Castell i Coves de Castellolí

CAT

Aquesta ruta inclou part de l´itinerari de les Coves de Castellolí de la web d´Anoia Turisme, afegint punt d’interès revistats al Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, sortint de la ruta predissenyada inicialment, per conèixer alguns corriols de la zona d’allò mes xulo.
Es pot fer sortint del petit replà que hi ha davant de Cal Llucià o be del pàrquing habilitat de les Coves de Cal Llucià. Està feta en sentit horari i es fàcil de fer per qualsevol acostumat a fer sortides a la muntanya, si no es el cas, afegiu un punt mes a la dificultat.

CAST

Esta ruta incluye parte del itinerario de las Cuevas de Castellolí de la web de Anoia Turisme, añadiendo punto de interés revistados en el Instituto Cartográfico y Geológico de Cataluña, saliendo de la ruta prediseñada inicialmente, para conocer algunos senderos de la zona de lo más chulo.
Es puede hacer saliendo del pequeño replano que hay delante de Cal Llucià o bien del parquing habilitado de les Coves de Cal Llucià. Está hecha en sentido horario y es fácil de hacer por cualquiera acostumbrado a realizar salidas a la montaña, si no es el caso, añada un punto más a la dificultad.

Punt d’interès diba.cat

Castell de Castellolí
Es tracta de les restes del castell de Castellolí, d'època medieval, situades al costat de la primitiva església parroquial de Sant Vicenç, que també es troba en estat ruïnós. Es conserva una cisterna rectangular, de grans dimensions, aparellada amb grans carreus, disposats en filades horitzontals. A tocar de la cisterna, hi ha una petita estança rectangular, coberta amb una volta de mig punt, amb carreus de petites dimensions disposats irregularment; aquesta característica es repeteix als murs perimetrals. A l'extrem nord-occidental, hi ha una estança de planta trapezoïdal, també coberta amb volta de mig punt. És construïda amb petits blocs de pedra, col·locats irregularment en filades horitzontals. El conjunt del castell es troba protegit per muralles perimetrals. Entre els ruïnes medievals hi ha restes d'edificacions d'època moderna, com la casa de Joan Nadal i el mas de Mateu Esteve.

Balma de Can Soteres
Es tracta d'una petita balma situada a la zona de can Soteres, als cingles dels Roquerols, a tocar amb el torrent, a poca distància de la pista.
Les seves formes característiques cal atribuir-les a l'erosió que ha provocat, al llarg del temps, l'aigua i el vent en els materials calcaris que es troben intercalats entre els margosos que formen la balma.

Can Soteres
Masia formada per un habitatge principal, i diverses edificacions annexes i altres d'aïllades, que formen un barri tancat a l'entorn de l'era.
El volum principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Presenta un petit cos annex adossat a la façana oest, de quatre plantes, a mode de torre de guaita.
Els murs de façana són de maçoneria i la façana principal conserva vestigis de l'arrebossat original, amb pedres cantoneres treballades i els elements de ressalt també de pedra o de maó ceràmic.
A la façana principal en destaca un rellotge de sol circular: no s'aprecien marques horàries, amb gnòmon de vareta, per sobre d'aquest quadrant apareix el marc que podria ser d'un altre rellotge però aquest no conserva el gnòmon, és un rellotge d'autor molt deteriorat amb gran part de la seva superfície que s'ha desprès. També presenta trencadís d'estil modernista a la part superior de les obertures.
En destaca l'edifici annex situat al costat de migdia de l'edificació principal, també d'estil modernista, amb unes obertures que acaben amb arc apuntat; la coberta és plana.
El mur del barri presenta dues portalades d'accés.

