Castell d'Olèrdola-Font de l'Ametlló-Coves de Can Castellví-Balma de Cal Ximot-Forn de calç de Cal Castellví-Puig d'Àliga

Aparcament Castell d'Olèrdola

Conjunt monumental del castell d’Olèrdola : Consta de tot un seguit de vestigis i construccions que permeten seguir la història penedesenca des de l'edat del bronze fins a l'alta edat mitjana. En destaquen l'espectacular església de Sant Miquel i la necròpolis del Pla dels Albats (ambdues de l'edat mitjana). Dins l'entorn natural protegit del Parc Comarcal d'Olèrdola, i amb una vista privilegiada sobre l'entorn de Vilafranca i del Garraf, hi ha tot un seguit de vestigis i construccions que permeten seguir la història penedesenca des de l'edat del bronze (fa uns 4.000 anys) fins a l'alta edat mitjana. Es troba en una instal·lació del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), que inclou un centre d'interpretació, i la visita al conjunt està organitzada en un itinerari que comença al centre d'interpretació i enllaça els diversos punts d'interès. Els vestigis de l'època dels romans són alguns dels més interessants, com la muralla (segles II-I aC), que defensava l'únic punt de la muntanya que no està envoltat de cingleres i consta d'una única porta central i quatre torres, i la cisterna (també dels segles II-I aC), excavada a la roca i utilitzada per emmagatzemar-hi l'aigua de la pluja, única al país per la seva capacitat de 350.000 litres. De l'edat mitjana destaquen l'espectacular església de Sant Miquel, encimbellada al capdamunt del turó del mateix nom i destruïda i refeta diverses vegades des de començament del segle X. Consta de dues parts, una de preromànica (construïda l'any 929), que encara conserva l'absis i destaca per l'arc de ferradura, i una altra de posterior (segles X-XII), que va estar en ús fins al 1885. També cal mencionar la necròpolis del Pla dels Albats (segles X-XI), amb un centenar de tombes antropomorfes excavades a la roca al costat de les ruïnes de la capella de Santa Maria, les diverses estructures de carrers, cases i sitges ibèrics i medievals, el castell, també medieval, i la talaia romana. La història de l'indret parla de l'assentament de diverses tribus durant l'edat del bronze (2000-1800 aC), de la construcció d'una primitiva muralla durant l'edat del ferro (segles VIII-VII aC) i de l'arribada dels cossetans (segles V-IV aC), una tribu ibèrica que va construir-hi tot un poblat, substituït més endavant per un campament militar romà que controlava la Via Augusta. En l'època de la conquesta cristiana (929), el comte Sunyer I hi va edificar el primer castell sobre les ruïnes d'una talaia romana, així com l'església de Sant Miquel. Les incursions musulmanes del segle X van malmetre greument el lloc, que va haver de ser reconstruït durant els dos segles següents, després de passar a pertànyer a Mir Geribert, autoproclamat príncep d'Olèrdola. Informació extreta de: https://www.catalunya.com

Desviament cap a l'esquerra

Desviament cap a l'esquerra

Desviament cap a la dreta, cap a la font

Desviament cap a la dreta, cap a la font

Font de l'Alba

Font de l'Alba

Barraca del Fondo de la Seguera (Cabana de pedra seca)

Barraca del Fondo de la Seguera: Barraca de pedra seca i de planta circular. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). La porta d'entrada té una alçada d'1,60 m i un diàmetre de 2,2 m. La coberta està reforçada exteriorment amb lliris terra i lliris. Informació extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat

Desviament cap a la dreta, pel sender

Desviament cap a la dreta, pel sender

Font de l'Ametlló

Font de l'Ametlló: Font ubicada en una cova excavada en una de les cingleres calcàries que delimita la Vall del Fondo de la Seguera. L'aigua raja per una aixeta moderna col·locada en una part feta d'obra. És un paratge abrupte d'interès natural, cal remarcar l'interès paisatgístic dels camins que arriben a la font. Una placa ceràmica anuncia el seu nom. Informació extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat

Desviament cap a l'esquerra

Desviament cap a l'esquerra

Desviament cap a la dreta

Desviament cap a la dreta

Desviament cap a la dreta

Desviament cap a la dreta

Desviament cap a l'esquerra, cap a les coves (Tram de risc)

