Castell de Subirats - Ermita de la Mare de Deu de la Font Santa - Avenc de l'Ordal - Serra del Pi de Moio

Plaça del Milenari l´Ordal

Font de Sant Jordi

Pou de Can Rial

Font dels Roures

Bodegas Sitges de Can Revella

Cementiri

Torrent del Pí de Mollo

Vedado

Plana del Pí de Mollo

Vistes de Montserrat

Fundacio Privada Castell de Subirats

 missió de la Residència Font Santa és l'atenció especialitzada per a pesones amb discapacitat intel·lectual adultes en procés d'envelliment i amb necessitats d'un suport extens i generalitzat, contemplant un servei de "Respir" de tres places per a persones amb algun tipus de trastorn de conducte amb l'objectiu de facilitar la millor qualitat de vida possible i la de les seves famílies, en l'àmbit territorial de Barcelona i les seves comarques. VISIÓ La Residència Font Santa pretén esdevenir centre referent per la comarca del Penedès en l'atenció a persones amb discapacitat intel·lectual en procés d'envelliment responen al moment de vida de cada persona d'acord amb les necessitats personals i socials i el seu projecte de vida. VALORS Els valors que impregnen dia a dia la nostra tasca parteixen del seu fundador, en Mossèn Josep Raventós, oferint un marc de seguretat afectiva on la persona pugui expressar les seves emocions dins un entorn familiar, on el respecte, la privacitat, la seguretat, les relacions interpersonals i la confiança han de ser presents en tot moment. MODEL DE CENTRE El nostre model de centre es defineix com a Bio-Psico-Social. Aquest ens permet entendre a la persona com a conjunt de necessitats, desitjos i capacitats a partir dels principis d'inclusió, normalització i d eparticipació social per tal de cercar el seu màxim benestar i el foment d'un diàleg permanent per garantir l'exercici dels seus drets i participació social.

Castell de Subirats

El castell de Subirats s'alça a 300 metres d'altitud damunt la plana del Penedès en una molt bona situació estratègica. Documents històrics del segle x parlen del castell com a part del sistema defensiu del Penedès. Posteriorment va ser ampliat en diverses etapes. Probablement la seva coneguda torre de l'homenatge es construí el segle XI. Els historiadors A.Mauri i M.Soler senyalen que probablement va ser derruït durant la Guerra dels Segadors, 1640-1652, quan va ser pres per D.Pedro Fajardo, marquès dels Vélez cap a l'any 1641. D'aquest conjunt tan imponent, que ocupava tot el cim, només queda dempeus part de la muralla de llevant, de la construcció anomenada baluard i del nucli principal. El castell de Subirats es localitza a l'extrem oriental de la comarca del Penedès. Subirats és el terme municipal de major extensió de tota la comarca i es troba entre els nuclis de Vilafranca del Penedès (a l'oest) i Sant Sadurní d’Anoia (al nord). Les restes corresponents al castell s'estenen al llarg d'un petit esperó allargat de roca calcària que queda aixecat entre la vall i el pla penedesenc. El conjunt s'alça a tocar de l'església de Sant Pere del Castell, o santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta, i s'hi accedeix des de la carretera BP-2427 de Sant Sadurní d'Anoia a Sant Pau d'Ordal per un desviament cap al nord des del nucli urbà dels Casots. Per altra banda, es troba alineat amb el proper castell de Gelida, que queda més al N.E., tenint més cap al nord l'anomenada Torre-ramona. El 2004 un projecte de restauració i consolidació sobre les restes va incloure la torre de l'homenatge a més dels recintes annexos a aquesta, però també de les restes del denominat baluard i la muralla oriental del castell. El castell de Subirats representa, a inicis del segle X, un punt clau en la defensa de la frontera de la Marca del Penedès. És la fortalesa cristiana més avançada en un territori sota l'amenaça musulmana constant. Però una vegada que la frontera enemiga retrocedeix al sud, el castell passarà a tenir unes altres funcions específiques d'acord amb les circumstàncies polítiques, econòmiques i socials vingudes amb els nous canvis. No hi ha dubte que el castell té una antigor que va més enllà dels deu segles, car ja en data tan remota com és l'any 917 compareix la concessió feta al monestir de Sant Cugat del Vallès pels germans Ermenard i Udalard, fills del difunt Udalard. En un testament de Mir Geribert, del 1060, consta una donació a «sanctum Petrum de castro Subiradz» i clarament s'informa sobre aquesta possessió, junt amb la meitat del castell de Lavit, etc. El 10 de març de 1368, el rei Pere el Cerimoniós donà a l'infant Martí (el futur Martí l’Humà), entre altres pertinences, la vila de Piera i els castells i llocs de Subirats i Sant Martí Sarroca, amb la condició que si arribava a ésser rei tornessin al sobirà, però no pas que pervinguessin a dona. El noble en Ramon Alamany de Cervelló obtingué aquest castell el 1377. Amb dates 27 de desembre del 1553 (essent príncep d'Astúries i de Girona) i 13 de juliol de 1559 (essent rei), Felip (II d’Espanya) confirmà el privilegi del 10 de desembre de 1493. El 26 d'octubre de 1568, la comtessa d'Aitona, hereva del seu pare Francesc Gralla i Desplà, féu fer lluïció, per compte de la universitat de Subirats i parròquies, de determinada quantitat monetària que li lliuraren els habitants; de manera que continuaren aquests absolutament subjectes a la jurisdicció reial. El castell fou enderrocat en la guerra de Separació (Guerra dels Segadors), pel marquès de los Vélez. Per reial sentència del 27 de novembre de 1699, va declarar-se que no hi havia més delmador universal de la universitat i les parròquies de Subirats que la Corona.