Font de Ferro
Es tracta d'una deu d'aigües ferruginoses, que consta d'una mina excavada a la roca natural del terreny, tancada per una reixa.
A l'entrada hi ha uns graons d'accés a un estret passadís, parcialment inundat per l'aigua. Les seves parets presenten tonalitat de colors vermellosos i taronges.
A l'exterior de la mina, l'aigua és canalitzada cap una font, situada a pocs metres de l'entrada de la mateixa, que es troba emmarcada en un petit mur de pedra, amb un tub per on brolla l'aigua.
El cabal de la font és perenne tot i que molt irregular.
La seva aigua prové d'un aqüífer per fractures i es troba en estat anòxic; quan surt a la superfície s'hi incorpora l'oxigen, afavorint l'oxidació dels metalls i donant la seva característica coloració vermellosa.

Coves de cal Llucià o de la font del Ferro
Es tracta d'unes coves de traçat laberíntic obertes a la roca calcària eocènica, que van ser ocupades durant la prehistòria. Presenten dues entrades que menen a dos vestíbuls intercomunicats i a una xarxa de múltiples galeries, amb un pou d'uns 6 m de profunditat. La seva longitud és d'uns 33 m i un recorregut total de 450 m aproximadament.

Teuleria de cal Muset, cal Jaume i cal Soteras
Restes d'un forn d'obra utilitzat per a la cocció de materials de construcció, situat al marge dret del GR-172, venint de cal Muset en direcció a can Soteres.
Es tracta d'una excavació vertical, de forma rectangular, en el marge del terreny natural.
Es conserven els murs de la cambra de cocció i l'entrada per on s'introduïa la llenya. El seu interior és construït amb maons d'argila, així com les voltes de la graella.
L'exterior està revestit amb pedra seca. Els arcs d'accés a la cambra són de maons.

Teuleria de les Moreres
Restes d'un forn d'obra utilitzat per a la cocció de materials de construcció, situat al marge esquerre del GR-172, venint del Coll del Bruc, pocs metres abans d'arribar a la cruïlla del camí cap a la Font del Ferro.
Es tracta d'una excavació vertical, de forma quadrada, (2,7 m per 2,8 m) en el marge del terreny natural.
Es conserven part dels murs de la cambra (que amiden entre 0,8-1 m de gruix) amb la graella sobre la qual es dipositaven les rajoles per a la seva cocció. Tanmateix es dibuixa la porta d'accés per on s'introduïa i es treia el material a coure.
El seu interior és construït amb maons d'argila i una capa d'estucat de calç, i l'exterior està revestit amb pedra seca.

Cal Llucià de les Parres
Masia de planta rectangular formada per diversos cossos adossats, fruit de les diverses etapes constructives. Presenta cinc edificacions annexes adossades i dues d'aïllades, majoritàriament a la banda sud-oest.
Forma un conjunt al voltant d'un barri tancat, al que s'hi accedeix a través d'una gran portalada.
El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud-est.
De la façana sobresurt un cos de dues plantes a mode de galeria. A la planta baixa s'hi obren uns arcs de mig punt a plec de llibre; i a la planta pis, una galeria coberta amb terrassa plana.
Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades, amb els escaires i elements de ressalt de pedra treballada o bé de maó ceràmic.

Cal Muset
Masia formada per diversos cossos adossats, fruit de les diferents etapes constructives. Presenta un cos principal i tres volums secundaris més petits.
El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada al sud-est. La porta d'accés a l'habitatge és d'arc de mig punt adovellat. Les obertures són de disposició regular, de pedra treballada.
Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades, amb els escaires i elements de ressalt de pedra treballada.
Se li adossa, perpendicularment a la banda esquerra de la façana sud-est, un cos que consta de planta baixa, planta primera i golfes.
A la façana sud oest, se li adossen dos volums més, de característiques modernistes: una torre de cinc plantes, amb teulada a quatre aigües; i un cos rectangular que consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes, coronat per una mena de frontó de formes ondulants. En destaca una mena de trencadís a les parts cegues de les obertures, i els maons ceràmics presents a la cantonada, llindes, brancals i ampits.
La masia forma un barri tancat a l'entorn de l'era, amb la resta d'edificacions annexes i aïllades, i dues portalades amb els anys "1863" i "1812" inscrits.