Castell Montjuïc Girona SXVII i les 5 torres

De la Viquipèdia: És una fortalesa moderna amb baluards, del segle XVII. La planta del castell és d'estructura quadrada, amb façanes i camins coberts en tot el seu perímetre, quedant defensat fortament per quatre baluards o torres exteriors col·locades als angles del quadrat. La porta principal se situa al llenç sud en direcció a la ciutat de Girona. Protegint els flancs nord i est, els més exposats a l'atac exterior, hi ha dos revellins descoberts. Queden poques restes de les edificacions de l'interior al voltant del pati d'armes, s'intueixen part de les estances bastides amb volta de canó a prova de bomba. És construït amb maçoneria i carreus a les cantonades i les obertures.
Juntament amb la fortalesa es bastiren quatre torres defensives: Sant Lluís al nord, Sant Daniel a l'est, Sant Narcís al nord-est i Sant Joan al sud-oest.
Fou un bastió construït a l'estratègica muntanya de Montjuïc per ordre de Felip IV després d'acabar-se la Guerra dels Segadors de 1653, per defensar els accessos al Pla de Girona des del nord. Va ser de gran utilitat a l'anomenada Guerra del Francès - especialment en els tres setges que patí la ciutat (primer setge de Girona de 1808, segon setge de Girona de 1808 i setge de Girona de 1809) fins que finalment va ser abandonat l'11 de juny de 1811, essent inutilitzat el 1814, al final de la guerra, per ordre del mariscal Louis Gabriel Suchet, després d'haver construït el 1812 la torre Suchet. El 1843, un bombardeig del general Prim la va destruir. Es troba al punt més elevat de la muntanya de Montjuïc, a 219 metres d'altitud. Joan Francesc Molinas i Sicart i Álvarez de Castro, foren alguns dels seus governadors. El 1675 en les guerres amb Lluis XIV Montjuïc fou pres pel mariscal Schomberg. Novament fou ocupat pels francesos l'onze de juny de 1811 i quedà inutilitzat al final de la guerra l'any 1814, quan fou dinamitada.
De invarquit.cultura.gencat.cat : La torre de Sant Joan té planta pentagonal, murs atalussats i espitlleres; és la torre de dimensions més reduïdes del conjunt. La torre de Sant Daniel és de grans dimensions i amb planta ovalada; té els murs atalussats i esta envoltada d'un fossat. La torre de Sant Narcís és de planta circular i està envoltada d'un fossat; a l'interior es conserva una dependència sota una escala que es feia servir de polvorí. La torre de Sant Lluís és de planta circular i està envoltat d'un fossat.

De pedresdegirona.com: Al vessant de Montjuïc sobre la Vall de Sant Daniel, s'hi alça una torre única, que no havia mai format part del complex defensiu del castell. Durant la Guerra del Francès, i després de la capitulació de Girona davant les tropes napoleòniques el 10 de desembre de 1809, el castell de Montjuïc, com la resta d'elements defensius de Girona, passà a mans dels assetjadors; així Girona esdevenia francesa durant gairebé quatre anys, del 1809 al 1813.
Durant aquest període, el mariscal Louis-Gabriel Suchet, el 1812 va donar ordre de construir una torre de vigilància de la ciutat i accessos, prop de la que havia estat la Torre de Sant Joan (el 1809 queda destruïda en incendiar-se la pòlvora emmagatzemada), la coneguda com torre Suchet.