Santuari de la Mare de Deu de la Font Santa

El Santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta, antiga església de Sant Pere del Castell, és una de les mostres conservades del castell de Subirats. Podem remuntar-ne vestigis arquitectònics des de principis del s. X El Castell de Subirats, situat a 304 metres d’altitud, està en un contrafort de la Serra de l’Ordal i va ser un punt estratègic important en la defensa de la marca hispànica a l’entorn de Penedès. El castell va ser destruït durant la Guerra dels Segadors, però se’n conservà el cos principal i part de la muralla. El santuari, amb un procés constructiu que es remunta a les dates del castell ja que està documentat des de principis del s. X,  es localitza a un pla inferior de la fortalesa i està dedicada a Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan. L’any 1726 va convertir-se en el santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta, degut al trasllat de la imatge barroca amb aquest nom. Aquesta va ser destruïda durant la Guerra Civil i actualment se’n pot veure una reproducció de l’original. L’església és un edifici d’una sola nau, rematat amb absis semicircular mig excavat a la roca. El tram de la nau està coberta amb volta apuntada i l’absis amb volta de canó i al s. XVIII s’afegiren capelles laterals.

Creu del Santuari de la Mare de Deu de la Font Santa

Font Santa

Torreo del Castell de Subirats

Castell de Subirats

Castell de Subirats

Poza

Bifurcació

Avenc de l'Ordal

Pic de Moio / La Creueta

Fita

Serra del Pi de Mollo - Camí Nou d'Ordal

El Masset de Parellada

Cabana de Pedra Seca

Can Parellada

Forn de Vidre

Font de l'Isidre

Esglesia de Sant Esteve d'Ordal

Sant Esteve d'Ordal és l'església del poble d'Ordal, al nord del municipi de Subirats (Alt Penedès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El seu patró és Esteve màrtir des de fa més de 100 anys, el mateix que el del poble, fet al qual se li atribueix com a protector de les pedregades i malures per la vinya. Va ser construïda l'any 1900, ja que l'antiga església de Sant Sebastià d'Ordal antigament anomenada de Sant Esteve, estava en un mal estat, fou així com Mossèn Isidre Solsona plantejà al poble la construcció d'una nova església. Sant Esteve d'Ordal té la consideració de parroquial des de l'any 1963. Abans, des de 1867, era una tinença parroquial. El temple actual, de tres naus amb la capçalera recta, va ser projectat per l'arquitecte Eugeni Campllonch l'any 1900 i les obres s'iniciaren l'any següent però les obres es van aturar i no es reprengueren fins a l'any 1927. Un any després el temple s'obria al culte. La façana, neogòtica, va ser refeta l'any 1963. Els dies 26 de desembre (festa de Sant Esteve màrtir patró d'Ordal ) i el primer diumenge d'agost (festa major d'Ordal) és fa la cantada de goig i llaor cap a Sant Esteve. És una església situada dins el nucli d'Ordal. Aquest edifici presenta la façana principal amb tres finestres que acaben en un arc apuntat pròpies de l'estil neogòtic, i dos medallons als extrems de la part inferior de la construcció cultual. L'entrada principal de l'església destaca, ja que és força monumental, i està formada per tres arquivoltes acabades en dues columnetes a cada banda que descansen sobre les impostes. L'edifici està coronat per una petita estructura quadrangular on hi resideix un òcul amb el campanar d'un sol ull de bou, i coronat per una creu.

Foto

Plaça de la Creu

Plaça del Escacs

Ateneu Ordalenc

Inaugurat l'any 1928. És un edifici de planta rectangular, amb coberta a dues aigües, i una façana simètrica, amb tres obertures rectangulars a la planta baixa, remarcades amb motllures blanques que contrasten amb el color morat del parament. Aquest relleu s'allarga cap amunt damunt la porta descrivint unes falses obertures que conformen l'element més destacat de la façana, el coronament de la qual és de perfil sinuós.

Parc de la Inmaculada

Fuente

Foto

Plaça del Milenari l´Ordal