CASTELL DE SANT SALVADOR DE VERNERA des de la Vall de la Santa Creu

Una altra sortida matinal, ben d'hora, ben d'hora que la calor ja apreta. Sortim del poble de la Vall de la Santa Creu on hem deixat el cotxe a l'aparcament de l'entrada. La ruta no té cap dificultat tècnica i està senyalitzada parcialment amb marques grogues. Cal portar aigua, tot i que al monestir de Sant Pere hi ha màquines expenedores de begudes.

Arribem al poble de la Vall icom que no volem anar pel camí habitual agafem el carrer del rec del lladoner per anar a buscar un camí que surt al costat del rec. Aquest camí és el que puja de El Port de la Selva però nosaltres el seguirem molt poc troç doncs aviat un camí més ampli ens enfilarà muntanya amunt. Fem unes quantes marrades i aviat tenim boniques vistes tant sobre el poble com sobre El Port de la Selva.

De cop el camí s'acaba però no us preocupeu. Busqueu un corriol que algú amb bona intenció ha obert entre la vegetació per tal que d'arribar fins al camí habitual. Al cap de poc ens apareix Sant Pere de Rodes enmig dels nuvols baixos. Tot té un aspecte fantasmal, molt divertit i a sobre no veiem el sol de manera que no patim calor.

Un cop creuat el rec de Boets (que és l'únic que hi ha) trobarem la carretera. A l'altre cantó unes escales ens indiquen on hem de seguir i al cap de poc ja arribem a la font del monjos just a sota de Sant Pere de Rodes des d'on no podem deixar de mirar el campanar, les parets de la seva basílica i les de les seves estances. És brutal. Avui no hi entrem però cal fer-ho doncs es tracte d'una de les maravelles del romànic català.

Nosaltres anem al castell de manera que passem per davant la porta i ens enfilem per un corriol que a poc a poc es fa estret i costerut. Unes quantes ziga-zagues i ja som al coll del mosquit des d'on tenim boniques vistes però acabem de pujar perquè a dalt ens trobem en un mirador privilegiat: vistes sobre Roses i la badia, vistes sobre el monestir i sobre Port de la Selva, Llançà, Santa Helena, l'Empordà, etc. Increïble. El castell està força deteriorat doncs és una construcció defensiva del segle IXque va caure en declivi a primers del segle XIV. Hi ha divertides llegendes sobre qui s'ha llançat amb cavall a baixa el cingle.

Després de gaudir una bona estona ja que afortunadament els nuvols baixos han marxat, decidim tornar passant per davant del monestir i agafar una pista que ens porta directament a Santa Helena i el poble de la Santa Creu de Rodes. Es tracte d'una bonica ermita amb tota una colla de construccions al coltant -avui derruides- que formaven el poble de la Santa Creu, deshabitat en el segle XV. L'ermita, abans església del poble, és romànica i curiosament construida aprofitant una torre de guaita que fa lafunció de campanar. L'entorn és bonic amb portals d'entrada i sortida.

Nosaltres seguim la pista fins arribar a l'aparcament de vehicles , que creuarem, per anar fins a la primera corba de la carreteera on surt un camí que hem de seguir malgrat sembli que no va on nosaltres volem. Aquest camí ens portarà al Coll del Perer des d'on iniciarem la baixada a La Vall de la Santa Creu i al cotxe.