Castell de Verdera, Mirador a Sant Pere de Rodes y Ermita de Santa Helena desde Palau-saverdera
near Palau-saverdera, Catalunya (España)
Viewed 83 times, downloaded 5 times
Trail photos
Itinerary description
Més informació a "Veure més" i a https://reptesmuntanyencs.cat/castell-saverdera-3/
Más información en https://reptesmuntanyencs.cat/castell-saverdera-4/
TEXT EN CATALÀ
Toponímia del visor de mapes de l'ICGC (Vissir3)
Mapa Cap de Creus, de l'Editorial Alpina
Ruta circular feta en el sentit horari, plantejada així per fer de pujada el tram de pedrera que s'ha de superar per pujar al coll de la Coma. És un tram força pendent i amb pedra de mala petjada que segur traurà de polleguera a més d'un.
Tot el recorregut plantejat es troba senyalitzat de diverses maneres. De pujada cal anar atents als pals de direcció i estaques de fusta, anant primer a la recerca de la Fontasia (itinerari A) i més endavant a Febrosa-sinols (itinerari B). Així s'arriba a la pista que puja de la urbanització Bellavista.
S'ha d'agafar aquesta pista, ja en pujada, i la remuntem fins al seu acabament. Continuem després per un sender, acompanyats ja per pintura de color verd (un cercle) que cal anar atents de no perdre, sobre tot al tall de pedrera. Sempre hi ha pintura, fins al coll, així que si no en veieu, és que aneu malament. Hi ha un lloc, que no sé explicar on és, que el "camí" gira a l'esquerra i comença un flanqueig, força horitzontal, en clara direcció a una torre elèctrica que hi ha al coll. Com ja he comentat, és senyalitzat amb un punt de pintura verda, encara que és difícil de localitzar. Si us trobeu que la vegetació us talla el camí ja aneu malament.
Una vegada al coll de la Coma, bufar i fer ampolles. Camí senyalitzat amb pintura vermella i verda per passar per la Verderola, la creu de les Palomeres (vèrtex geodèsic) i el castell de Verdera. Objectiu aconseguit. Vistes de primer ordre. Continuem camí i ens adrecem al coll del Mosquit. No baixem al monestir de Sant Pere de Rodes, encara que potser és el més adient.
Passem pel coll, atenyem el mirador a Sant Pere de Rodes i deixem la pista, encara que de nou és millor no fer-ho. Ací s'acaba, momentàniament, la senyalització, encara que hi ha alguna fita. Aquest corriol, mig perdut, ens porta a les restes d'una avioneta estavellada, lloc senyalitzat amb una petita creu de fusta, al mig d'un munt de pedres. A partir d'aquest moment, el camí és perd definitivament. A l'esquerra de la creu cal parar atenció per localitzar, en la distància, unes petites fites a sobre d'uns rocs. El millor és anar a la seva recerca i seguir el seu rastre fins sortir de nou a la pista.
Nosaltres ens aventurem a cercar un altre sender que vam deixar, per la dreta, abans d'arribar a la creu. Mala idea. Hi ha rastre (al terra es veu), però és difícil de seguir i la vegetació dificulta molt la progressió. Al final veiem de nou fites i ens adrecem, per finalment sortir a la pista.
Ja de nou amb senyalització ens adrecem a Santa Helena i l'antic poblat medieval de Santa Creu de Rodes. El nostre itinerari continua a la recerca de Mas Ventós i el seu excepcional mirador. Continuem per sender, en direcció a Vilajuïga i Pau. Deixem més endavant, al coll del Bosc de la Margalla, l'itinerari megalític, que també pot servir, amb una mica més de llargària, i continuem per la pista. Quan aquesta comença el descens, deixem una altra pista a la dreta i una altra recte, en forta baixada i que se'n va cap a Pau, i continuem per un corriol, per l'esquerra. Ara comencem a veure punts de pintura vermella, que ens acompanyen, primer fins al coll de Planells, i més avall fins a una pedrera, ja al camí de la Pedrera.
Així arribem a l'extrem oriental de la urbanització Mas Isaac. Ací hem de parar atenció ja que al poc de caminar per ciment, quan la pista fa un revolt a la dreta, cal deixar la pista i abocar-se pel vessant, fins a baixar al rec del Bac i trobar l'espectacular sureda del Bac, amb exemplars de suros magnífics. Atenció també en aquest punt, ja que el camí més evident ens fa anar a la recerca d'un pal de direccions que mana a la gorga del Bac. No és aquest el camí que interessa, encara que no és del tot dolent.
Ja en el camí correcte, o més directe, acabem al carrer de la Roja, al carrer Mas Ventós, al carrer Canigó i finalment al lloc on hi ha el cotxe aparcat. Jo acabo per una placeta, unes escales i camí de terra, però si es continua pel carrer Canigó fins al final, podreu contemplar unes curioses escultures a peu de carrer.
