CASTELL i MONESTIR de Lluçà

Curiosa sortida per la comarca del Lluçanès, rural, desacomplexada, tranquil·la i sense aglomeracions. Se surt de l'aparcament del monestir de Santa Maria de Lluçà, una maravella del romànic català edificada el segle XII i amb pintures del XIV. El seu claustre és un dels més bonics del país i val la pena visitar-lo abans d'un bon dinar a Cal Penyora a Santa Eulalia de Puigoriol. La ruta combina cultura, natura i gastronomia, un bon pack sens dubte!!!!.

Com deiem hem començat a l'aparcament del monestir, quan hem arribat encara estava tancat per quin motiu hem atravessat la carretera i seguint el camí que surt del costat sud de la fonda La Primitiva hem fet via cap a l'Alzina del Vilaró: un exemplar magnífic d'arbre monumental a peu del camí i que a més ens serveix de fita doncs just passada l'alzina a mà esquerra de la pista surt el corriol per anar a la Bauma dels Bous. Una bauma ampla i amb una font que raja d'una teula, la qual cosa la devia fer molt preuada per a guardar-hi el bestiar.

El camí travessa tota la bauma i surt a una pista que per sota del Vilaró ens durà al Rec de Miralles on hi trobarem una magnífica bassa on els arbres juguen a fer simetries a l'aigua.

Seguidament enfilarem el rec amunt fins el cim de la collada per seguir la pista per la vessant de llevant que ens portarà de dret fins a la casa del Castell i quina casa!!!: té una era feta sobre la pedra. Si, varen picar la pedra per fer una superfície plana on separar el gra de la palla i és preciosa. La casa també té el seu encant amb dues construccions annexes al cos principal i totes aquestes construccions situat sobre un gran rocam.

Des d'aquest punt hem d'agafar el camí per pujar al castell que té un cartell molt seductor: "deixa el cotxe a descansar i comença a caminar". El camí sense ser molt costurut s'enfila fins el cim del turó on en primer terme trobarem una joia del romànic: Sant Vicenç una ermita de planta rodona, com poques hi ha.

Seguidament ens enfilem fins el Castell del qual resta una paret molt imponent amb una finestra suggerent, una cisterna i unes dependències de difícil accés. Però les vistes ho valen tot: el Lluçanès queda als nostres peus mirant a migdia i llevant, el Pirineu a tramuntana i el Bages a ponent. Fantàstic, inclús avui que plovia una mica.

Desfem el camí i un cop a la casa del castell anirem a buscar la carretera de Santa Eulàlia de Puigoriol per anar fins el quilòmetre 13,350 aproximadament on agafarem la pista que ens portarà al pantà del Garet: un indret de gran interès ambiental.

I ja des del pantà tornarem al monestir en suau pujada per, aquest cop sí, visitar el seu interior que us recomanem molt.