Castell d'Esparreguera, Sant Mamet i Pantà Gros de Vall-llosera des dels Hostalets de Balenyà (Osona).

Ruta circular des dels Hostalets de Balenyà, amb l'objectiu, bàsicament, de conèixer el Castell d'Esparreguera, o el que queda d'ell.
Aparquem en un carrer de Balenyà, molt a prop de la Font de Vall-llossera i, d'allà ja veiem el camí que hem de seguir.
Ben aviat arribem a una pista, que ja no deixarem durant aproximadament, tres kilòmetres, passant pel gran mas del Fitó i, poc després arribem al Castell d'Esparreguera.
Al costat de les restes del castell hi ha el Mas d'Esparreguera, que ens fa l'efecte que està tot construït amb les pedres del castell.
La primera notícia de la domus d'Esparreguera es produeix l'any 1201, quan Ramon d'Esparreguera jurà a Guillem I de Cardona i als seus que de la seva domus d'Esparreguera, que estava en el castell del Brull, no els faria cap mal; el vescomte, per la seva banda, es comprometia a defensar-lo sempre. Els Esparreguera seran substituïts posteriorment pels Vilanova, castlans menors del castell de Centelles.
De l'edifici antic resten unes importants ruïnes que van caient per manca de consolidació i que denoten la importància que tenia el casal residencial i a la vegada defensiu, bé que mai no fou un castell, com la veu popular hi ha atribuït.
A partir del castell ja ens endinsem al bosc i deixem la pista, per passar per alguns bonics corriols, encara que, un d'ells força ple d'arbres caiguts, però s'hi passa sense cap problema.
Aquest corriol ens deixa en un petit espadat, que cal seguir cap a l'esquerra per un caminet poc visible pel peu mateix de la paret, fins a trobar un pas que ens permet enfilar-nos a dalt i allà trobar-nos amb una pista que ens condueix fins a Sant Mamet.
Sant Mamet és un conjunt format per una gran masia enrunada i, al seu costat una església romànica, però molt modificada, que ara serveix de magatzem.
Anem baixant en direcció a Balenyà i poc abans de recuperar el camí de l'anada ens trobem amb el Pantà Gros de Vall-llossera, amb poca aigua, i més endavant amb la Font de les Tres Albes, força abandonada i seca.
I recuperant, ara sí, el camí de l'anada tornem cap a on tenim el cotxe.