Castell-estaó-Borda de Benet-Serrat de la Broncalera-Ermita de sta.Bàrbara de Larén-Tossal de sta.Bàrbara-Coll Permir-Buira

La ruta s'inicia a la porta de l'església de sant Pere de Castell-estaó. Des d'allà eixim del nucli per la carretera d'accés al poble i, de seguida, arribem a un revolt. Allà hi ha un encreuament de sendes marcat amb uns senyals. Nosaltres hem d'agafar una senda que puja marcada amb les indicacions "Antist / Estavill". Es tracta del camí de Castell a Antist.

Immediatament comencem a guanyar altura. Després d'un parell de minuts, fem cap a una pista que seguim a mà esquerra. Pocs metres més endavant, en una nova cruïlla, continuem cap a la dreta i abandonem definitivament el camí de Castell a Antist.

Avancem per un bosquet i les vistes són escasses, però en desaparèixer els arbres se'ns descobreixen, a la dreta, els pobles d'Obeix i d'Aguiró. També a la mateixa banda, en el vessant de la muntanya, queden la partida de Sobrefonts i el camí de Castell a Obeix, en plena baixada cap al barranc Roi.

La pista fa una revolta i allà es bifurca. Nosaltres hem d'agafar el ramal de l'esquerra, que continua pujant en ziga-zaga cap al serrat de l'Aire i voreja per baix la roca de la Peira. No tardem en veure al nostre davant la primera estació de la ruta: la borda de Benet. Cap a ella ens adrecem.

Ens desviem uns metres per dalt del camí per a observar la Borda de prop i retornem a la pista per tal de continuar la nostra marxa. A partir d'aquest punt són habituals les trobades amb vaques, i també amb algun bou.

La pujada no s'atura i les vistes són agraïdes. La pista acaba al Bancal, un prat on és difícil determinar què és i què no és camí. Continuem avançant per tot el camp fins a arribar al seu extrem. Allà, a l'esquerra, naix una senda que puja. L'agafem i resseguint més o menys una paret de pedra seca que queda a la nostra dreta i que ens separa de la depressió des Tarteres, fem cap a un pla que inicia a l'esquerra la baixada del serrat de l'Aire cap als clots de la Móra.

Nosaltres, però, continuem en la direcció que portàvem, sense desviar-nos. Si tenim sort, podrem veure alguna senda factible. Si no la tenim, com ens ocorregué a nosaltres, inventem un sender entre les herbes de cinquanta centímetres d'alçada que cobreixen el sòl.

Al davant i a la dreta s'alça el serrat de la Broncalera i cap a ell ens adrecem. El voregem per la seua cara sud i, per primera vegada, observem de lluny l'ermita de santa Bàrbara de Larén. Poc després d'aquesta visió, a la dreta veiem el cim del serrat de la Broncalera marcat amb unes pedres. Ascendim camp a través el desnivell d'uns trenta metres que ens separa d'ell i fem parada allà per a contemplar les vistes excepcionals que ens ofereix la muntanya.

Baixem de nou i ens reincorporem a la senda. Ara hem d'anar a buscar, cap a la dreta, el cercat elèctric per al ramat. Caminem a la seua vora, quan ens és possible. La pujada s'accentua progressivament, fins a arribar a uns nivells d'exigència importants.

Cada vegada més, l'ermita de santa Bàrbara ens para més a prop. Tanmateix, quan ens queden uns pocs metres per a aplegar, el camí es desdibuixa i hem d'anar sortejant tota mena de vegetació fins a fer cap a la cresta pelada on s'alça el temple i des d'on podem mirar de tu a tu al tossal de la Creu, pràcticament a la mateixa altura.

L'ermita de santa Bàrbara és de reduïdes dimensions i sostre de volta. En el seu interior només trobem un senzill altar amb la imatge de la titular i un llibre de firmes, on immortalitzem la nostra visita.

Tanquem amb el forrellat la porta del temple i continuem cap a l'oest en direcció a una muntanya una miqueta més elevada, que veiem al nostre davant. Es tracta del tossal de santa Bàrbara, a 1.613 m.s.n.m.

La pugem i intentem caminar cap al nord-oest, en direcció als Obacs d'Obeix, les Pegueres i les bordes de Pau i de Vells. Tanmateix no ho aconseguim a causa de l'abundant vegetació sota la qual s'amaga el sender que hauríem d'haver agafat. Per això, i després de dos intents, agafem direcció nord-oest i baixem per les Crastes cap al peu dels tossals de Pomer i de Batlló. Allà naix la pista de les Crastes, per on continuem l'excursió.

Sense abandonar aquest camí fem cap al coll de Permir, a uns 1.500 m.s.n.m. En deixar-lo enrere, i després d'una lleu pujada, voltem per l'oest el tossal de la Doïl i el Pui de Far, i comencem a perdre altura cada vegada més i més.

Després d'un llarg i accentuat descens, fem cap a la petita localitat de Buira, administrativament unida al Pallars Jussà, dins del terme de Sarroca de Bellera, però per història part de l'Alta Ribagorça, dins del desaparegut terme municipal de Benés. Allà mateix donem per acabada la ruta.

NOTA:
Us recomanem no buscar el camí de tornada des del tossal de Sernovals cap a Castell-Estaó / Obeix, doncs està perdut i caldria desbrossar-lo per a poder fer-lo servir.