l'ERMITA DE SANT JAUME, romànica del s. XI, tan coberta de vegetació que potser sense el "waypoint" del track m'hagués passat desapercebuda... molt de canyissar, heures.... està en un estat molt lamentable, i és ben bonica.

El minso sender desemboca en una pista forestal de sorra. Allà ens desviem una mica fins a la FONT DE SANT JAUME: font i bassa, ambdues seques, ni gota d'aigua!

Continuem per la pista forestal en suau pujada, fins una nova cruïlla de camins a la Serra de l'Ataix: coll del Gas.

Primer fem una anada-tornada a la dreta, a la MINA FONT BLANCA: una petita cova inundada temporalment. Aquí sí que hi ha abundància d'aigua!

Visitada la cova, reculem fins l'anterior cruïlla i ara ens desviem a l'esquerra: veurem una fita de pedres. D'aquí surt un corriol marcat amb senyals de pintura blava. És un corriol molt xulo entre roques i arbres.

Trencall a l'esquerra.

Baixada per roca, per un tram vertical on hi ha una fissura i diversos punts de recolçament col.locats per ajudar a desgrimpar. I després toca grimpar una mica per l'altra banda, per accedir al castell.

CASTELL DE SANT GENÍS DE ROCAFORT (Priorat de Sant Genís). Vestigis de l'antic monestir, castell, torre, murs, etc, del s. XII, actualment en ruïnes, que estava situat dalt d'un espadat, en un lloc estratègic i privilegiat.

Des del castell, baixem per unes amples i dretes escales, amb barana de ferro en algun dels trams. Les escales fan unes pronunciades giragonses, per salvar el desnivell més fàcilment. Hi ha un parell de bancs de pedra per descansar.

FONT DEL GILET (seca). Aquesta mina d'aigua i font està en una esplanada amb bancs pedra. Malgrat no rajar aigua, és un lloc amb encant, amb unes escaletes de pedra per accedir-hi.

El sender continua entre vegetació, amb el peatge de Martorell visible en algun moment, i desemboca en un carrer, just a sota l'autopista AP-7. També seria possible aparcar aquí.

Baixem per unes escales al costat d'un parc infantil i continuem paral.lels al riu fins el Parc del riu Anoia de Martorell.

Fi de la ruta.

=========

CURIOSITATS:
* "El CASTELL DE ROSANES o DE PAIRET és una obra del municipi de Martorell (Baix Llobregat) declarada bé cultural d'interès nacional, de la que actualment en queden vestigis. Està situat a la serra de les Torretes o de l'Ataix, i a una altitud de 252 metres. Esdevé un autèntic balcó sobre l'Alt Penedès i el Baix Llobregat amb un ple domini dels camins que transiten pels entorns de Martorell i a la seva esquena dels que s'enfilen cap al veí castell de Castellvell de Rosanes o de Sant Jaume." (Viquipèdia).

* "El CASTELL DE ROCAFORT és una fortalesa del 1042 situada al municipi de Martorell (Baix Llobregat) i declarada bé cultural d'interès nacional. El castell s'alça damunt un turó constituït per gresos rogencs del Triàsic. Tot i no ser una altitud destacada, es troba encimbellat damunt la roca i al pas del camí que procedent de Martorell s'adreça vers Gelida seguint la línia castellera penedesenca que hi havia en temps medieval. Durant l'edat mitjana es construí una línia de fortaleses i torres paral·leles al riu Anoia per defensar-se de les incursions sarraïnes. D'entre les primeres cal destacar els castells de Subirats i Gelida, i de les segones la Torrassa, la torre de Miralles i el castell de Rocafort que fortificava el monestir de Sant Genís. (Viquipèdia).

* MINA FONT BLANCA (Castellví de Rosanes): "Curiosa cavitat excava a prop de l’antic complex miner de la serra de l’Ataix. Descripció: Aquesta cavitat, ens sembla que pot estar originada per una cala de mineria (en castellà =calicata) doncs es troba molt a la vora de l’antic compleix miner de la serra de l’Ataix. La seva estructura forma una sala d’uns 11m de fondo per 12m d’amplada i 2m d’alçada. Les infiltracions produeixen una bassa temporal que inunda una bona part del sol de la galeria. El sostre està format per conglomerats. Materials procedents del sostre, blocs, còdols i matrius del conglomerats cobreixen la planta. Una part d’aquests són recoberts per una fina capa de calcita. Semblen evidents els talls per a l’extracció de mineral als costats de la galeria. Els detalls de la diversitat de la coloració del mineral fa interessant la seva observació.
* Més informació sobre les exploracions subaquàtiques al compleix miner de la serra de l’Ataix. Vídeo, Jordi Yherla
- Text, Josep Cuenca. Fotografies, Francesc X Samarra. Grup d’Espeleologia de Badalona (GEB). NOTA: Agraïm a Francesc Alarcón de SPELEOCORB de Corbera de Llobregat que ens ha fet saber el topònim de la cavitat."
http://www.geb.cat/cova-del-turo-de-mongoi-castellvi-de-rosanes-baix-llobregat/

* "La SERRA D'ATAIX està formada per una base de pissarres paleològiques recoberta de conglomerats i gresos vermells del Bundsandstein".

* Molt interessant l'article de Els Folloneros "TORRETES, CASTELLS I MINES A MARTORELL:
http://losfolloneros.blogspot.com/2014/03/torretes-castells-i-mines-martorell-2014.html?m=1