Castell de Torre Baró, Collserola, Barcelona. Anada i tornada amb transport públic (Rodalies i Metro L1)

L'objectiu de la passejada era pujar dalt del remodelat Castell de Torre Baró, que tants cops havíem vist, llunyà, des de la Meridiana, però que no havíem visitat mai.

Fent servir transport públic.

Aprofitar per conèixer de primera mà el Barri de Torre Baró, als vessants de Collserola, per nosaltres també desconegut.

I anar improvisant (amb el GPS encès a la butxaca per una cas).

Doncs això hem fet.

I ha sortit un recorregut que ens sembla prou interessant com pel compartir-lo. Interessant, creiem per diferents motius. Som-hi.

L'inici el fem a l'estació de Rodalies Torre Baró – Vallbona – Ciutat Meridiana (deu de ser una de les de nom més llarg, no?), zona tarifària 1. Tot sigui dit, el tren, amb direcció Puigcerdà i La Tour de Carol, anava ple d'excursionistes ... amb destinacions més llunyanes que la nostra.

Ens trobem a Ciutat Meridiana, el primer dels barris del Districte de Nous Barris que avui trepitjarem. I enfilem recte amunt cap al muntanya. Evidentment aquest primer carrer és una mostra dels blocs de pisos que es van anar construint, amb l'especulació per davant, a la segona meitat del darrer segle.

Arribats al capdamunt, primera sorpresa, darrera d'una esplanada de cap de futbol, veiem les grans arcades de l'Aqüeducte del Baix Vallès, construït al segle XIX i complementari al Rec Comtal.

Si us interessa, trobareu informació molt interessant del subministrament d'aigua a Barcelona al llarg de la història en el folletó LA REVOLUCIÓ DE L’AIGUA A BARCELONA "Aigua corrent i ciutat moderna 1867-1967" del Museu d'Història de Barcelona.

Al llarg de la ruta, veurem al lluny altres petits trossos que resten visibles de l'Aqüeducte i, de fet, cap a la fi passarem pel costat de les restes enterrades de l'anomenat Pont dels Tres Ulls.

Ara ja entrem al Barri de Torre Baró i enfilem amunt pels carrers primer de Sant Feliu de Codines i després del Castell d'Argençola. Ben trobats els noms, doncs la orografia és molt costeruda.

Veiem de primera mà moltes de les construccions que van ser aixecades amb els seves pròpies mans per immigrats arribats als anys 50 i 60. Els barcelonins faríem be de conèixer aquests carrers, aquesta realitat. S'entenen les reclamacions històriques de transport públic al barri i ens venen al cap les imatges del veí Barri de Roquetes amb els propis habitant fent el clavegueram.

I en diferents punts, veiem una imatge per nosaltres icònica d'aquests barris: les fonts públiques d'aigua, pròpies d'una època en que de ben segur no arribava l'aigua corrent a aquestes cases.

I, suats, ja som dalt i enllacem amb el Passeig de les Aigües. Contrasts dins d'una Barcelona que són moltes Barcelones. Ens creuem amb corredors, ciclistes, caminadors ...

Arribem ja de seguida al restaurat Castell de Torre Baró (quina història més curiosa la que s'explica en aquest vídeo!), reobert a finals del 2014. Ara es pot visitar per dins i és oficina d'Informació del Parc. Bones vistes i plafons explicatius.

En un dels fulletons que agafem dins hi descobrim un corriol que baixa cap a la Casa de l'Aigua i cap allà anem.

En aquest corriol tenim unes vistes esplèndides, tipus Turó de la Rovira per entendre'ns. L'entorn, amb molta figa de moro i ginesta, està bastant deixat de la mà de Déu. Les afores de la ciutat, torres de l'electre, ... però amb quines vistes!

Pensem en que aquí es volia aixecar fa uns 100 anys una ciutat jardí ... Aquest espai mereix ser dignificat!

Arribem al carrer Aiguablava després de passar en mig d'una munió d'horts i senzilles cases i ja tornem a entrar a un entorn urbà.

Veiem les runes, abandonades des de la Guerra Civil!, del que era el «xalet mostra» de la prevista Ciutat Jardí que mai va ser.

Passem pel costat de la modernista Casa de l'Aigua.

El carrer Palamós ens deixa alguna bonica torre i una curiosa pancarta reivindicativa.

Travessem la Meridiana per un pont i ja som en territori conegut, fent el mateix tros final que a la Ruta del Rec Comtal.

I per suposat, no deixem d'aturar-nos al "Forn Trinitat", fundat l'any 1927.

Disculpeu que no hi hagi quasi fotos, doncs no hem agafat la càmera... que hem trobat a faltar un munt de cops.

També cal dir que nosaltres hem anat fins l'estació de Metro L1 a La Trinitat, doncs és la que més ens convé (i passem pel forn), però abans hi ha les estacions de la L3 a la Trinitat Nova o a Roquetes. Es pot triar doncs l'opció que és vulgui.

I fins la propera.
Salut i botes.

www.ambotes.com