CASTELL DE ROSET des de VILADA

Una sortideta al bergadà. Tant a prop i tant desconegut per a nosaltres. Deixem el cotxe al poble de Vilada, ens enfilem cap a l'Ajuntament on trobem un bonic edifici en una plaça on hi ha una capella i una esplai. Ja des d'aquí podem observar l'esglèsia de Sant Joan Baptista que és el nostre primer objectiu. Seguirem el carrer de la Vinya i enfilant-nos arribarem a l'esglèsia però caram quina mala sort: la portà està tancada fet que ens obliga a continuar carrer amunt fins que es converteix en una pista forestal.

Passarem els dipòsits de l'aigua i enfilem fins el collet de Sant Joan, cal seguir les marques del PR per no equivocar-se de camí, doncs hi ha moltes variants i encreuaments. A partir d'aquí cap amunt fins a la Creu de Roset, una gran creu de ferro amb un pedronet al costat que té un missatge clar i agraït: "Bon dia per tot el dia"

No gaire lluny d'aquí trobarem la Font del Dipòsit, que és exactament el què diu: una font al costat d'un dipòsit d'aigua. Perquè resulta que a l'any 1927 l’empresari Teodor Miralles va decidir canalitzar l’aigua de la font de l'Arç i fer-la arribar al nucli urbà de Vilada, per quin motiu va construir una conducció subterrània per sobre de la qual caminarem, trobant sobrexidors de tant en tant i sentit el soroll de l'aigua com corre sota els nostres peus. Sobretot se sent molt a la Foradada o mina que atravessas la montanya per no perdre desnivell.

Donat que no hi ha gaire desnivell, ràpidament arribarem a la Font de l'Arç, una deu d'aigua important amb tres bocs. Nosaltres vàrem comprovar si hi havia aigua provinent dels recs que l'envolten i curiosament tots són secs i únicament brolla aigua de la font.

Una pujadeta i arribarem al pla on hi ha la casa del CAstell amb uns plans que acrediten que antigament eren camps de conrreu. Hi ha qui afirma que hi ha també cirarers, però ara a l'hivern no els sabut coneixer. La casa està enrunada de manera que pujem al CAstell de Roset que curiosament no està en el cim més elevat sinó a la banda de solei de la montanya. Del castell, vulgarment dit dels moros, queden unes quantes parets, i una cisterna ben definida. De totes maneres les vistes són la millor recompensa.

Deixem el cim i tornem enrera fins a la casa del Castell, agafem la pista que a mà esquerra tira avall i baixem encara no un quilòmetre per agafar el corriol que marcat com a PR marxa cap a la dreta. El corriol és com un tobogan amunt i avall fins que arribem a un punt que talment és un inmillorable mirador del bergadà, del pantà de la Baells, de Borredà, del Bou Mort, Els Milassos, etc.

Ja aviat trobarem el camí ral que va de Vilada a La Nou de Bergadà, que nosaltres aprofitarem per seguir tot passant per davant de les cases de Viladomat i de la Coromina. Poc després d'aquesta arribem a un pal indicador que senyala el corriol que ens ha de portar a Vilada si bé primer ens baixarà fins el rec on podrem observar la Font del Canó que és d'aigua solforosa i es nota per la pudor que fa.

Des d'aquí és un passeig fins a trobar l'esglèsia i de nou el cotxe. Com anècdota cal senyalat que hem vist dos cabirols avui i no al mig del bosc sinó a la casa de La Solana, poc abans d'arribar a Vilada. Sembla que menjaven palla fins que els hem sorprès i han marxar ràpidament.