Castell del Marmellar i El Castellot. 100 cims.

23 de juliol de 2019

Interessant proposta per descobrir la serra del Marmellar, al cor del Penedès. Al llarg de la ruta podrem descobrir velles masades fortificades com la Torre de Cal Pascol, el Castell de Marmellar i el Castellvell de la Marca, també conegut com a Castellot, totes datades del segle XI. Aquest darrer, el Castellot forma part del repte dels 100 cim de la FEEC, un dels essencials!

Aproximació: Des de la Múnia, Castellví de la Marca, pugem fins a les Cases Noves de la Riera per la BV-2176. Abans de creuar el pont que creua la riera de Marmellar i que dóna accés al llogarret, a l’esquerra hi ha una esplanada d’on surt una pista forestal i on podem deixar el cotxe.

Itinerari: Des de la mateixa esplanada prenem la pista forestal en direcció nord, que talla un ampli meandre de la riera. L’itinerari la creuarà diverses vegades, seguint-la sempre per dreta o esquerra. La creuem una primera vegada i arribem a una cruïlla. Mirant cap a la punta d’un cingle a la nostra esquerra ja veiem l’imponent Castellot, que estratègicament domina tota la zona.

Un indicador ens marca la pista a seguir, paral·lela a la riera per la dreta, en direcció a la Torre de Cal Pascol. Tornem a creuar-la i ens situem al seu vessant esquerra, internant-nos a la serra en direcció nord-oest, sempre seguint una pista. A un primer encreuament seguim per la pista de la dreta i poc més endavant deixem la pista per un corriol a la dreta que trenca camí per guanyar el turó on trobem la Torre de Cal Pascol. Són les restes d’un antic castell, del segle XI, que tot i que molt malmés, encara conserva una torre bastant singular per ser rectangular amb els angles arrodonits, al capdamunt d’un cingle, d’uns 10 metres d’alçada i connectada visualment amb el Castellot, del que n’era subsidiari. Conformant, juntament amb altres fortificacions a punts estratègics de la zona, una xarxa defensiva per aturar els atacs sarraïns. A la base de la torre hi ha les restes d’una edificació annexa que també la fan singular, i que possiblement va ser ocupat posteriorment com a masia. Bé d’interès Nacional, des del 1988 és declarat també Bé d’Interès Cultural.

Des del mateix castell prenem la pista que surt direcció nord, deixant per la nostra esquerra dos pistes secundàries i seguint per la principal que baixa fort per retrobar un altre cop la riera. Ara seguim la pista per l’esquerra per tornar a creuar la riera més enllà. Deixem la pista que comença a remuntar un cop creuada la riera i prenem un sender a l’esquerra que la resseguirà uns 3 o 4 km, creuant-la diverses vegades, sempre per terreny pla i bastant ombrívol, que convida a caminar.
Arribem un altre cop a una pista que per l’esquerra creua novament la riera. Poc metres més endavant veiem un indicador que també per l’esquerra, i per un vell camí molt empinat ens puja al turonet on hi ha les restes del Castell de Marmellar. Encerclat per cingleres a la part nor-oest i per barranc de la riera a la resta, devia tenir una funció defensiva d’aquesta vall interior. Pràcticament només queda un dels murs emmerlats del castell, i la preciosa capella romànica de Sant Miquel, parcialment restaurada. Algunes de les pintures de l’absis es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya. També reconegut com a Bé d’Interès Nacional, els seus orígens es remunten als segles XI i XII.

Des del Castell i cap a ponent albirem el vell campanar del Marmellar, un despoblat lligat al mateix castell. Com el castell, els seus orígens es situen al segle XI, i el 1976 un gran incendi va forçar el definitu despoblament. Arran de l’aparició d’un cadàver el 1993 s’han creat llegendes fosques sobre el poble abandonat.

Tornem a baixar a l’encreuament i seguim com fins ara la pista que acompanya la riera, i que ara pren direcció oest. Creuem per darrera vegada la riera i comencem a remuntar la pista que fent amples ziga-zagues va pujant el vessant de ponent del Puig de l’Ullal. Quasi al capdamunt, deixem la pista i prenem un corriol per l’esquerra que ens menarà a l’arrodonit cim del puig amb bones panoràmiques d’aquesta part del Penedès.
Pel sender, ara en direcció sud arribem als carrers de l’urbanització la Talaia. Passem perl costat d’un hostal abandonat i avancem cap al Turó Rodó, que rodejarem per un vell camí que el voreja per la seva vessant nord, i que trobem al final d’un carrer sense sortida de l’urbanització.
A un encreuament, deixem per la dreta la pista que acabaria d’envoltar el turó, i prenem un vell camí per l’esquerra. Baixa recte i empinat resseguint una carena en direcció sud-est. El camí s’acaba i un sender ens puja al Puig de la Cogulla, des d’on tenim una excel·lent panoràmica del proper Castellot.

El sender comença a baixar decidit cap a un fondo boscós on retrobem una pista. La previsió de la meteo anunciava la tercera onada important de calor d’aquest infernal estiu, i tot i estar a un lloc completament ombrejat pel bosc, el termòmetre del meu rellotge marca 38ºC. Estic arribant al punt de fusió. L’aire dens costa de respirar. Després revissant l’itinerari veig que aquest punt té el topònim de Fornot. Dóno fé.

A la propera bifurcació prenc la pista per l’esquerra que en poc metres ens deixa al Collet del Castellot. Només cal seguir la pista que en suau pujada ens deixa al cim.

El Castellvell de la Marca, o Castellot, s’alça a 468 m. damunt d’un turó fortament encingletar pel nord. Un magnífic punt estratègic per dominar el gran pla del Penedès que s'obre als nostres peus. Com comentava, juntament amb els altres castells de la zona establia la frontera amb el territori musulmà cap a les comarques tarragonines.
També datat entre els segles X i XI, resta la torre rodona d’uns 10 m d’alçada i de tres pisos, actualment restaurada i a la que es pot accedir per una escala metàl·lica interior, i les restes de la capella adjunta de Sant Miquel del Castell.

Desfem uns metres el camí d’accés al castell fins a un gran panell informatiu, mirant a la plana, i des d’aquí prenem un sender que en direcció al catell però per una cota més baixa, ens situa a la base del gran cingle rocós que sustenta les restes del castell, i on s’obre la espectacular boca de la cova del Castellot. Una gran balma de roca que s’endinsa per la seva part esquerra uns metres cap al cor del turó. Les parets de la balma estan solcades per innombrables vies d’escalada. Des de la boca seguim un corriol que comença a baixar fort per accedir a una estreta canal rocosa, on una via ferrada, equipada en cadenes i cordes, i amb molt de compte ens permet baixar fins al final de l’empinat vessant. Al final d’un pedregós corriol trobem un sender perpendicular que seguim cap a la dreta, i que en poca estona ens retorna cap al punt de partida. El sender es bifurca. Seguint el ramal de la dreta arribariem a l’esglèsia de Sant Sadurní de la Marca, d’origen romànic.
Baixem per l’esquerra i arribem fins a l’esplanada on tenim el cotxe, al costat del pont de les Cases de la Riera.

Salut i muntanya!!