Desviament cap a l'esquerra, cap a les coves (Tram de risc)

Pas de la Maricel. Tram de cadenes

Coves de Can Castellví

Coves de Can Castellví: Les pintures rupestres se situen en un abric que fa 8 metres de longitud, 2 metres de fondària i 1 metre d'alçada. La part dreta del fris presenta un queixal retallat que sembla correspondre a una escala retallada en la cinglera, que puja fins a l'abric. A la dreta, a l'extrem, hi ha una pica per recollir l'aigua de les filtracions i en el sostre, dues perforacions per a bigues. A l'esquerra de la plataforma es distingeix una conducció o canal. Les pintures ocupen una franja d'uns 2,5 metres per 0,8 metres i se situen al sector dret. El conjunt pictòric està format per un total de 26 figures, majoritàriament de traç simple i puntejat. Algunes de les figures corresponen a quadrúpedes indeterminats. A la part superior de la cinglera, a sobre de la balma hi ha una sitja circular retallada a la roca, amb una profunditat de 2 metres i una boca d'1 metre de diàmetre. A dintre hi ha una part del que devia ser la tapadora de la sitja, una roca retallada amb un encaix circular. Des de l'interior s'obren vàries galeries cap a diferents punts de la cinglera.També s'observen diferents encaixos a les parets de 10-15 cm, de funcionalitat incerta, però segurament relacionat amb la balma i el període medieval. Informació extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat

Balmes de Cal Ximet

Balmes de Cal Ximet: Abric situat en les cingleres de la Vall del Fondo de la Seguera. L'abric fa uns 20 m de longitud, 10 m de fondària i una altura mitjana de 10 m. Al seu interior s'observen una sèrie d'estructures excavades a la roca: escales, forats per a bigues i dos grups de sitges considerades d'època medieval. Les pintures rupestres se situen en l'extrem esquerre de la cavitat, per sobre de les restes de la primera sitja. En altres punts de l'abric s'observen restes de pigment. El conjunt pictòric es compon de 2 figures d'estil esquemàtic i traç simple. Aquestes dues figures són traços que configuren una creu o aspa. En fer la documentació l'any 1987, Elisa Sarria observà, tant en la diàclasi central com a la paret dreta de la gran cavitat, algunes restes de pigment molt deteriorades. Amb posterioritat a la realització d'aquestes documentacions i amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (1990), fou descoberta una tercera figura, de característiqques similars a les anteriors. Informació extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat

Desviament cap a l'esquerra

Desviament cap a l'esquerra

Can Castellví i Santa Llúcia

Can Castellví i Santa Llúcia: Conjunt arquitectònic format per quatre cases adossades de forma paral·lela i una capella. Són edificis entre mitgeres i de planta rectangular dels quals sobressurt el de l'esquerra, que presenta un tractament diferenciat a la resta. Aquesta té les obertures disposades formant eixos, de majors dimensions i emmarcades amb pedra. La segueixen tres cases amb portals d'arc escarser adovellat, un d'ells inscrit amb l'any "1789". La darrera casa, que té el portal tapiat, presenta un finestral de tradició renaixentista amb guardapols motllurat. Entre aquesta casa i l'anterior s'hi adossa un pou. El tractament exterior dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica, excepte a la primera casa, que té una senzilla cornisa ceràmica. En un costat del conjunt hi ha diversos cossos annexes d'ús productiu, construïts aprofitant el desnivell del terreny. Al costat oposat, perpendicular al conjunt, hi ha la capella i un paller. Informació extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat

