Castell de Vallespinosa - Castell de Selmella - Castell de Saborella

Els 19 integrants dels Veterans Uecanoia aparquem els nostres cotxes al peu del petit poble de Vallespinosa. És un agregat del terme de Pontils, a la Conca de Barberà. Situat al Clot de Coma de Vaques i engorjat entre la Serra de Comanroquer i la Serra Morena. Vallespinosa té un aire semblant al d'un poble del Prepirineu.
El poble es construí a redós del castell de Vallespinosa, el terme del qual és esmentat el 1030. Va pertànyer als Cervelló des de la conquesta del lloc. A l'època moderna n'ostentaven la senyoria els Biure. Durant el senyoriu de Rafael de Biure i de Montserrat, la població és atacada pel bandoler Perot Rocaguinarda. El castell de Vallespinosa és saquejat i destruït al començament del 1648, com a represàlia als atacs que Josep de Margarit, senyor del poble, infligia a les tropes castellanes en el marc de la Guerra dels Segadors.
Comencem la nostra caminada visitant el poble de Vallespinosa, on destaca l'església parroquial de Sant Jaume inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Edifici d'una sola nau, cobert amb volta de canó apuntat. En el seu interior hi havia el Retaule de Sant Jaume de Vallespinosa, obra del pintor gòtic català Joan Mates, acabat el 1408. Des de 1917, forma part del fons artístic del Museu Diocesà de Tarragona.
Sortim del poble per un corriol que en fort pendent ens fa guanyar altura ràpidament. Mentre pugem veiem les ruïnes de l'ermita de Santa Maria i Sant Jacint. L'ermita fou construïda com a exvot el segle XVII, per voluntat expressada en testament per Rafael de Biure, senyor de Vallespinosa, l'any 1633. Al final del costerut sender veiem les restes del Castell de Vallespinosa.
Marxem en direcció sud-oest resseguint la Serra Morena i passant per l'Obaga de l'Asserit i la zona de Rojals i continuem pel Camí nou de Cal Coca que ens porta al Coll de Valls on veiem la font del mateix nom. Aquí agafem un corriol que en direcció sud en va fent guanyar alçada fins a la cota 800. És pràcticament impossible abandonar el sender, ja que les argelagues i altres plantes punxents donant sentit al nom de Vallespinosa. Podem deixar el sender al Pla del Castell i aquí tenim un regal per a la vista, un camp de cirerers florits.
Continuem un petit tram en direcció sud i arribem al Castell de Selmella. Encinglerat a 831 m a, en un dia clar, té unes fantàstiques vistes, al nord la Serra de Montserrat, el Montseny i al fons el Pirineu, a l'est el mar i al sud la gran plana de Tarragona. Pertany al terme del Pont d'Armentera comarca de l'Alt Camp. Està documentat l'any 1012 en què Hug de Montagut, pledejà amb Borrell, bisbe de Vic, per la propietat del castell. Formava part de la línia defensiva dels castells del riu Gaià que era la frontera sud de la Marca Hispànica. En l'actualitat es conserven restes d'aquest castell. Bona part de la torre de defensa davant el fossat, parets dretes del castell i algunes espitlleres.
Esmorzem i a continuació desfem l'últim tram del camí per on hem arribat a Selmella i ara resseguint la cinglera dels Saltadors marxem en direcció est i amb molt bones vistes també. Passem a frec del cim de les Agulles de 829 m a i poc després arribem al coll del mateix nom. A partir del coll anem perdent altura, ens dirigim cap al sud i novament cap a l'est fins a arribar al Castell de Saborella.
El Castell de Saborella, al terme municipal de Querol, també comarca de l'Alt Camp, es troba en un estat de conservació prou bo. Sobretot pel que fa a la seva muralla i a una de les tres torres semicirculars que es manté gairebé sencera. La primera referència documental és de l'any 1229 quan s'esmenta en el testament de Ramon Alemany de Cervelló, on es disposa que s'edifiqui en el castell una capella en honor de Sant Miquel. L'edificació del castell seria posterior a l'època de la reconquesta. Ens hi fem la foto de grup.
Marxem del castell per la seva part nord, baixant per un corriol fins als Camps de Saborella i guanyant altura arribem novament al Coll de les agulles, però per una altra ruta. A partir d'aquí anem en direcció nord per una pista anomenada també Camí nou de Cal Coca. Travessem la Rasa de Cal Coca i finalment entrem novament al barranc del Clot de Comadevaques que ens mena a Vallespinosa, finalitzant l'excursió.
Josep Balada
Foto de grup: Jaume Sayós
Part de la informació d’aquest article ha estat extreta de la Viquipèdia en Català.
Nota: Aquest track no porta Waypoints de direcció, ja que no són necessaris amb una correcta utilització de l'aparell GPS.