TEXTO EN ESPAÑOL
Toponimia del visor de mapas del ICGC (Vissir3)
Mapa Cap de Creus, de la Editorial Alpina
Ruta circular hecha en el sentido horario, planteada así para subir el tramo de canchales a superar para subir al collado de la Coma. Es un tramo bastante pendiente y con piedra de mala pisada que seguro sacará de quicio a más de uno.
Todo el recorrido planteado se encuentra señalizado de diversas formas. De subida hay que ir atentos a los postes de dirección y estacas de madera, yendo primero a la búsqueda de la Fontasia (itinerario A) y más adelante a Febrosa-sinols (itinerario B). Así se llega a la pista que sube de la urbanización Bellavista.
Hay que tomar esta pista, ya en subida, y la remontamos hasta su finalización. Continuamos después por un sendero, acompañados ya por pintura de color verde (un círculo) que hay que ir atentos a no perder, sobre todo en el tramo del canchal. Siempre hay pintura, hasta el collado, así que si no la ves, es que vas mal. Hay un sitio, que no sé explicar dónde está, que el "camino" gira a la izquierda y comienza un flanqueo, bastante horizontal, en clara dirección a una torre eléctrica que hay en el collado. Como ya he comentado, está señalizado con un punto de pintura verde, aunque es difícil de localizar. Si te encuentras que la vegetación te corta el paso ya vas mal.
Una vez en el coll de la Coma, coser y cantar. Camino señalizado con pintura roja y verde para pasar por la Verderola, la creu de les Palomeres (vértice geodésico) y el castell de Verdera. Objetivo conseguido. Vistas de primer orden. Continuamos camino y nos dirigimos al coll del Mosquit. No bajamos al monasterio de Sant Pere de Rodes, aunque quizá sea lo más adecuado.
Pasamos por el collado, alcanzamos el mirador en Sant Pere de Rodes y dejamos la pista, aunque de nuevo es mejor no hacerlo. Aquí se acaba, momentáneamente, la señalización, aunque hay algún hito. Este sendero, medio perdido, nos lleva a los restos de una avioneta estrellada, sitio señalizado con una pequeña cruz de madera, en medio de un montón de piedras. A partir de ese momento, el camino se pierde definitivamente. A la izquierda de la cruz hay que prestar atención para localizar, en la distancia, unos pequeños hitos sobre unas rocas. Lo mejor es ir en su búsqueda y seguir su rastro hasta salir de nuevo a la pista.
Nosotros nos aventuramos a buscar otro sendero que dejamos, por la derecha, antes de llegar a la cruz. Mala idea. Hay rastro (en el suelo se ve), pero es difícil seguir y la vegetación dificulta mucho la progresión. Al final vemos de nuevo hitos y nos dirigimos a ellos, para finalmente salir a la pista.
Ya de nuevo con señalización nos dirigimos a Santa Helena y el antiguo poblado medieval de Santa Creu de Rodes. Nuestro itinerario continúa en busca de Mas Ventós y su excepcional mirador. Continuamos por sendero, en dirección a Vilajuïga y Pau. Dejamos más adelante, en el coll del Bosc de la Margalla, el itinerario megalítico, que también puede servir, pero algo más de largo, y continuamos por la pista. Cuando ésta comienza el descenso, dejamos otra pista a la derecha y otra recta, en fuerte bajada y que se va hacia Pau, y continuamos por un sendero, por la izquierda. Ahora empezamos a ver puntos de pintura roja, que nos acompañan, primero hasta el coll de Planells, y más abajo hasta una cantera, ya en el camino de la Pedrera.
Así llegamos al extremo oriental de la urbanización Mas Isaac. Aquí tenemos que prestar atención ya que al poco de caminar por cemento, cuando la pista hace una curva a la derecha, hay que dejar la pista y descender por la vertiente, hasta bajar al rec del Bac y encontrar el espectacular alcornocal del Bac, con ejemplares de corchos magníficos. Atención también en este punto, ya que el camino más evidente nos lleva a la búsqueda de un palo de direcciones que manda a la garganta del Bac. No es éste el camino que interesa, aunque no es del todo malo.
Ya en el camino correcto, o más directo, terminamos en la calle de la Roja, en la calle Mas Ventós, en la calle Canigó y finalmente en el lugar donde está el coche aparcado. Yo acabo por una plazoleta, unas escaleras y camino de tierra, pero si continúas por la calle Canigó hasta el final, podrás contemplar unas curiosas esculturas a pie de calle.