Desviament cap a l'esquerra, inici tram carretera

Desviament cap a l'esquerra, inici tram carretera

Desviament cap a l'esquerra, fi tram carretera

Desviament cap a l'esquerra, fi tram carretera

Desviament cap a la dreta, primer anar fins els forns de calç

Desviament cap a la dreta, primer anar fins els forns de calç

Forn de calç de Cal Castellví

Forn de calç de Cal Castellví: Una de les instal·lacions cimenteres més antigues de Catalunya L’any 1899 la companyia de ciments i calç hidràulica Butsems-Fradera es va instal·lar en aquesta finca. Els forns, construïts en dues fases, són de tipus continu, és a dir, produïen sense interrupció. L’obra és de maçoneria i l’interior de maó refractari. Cada cos té la seva boca superior i xemeneia. Els edificis annexes servien com a residència temporal dels treballadors, estables i magatzems. Van romandre actius fins el 1906. Al darrera s’observa la pedrera que alimentava els seu forns amb roques calcàries, riques en carbonat de calci. Cremades a més de 900 ºC es transformava en calç. En un replà posterior hi ha les boques superiors i les restes d´una gran bassa. El material cuit era remullat per tal de precipitar la calç. Després de provocar aquesta reacció la calç s’esmicolava i garbellava. La calç, entre altres usos, servia per fer morter per la construcció, com a desinfectant en l’agricultura o per emblanquinar façanes. Informació extreta de: http://www.olerdola.cat

Creuant la carretera, seguir per la pista de la dreta

Creuant la carretera, seguir per la pista de la dreta

Desviament cap a l'esquerra, pel sender, passada la cadena

Desviament cap a l'esquerra, pel sender, passada la cadena

Desviament cap a la dreta

Desviament cap a la dreta

Desviament cap a la dreta

Desviament cap a la dreta

Desviament cap a l'esquerra

Desviament cap a l'esquerra

Desviament cap a la dreta

Desviament cap a la dreta

Cim del Turó de les Tres Partions

Turó de les Tres Partions: Cim de 435 metres que separa els municipis de Canyelles (Garraf) , Castellet i la Gornal (Alt Penedès) i Olèrdola (Alt Penedès).

Mirador (443 m)

Mirador (443 m)

Desviament cap el sender

Desviament cap el sender

Puig d'Àliga

Puig d'Àliga: Muntanya de 464 metres que es troba entre els municipis d'Olèrdola a l'Alt Penedès i de Canyelles al Garraf. Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic i està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Torre de guaita i Creu

Torre de guaita i Creu

Seguir per la pista de la dreta

Seguir per la pista de la dreta

Pal indicador (Desviament cap a l'esquerra)

Pal indicador (Desviament cap a l'esquerra)

Vistes del Castell d'Olèrdola

Vistes del Castell d'Olèrdola

Vistes de Vilafranca del Penedès i de Montserrat

Vistes de Vilafranca del Penedès i de Montserrat

Necròpolis del Pla dels Albats

Necròpolis del Pla dels Albats: Entorn a l'església de Santa Maria es troba la necròpolis. Actualment es coneixen prop d'un centenar de tombes antropomorfes o olerdolanes del mateix tipus que es troben a l’interior del recinte. Les sepultures estan excavades a la roca i moltes d’elles pertanyen de neonats i infants: són els albats (nadons morts abans de rebre els Sagraments o tenir ús de raó), nom que ha donat origen al topònim de l'indret. Informació extreta de: http://www.macolerdola.cat

Església de Santa Maria

Església de Santa Maria: Citada als textos medievals com Santa Maria foris murum, avui el temple es troba en runes. La seva construcció fou probablement coetània a l'església preromànica de Sant Miquel (primera meitat del s. X). Tot i la manca d’intervencions arqueològiques que ho confirmin, les restes del primer temple es trobarien a pocs metres de l’edifici romànic. Aquest, parcialment dempeus, tenia una sola nau. En abandonar-se la ciutat al segle XII l’edifici entrà en ruïna. L’habitacle que en conserva en un dels angles és d’època moderna. Informació extreta de: http://www.macolerdola.cat

Barraca de la carretera de Vilafranca (Cabana de pedra seca)

Barraca de la carretera de Vilafranca: Barraca de pedra seca construïda segons la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). Els blocs de pedra són irregulars, però destaquen per estar molt ben escairats. És de planta circular, amb unes dimensions que destaquen pel que acostumen a ser aquestes construccions: 3,90 m de diàmetre i 3,20 m d'alçada. La factura de la barraca és impecable.a barraca va ser traslladada a l'entorn del Conjunt Monumental en motiu de les obres de la carretera C-15. Informació extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat