CASTELL D'ORÍS des de Vinyoles

Avui fem una caminada dins de la comarca degut al maleït confinament. Ens arribem fins a Vinyoles d'Orís per la C-17. Deixem el cotxe davant del camp de futbol. La sortida que no té cap dificultat tècnica ni tampoc aigua, consisteix bàsicament en el PR-C54, de manera que es pot seguir fàcilment. És una ruta que destaca per les seves fantàstiques vistes, si be avui la boira en les ha prés.

Com deiem deixem el cotxe davant del camp de futbol i anem a fer la volta a l'església parroquial de Sant Esteve, de construcció molt moderna (1960) i situada al capdamunet del carrer Major. continuem pel carrer de Galceran, passem el llorer de Mossén Cinto i arribem a l'ermita de Sante Esteve.

Es tracte d'una ermita romànica el segle XII, formada per una sola nau i amb un absis semicircular ornat amb arcuacions llombardes a llevant. Posteriorment al segle XVII s'hi ageiren unes capelles laterals Diuen que tenia un campanar molt gran de torre que va ser destruit al 1936. En aquesta església fou on Mossén Cinto Verdaguer va exercir duant tres anys el ministeri sacerdotal, tasca que compaginava amb la poesia, deixant escrits po+etics per tot el poble.

Sortim en direcció nord pel PR-C54 cap el cementiri del poble que amb feines podem veure per culpa de la boira. La pista ràpidament es converteix en un agradable corriol que ens porta fins a la carretera de CAn Branques fins a Sant Genís d'Orís. A l'altra cantó de la carretera BV-4611 hi trobem un monolit de record a Ramon Vinyeta, escriptor torellonenc, fotògraf i gran excursionista.

Seguim per l'antic camí fins a Sant Genís d'Orís passant pel coll de la Llabrera. La pujada ja ens mostra paissatges molt interessant, que malauradament la boira ens va amagant al pujar amunt com nosaltres. L'Església de Sant Genís va ser construida el segle XVIII iel campanar no es va acabar fins el segle XIX. Malauradament durant la Guerra Civil va perdre tots els seus retaules i imatges. Finalment destaca la Rectoria, un restaurant amb una pèrgola preciosa que haviem gaudit en moltes ocasions durant la joventut.

Per pujar al castell sense passar pel mitg de Cal Marçal, retrocedim per la carretera fins a l'aparcament on un cartell indicador en assenyala el camí. Arribats a dalt, us sorprendrà la gran quantitat de tanques que impedeixen caminar pel castell, doncs sembla que amenaça ruïna. Des d'aquí les vistes a Bellmunt, Puigsacalm, Cabrera, Vall del Ges, Cabrerés, Guilleries, Montseny i Plana de Vic en general són fantàstiques, les hem vistes moltes vegades però no avui que la maleïda boira ens ha fet la gitza.

Tornem als peus de Sant Gençis i marxem en direcció a ponent per la pista asfaltada que ens portarà fns a La Noguereda, fins a Can Puimelò i finalment ens encimbellarem fins a Puigdemalla, un altre mirador privilegiat. Des d'aqui iniciem la baixada forta fins a Vinyoles on entrem pel carrer Major fins on tenim el cotxe. Com a curiositat, encara tenen una cabina de telèfon de les antigues.

Avui erem en Quim i l'Ignasi doncs la Pilar continua en procés de recuperació. Salut i cames.