Castell de Saverdera, Verdera o Sant Salvador [100 Cims FEEC/ICGC]-Monestir de Sant Pere de Rodes-Ermita Sta.Helena[IBP34HKG]

01.Estacionamiento/inicio/final Castell de Saverdera/Verdera o Sant Salvador.

02.Mirador.

03.Monestir de Sant Pere de Rodes.

El monestir de Sant Pere de Rodes fou un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). En concret, es troba al sud-oest de la població del Port de la Selva, al vessant de llevant de la muntanya de la Verdera, dins la serra de Roda i prop de les ruïnes del poblat medieval de la Santa Creu de Rodes i del castell de Sant Salvador de Verdera. Les primeres notícies de Sant Pere de Rodes daten de finals del segle ix, concretament l'any 878, en un precepte del rei Lluís el Tartamut en què apareix mencionada com a una simple cel·la depenent del monestir de Sant Esteve de Banyoles, la qual, juntament amb tres cel·les més (Sant Joan Sescloses, Sant Cebrià de Penida i Sant Fruitós de la Vall de la Santa Creu), eren objecte de litigi entre el monestir banyolí i l'occità Sant Policarp de Rasès, que reivindicava el control de Sant Pere de Roda a partir de les reconstruccions portades a terme pel seu abat fundador, Àtala. La Generalitat de Catalunya en va emprendre les primeres obres de restauració l'any 1935, represes l'any 1973 pel Ministeri de Cultura i continuades en l'actualitat pel Departament de Cultura de la Generalitat. L'església de Sant Pere de Roda constitueix un dels exemples més singulars de tota l'arquitectura medieval catalana, fent-se ressò d'obres de l'antiguitat tardana i assenyalant una tendència autòctona de l'arquitectura romànica del segle XI (tendència que segueixen altres edificis de l'Empordà i del Rosselló, com Sant Miquel de Fluvià o Sant Andreu de Sureda), ben diferenciada de l'anomenada arquitectura llombarda, que acabaria imposant-se a tot Catalunya.

04.Coll del Mosquit.

05.Poste indicativo [Castell Verdera-Murallas/Cisterna].

06.Acceso Castell Montgrí.

07.Castell de Saverdera o Sant Salvador (100 Cims FEEC/ICGC).

El castell de Verdera (o de Sant Salvador de Verdera o més sovint simplement de Sant Salvador) és una fortificació medieval situada al cim de Sant Salvador Saverdera, a 670 m sobre el nivell del mar, el pic més alt de la serra de Rodes (que en aquest sector pren el nom de muntanya o serra de Verdera), al municipi del Port de la Selva (Alt Empordà). El castell de Verdera és un castell roquer que apareix esmentat per primera vegada als documents conservats l'any 904, com a possessió dels comtes d'Empúries. Encara que això permet suposar que aquest castell ja existia almenys durant el segle ix, l'arqueologia demostra que sobre la carena de la Verdera hi havia hagut una fortificació des d'època remota. Se suposa que el castell fou inutilitzat militarment, destruint bona part de les seves construccions, per ordre del mariscal duc de Noailles durant l'expedició de rapinya a Sant Pere de Rodes que protagonitzà el 1708, en plena Guerra de Successió.

08.Vértice Geodésico del Castell de Saverdera o Sant Salvador [100 Cims FEEC/ICGC].

09.Cima secundaria con mástil.

10.Vistas.

11.Derecha hacia Menhir y Ermita Sta.Helena.

12.Menhir.

13.Ermita de Santa Helena.

L’església de Santa Creu de Rodes, coneguda com ermita de Santa Helena, fou l’església parroquial del desaparegut poble de Santa Creu de Rodes, habitat fins a mitjan segle XVIII. L’origen de la capella és preromànic, dels segles IX o X, amb fragments d’opus spicatum que delaten l'antiguitat de la construcció. Està documentada des de l'any 974. Segurament va ser ampliada i reformada durant els segles XII i XIII. Consta d’una sola nau amb creuer de braços destacats en forma de creu llatina i un absis trapezial. Són típicament preromànics els arcs de ferradura de les finestres originals que es conserven, fets amb petites pedres i terrissa. El campanar d'espadanya és d'època posterior. Va ser assolada per corsaris àrabs el 1330 i espoliada als inicis del segle XX, quan va ser arrencada la porta principal. El 1995 se’n va fer la restauració.