Castell d'Orcau des del costat del Pantà de Sant Antoni

Sortida molt fàcil en general, exceptuant la pujada al Castell d’Orcau on hem anat seguint un corriolet pintat al mapa però que sobre el terreny hem hagut d’anar endevinant. Ens ha calgut superar dos curts pasos verticals però amb bons agafadors.
Deixem el cotxe aparcat en la confluència de dues pistes, la d’Aramunt i la de Galliner, que és per on pugem. Hi ha algún corriol que fa drecera, però que no hem agafat. Més amunt hi ha les desviacions al Puig de Galliner i al Roc dels Nerets, amb les seves antenes característiques. La pista, a voltes baixa per travessar barrancs (tots secs). Un cop al dissimulat Coll d’Orcau comencem a baixar. En un gir a la dreta prenem a l’esquerra un corriol amb bones vistes del Castell d’Orcau. Aquest corriol és prou clar i puja suaument. El mateix ens permet tenir a la vista el castell sempre a sud. Més endavant el corriol va girant a sud i ens encarem al castell. Aquí iniciem l”asalt” al mateix amb sender molt poc evident tal i com he dit a l’inici de la ressenya. Passades totes les vicissituts, anem a sortir a tocar de les restes de l’església de la Pietat, de la que queda només la paret nord i part de l’absis. En encabat visitem les ruïnes del castell d’Orcau, el castell més important del Pallars Jussà in ille témpore. El camí de baixada al poble d’Orcau és ben clar i còmode. Un cop al poble fem una anada-tornada fins el Jaciment de Petjades del Titanosaure amb rètols explicatius i camí senyalitzat. Tornats al poble anem a buscar la pista que ens enlaira de nou fins el Coll d’Orcau. Aquí anem a la dreta per un corriol que fàcilment ens baixarà fins a tocar del poble abandonat de Montesquiu (es pot pujar a l’església). Poc més endavant visitem l’ermita de Sant Serni amb bones perspectives del Pantà de Sant Antoni. La tornada al punt d’inici es fa per pista, gaudint en tot moment de diferents vistes sobre el pantà esmentat.