Más información en https://reptesmuntanyencs.cat/castell-saverdera-4/
TEXT EN CATALÀ
Toponímia del visor de mapes de l'ICGC (Vissir3)
Mapa Cap de Creus, de l'Editorial Alpina
Ruta circular feta en el sentit horari, plantejada així per fer de pujada el tram de pedrera que s'ha de superar per pujar al coll de la Coma. És un tram força pendent i amb pedra de mala petjada que segur traurà de polleguera a més d'un.
Tot el recorregut plantejat es troba senyalitzat de diverses maneres. De pujada cal anar atents als pals de direcció i estaques de fusta, anant primer a la recerca de la Fontasia (itinerari A) i més endavant a Febrosa-sinols (itinerari B). Així s'arriba a la pista que puja de la urbanització Bellavista.
S'ha d'agafar aquesta pista, ja en pujada, i la remuntem fins al seu acabament. Continuem després per un sender, acompanyats ja per pintura de color verd (un cercle) que cal anar atents de no perdre, sobre tot al tall de pedrera. Sempre hi ha pintura, fins al coll, així que si no en veieu, és que aneu malament. Hi ha un lloc, que no sé explicar on és, que el "camí" gira a l'esquerra i comença un flanqueig, força horitzontal, en clara direcció a una torre elèctrica que hi ha al coll. Com ja he comentat, és senyalitzat amb un punt de pintura verda, encara que és difícil de localitzar. Si us trobeu que la vegetació us talla el camí ja aneu malament.
Una vegada al coll de la Coma, bufar i fer ampolles. Camí senyalitzat amb pintura vermella i verda per passar per la Verderola, la creu de les Palomeres (vèrtex geodèsic) i el castell de Verdera. Objectiu aconseguit. Vistes de primer ordre. Continuem camí i ens adrecem al coll del Mosquit. No baixem al monestir de Sant Pere de Rodes, encara que potser és el més adient.
Passem pel coll, atenyem el mirador a Sant Pere de Rodes i deixem la pista, encara que de nou és millor no fer-ho. Ací s'acaba, momentàniament, la senyalització, encara que hi ha alguna fita. Aquest corriol, mig perdut, ens porta a les restes d'una avioneta estavellada, lloc senyalitzat amb una petita creu de fusta, al mig d'un munt de pedres. A partir d'aquest moment, el camí és perd definitivament. A l'esquerra de la creu cal parar atenció per localitzar, en la distància, unes petites fites a sobre d'uns rocs. El millor és anar a la seva recerca i seguir el seu rastre fins sortir de nou a la pista.
Nosaltres ens aventurem a cercar un altre sender que vam deixar, per la dreta, abans d'arribar a la creu. Mala idea. Hi ha rastre (al terra es veu), però és difícil de seguir i la vegetació dificulta molt la progressió. Al final veiem de nou fites i ens adrecem, per finalment sortir a la pista.
Ja de nou amb senyalització ens adrecem a Santa Helena i l'antic poblat medieval de Santa Creu de Rodes. El nostre itinerari continua a la recerca de Mas Ventós i el seu excepcional mirador. Continuem per sender, en direcció a Vilajuïga i Pau. Deixem més endavant, al coll del Bosc de la Margalla, l'itinerari megalític, que també pot servir, amb una mica més de llargària, i continuem per la pista. Quan aquesta comença el descens, deixem una altra pista a la dreta i una altra recte, en forta baixada i que se'n va cap a Pau, i continuem per un corriol, per l'esquerra. Ara comencem a veure punts de pintura vermella, que ens acompanyen, primer fins al coll de Planells, i més avall fins a una pedrera, ja al camí de la Pedrera.
Així arribem a l'extrem oriental de la urbanització Mas Isaac. Ací hem de parar atenció ja que al poc de caminar per ciment, quan la pista fa un revolt a la dreta, cal deixar la pista i abocar-se pel vessant, fins a baixar al rec del Bac i trobar l'espectacular sureda del Bac, amb exemplars de suros magnífics. Atenció també en aquest punt, ja que el camí més evident ens fa anar a la recerca d'un pal de direccions que mana a la gorga del Bac. No és aquest el camí que interessa, encara que no és del tot dolent.
Ja en el camí correcte, o més directe, acabem al carrer de la Roja, al carrer Mas Ventós, al carrer Canigó i finalment al lloc on hi ha el cotxe aparcat. Jo acabo per una placeta, unes escales i camí de terra, però si es continua pel carrer Canigó fins al final, podreu contemplar unes curioses escultures a peu de carrer.
TEXTO EN ESPAÑOL
Toponimia del visor de mapas del ICGC (Vissir3)
Mapa Cap de Creus, de la Editorial Alpina
Ruta circular hecha en el sentido horario, planteada así para subir el tramo de canchales a superar para subir al collado de la Coma. Es un tramo bastante pendiente y con piedra de mala pisada que seguro sacará de quicio a más de uno.
Todo el recorrido planteado se encuentra señalizado de diversas formas. De subida hay que ir atentos a los postes de dirección y estacas de madera, yendo primero a la búsqueda de la Fontasia (itinerario A) y más adelante a Febrosa-sinols (itinerario B). Así se llega a la pista que sube de la urbanización Bellavista.
Hay que tomar esta pista, ya en subida, y la remontamos hasta su finalización. Continuamos después por un sendero, acompañados ya por pintura de color verde (un círculo) que hay que ir atentos a no perder, sobre todo en el tramo del canchal. Siempre hay pintura, hasta el collado, así que si no la ves, es que vas mal. Hay un sitio, que no sé explicar dónde está, que el "camino" gira a la izquierda y comienza un flanqueo, bastante horizontal, en clara dirección a una torre eléctrica que hay en el collado. Como ya he comentado, está señalizado con un punto de pintura verde, aunque es difícil de localizar. Si te encuentras que la vegetación te corta el paso ya vas mal.
Una vez en el coll de la Coma, coser y cantar. Camino señalizado con pintura roja y verde para pasar por la Verderola, la creu de les Palomeres (vértice geodésico) y el castell de Verdera. Objetivo conseguido. Vistas de primer orden. Continuamos camino y nos dirigimos al coll del Mosquit. No bajamos al monasterio de Sant Pere de Rodes, aunque quizá sea lo más adecuado.
Pasamos por el collado, alcanzamos el mirador en Sant Pere de Rodes y dejamos la pista, aunque de nuevo es mejor no hacerlo. Aquí se acaba, momentáneamente, la señalización, aunque hay algún hito. Este sendero, medio perdido, nos lleva a los restos de una avioneta estrellada, sitio señalizado con una pequeña cruz de madera, en medio de un montón de piedras. A partir de ese momento, el camino se pierde definitivamente. A la izquierda de la cruz hay que prestar atención para localizar, en la distancia, unos pequeños hitos sobre unas rocas. Lo mejor es ir en su búsqueda y seguir su rastro hasta salir de nuevo a la pista.
Nosotros nos aventuramos a buscar otro sendero que dejamos, por la derecha, antes de llegar a la cruz. Mala idea. Hay rastro (en el suelo se ve), pero es difícil seguir y la vegetación dificulta mucho la progresión. Al final vemos de nuevo hitos y nos dirigimos a ellos, para finalmente salir a la pista.
Ya de nuevo con señalización nos dirigimos a Santa Helena y el antiguo poblado medieval de Santa Creu de Rodes. Nuestro itinerario continúa en busca de Mas Ventós y su excepcional mirador. Continuamos por sendero, en dirección a Vilajuïga y Pau. Dejamos más adelante, en el coll del Bosc de la Margalla, el itinerario megalítico, que también puede servir, pero algo más de largo, y continuamos por la pista. Cuando ésta comienza el descenso, dejamos otra pista a la derecha y otra recta, en fuerte bajada y que se va hacia Pau, y continuamos por un sendero, por la izquierda. Ahora empezamos a ver puntos de pintura roja, que nos acompañan, primero hasta el coll de Planells, y más abajo hasta una cantera, ya en el camino de la Pedrera.
Así llegamos al extremo oriental de la urbanización Mas Isaac. Aquí tenemos que prestar atención ya que al poco de caminar por cemento, cuando la pista hace una curva a la derecha, hay que dejar la pista y descender por la vertiente, hasta bajar al rec del Bac y encontrar el espectacular alcornocal del Bac, con ejemplares de corchos magníficos. Atención también en este punto, ya que el camino más evidente nos lleva a la búsqueda de un palo de direcciones que manda a la garganta del Bac. No es éste el camino que interesa, aunque no es del todo malo.
Ya en el camino correcto, o más directo, terminamos en la calle de la Roja, en la calle Mas Ventós, en la calle Canigó y finalmente en el lugar donde está el coche aparcado. Yo acabo por una plazoleta, unas escaleras y camino de tierra, pero si continúas por la calle Canigó hasta el final, podrás contemplar unas curiosas esculturas a pie de calle.
Waypoints
Intersection
600 ft
Esquerra no dreta
Intersection
748 ft
Recte no esquerra
Intersection
764 ft
Recte no dreta
Intersection
1,473 ft
Recte no dreta
Intersection
1,453 ft
Esquerra no altres
Comments (4)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Una ruta muy interesante y bien explicada.
Gracias por compartirla y guiarnos.
Gracias por el comentario y por la valoracion.
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Una ruta molt xula💚
Moltes gràcies Carme pel teu comentari i la valoracio