Castell Saverdera Monestir de sant Pere de Rodes Colla dels Divendres

Excursió per la comarca de l´Alt Empordà, amb inici i final a l'Aparcament de sant Pere de Rodes, deixem el cotxe i anem a visitar l'entorn de l'ermita de santa Helena de Rodes, si el dia es clar, podrem gaudir del paisatge de la plana empordanesa i de la zona costanera, així com del patrimoni arquitectònic dispers que trobarem fent el recorregut, com l´ermita de Sant Onofre –una privilegiada atalaia-, el santuari de Sant Pere de Rodes i dòlmens i altres llocs d´interès natural. La ruta ens portarà fins a Castell Saverdera o Castell de Sant Salvador de Verdera, una muntanya de 682 metres de l'Alt Empordà, entre els municipis de Palau-saverdera i la Selva de Mar. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
La ruta exposada a més de fer el cim, comte amb nombrosos punts d'interès. El més destacable és el Monestir de Sant Pere de Rodes, les restes del Castell de Sant Salvador, el despoblat de Santa Creu de Rodes amb l'ermita de Santa Helena, i la de Sant Onofre, abans esmentades.

Hem arribat a l´entrada del mateix, i just al costat i a la dreta, hi ha un pal senyalitzador, que ens indica el camí per arribar al castell de Sant Salvador de Verdera, seguin els senyals verds i vermells.
Aquest corriol es estret i pedregós, i en pujada força constant. Poc abans d´arribar a les envistes de les runes del castell, trobem un corriol que enllaça pel que estem pujant, a la nostra dreta. Aquest corriol es el que hauria agafat la pujada del coll dels Mosquits.

Arribem a l´entorn de l’església. Vistes sobre Llançà i El Port de la Selva, on podem aturar-nos una estona per gaudir del paisatge. Trobem un pal senyalitzador d´Itinerannia, que ens marca el camí de flanqueig i de baixada, per enllaçar amb el camí que seguirem fins arribar a l'ermita de sant Onofre.

Sant Onofre (425m)
Situada sobre un replà a mitja alçada de la serra i encinglerada per migdia, aquesta ermita és un magnífic balcó de la tota la plana empordanesa i les serralades que l’envolten. En un dia clar, després d’una tramuntanada, podem atalaiar la badia de Roses i el Montgrí, les Gavarres, el Montseny, Rocacorba, el Far, el Puigsacalm, la Mare de Déu del Món, el Taga, el Bassegoda, el Comanegra, les Salines i el massís del Canigó.
Hi ha constància del santuari des del segle XIV, però l’edifici actual amb la capella i la casa de l’ermita són posteriors (XVI-XVII). S’hi celebra aplec anual el dissabte de la segona Pasqua i té una font que raja tot l’any.
De l’explanada que hi ha passada l’ermita, en surt un costerut corriol, indicat i senyalitzat, que puja a l’Amagatall dels Bandolers. També en parteix el camí entre Sant Onofre i Palau pel Turó.

Amagatall dels Bandolers (500m)
Conegut també com a abric del Fitó, cova dels Pastors o dels Lladres. És una balma sota un gran bloc, closa amb pedra seca, al peu del rocallós turó del Fitó (o Fitor). Ha estat utilitzada com a refugi des de temps ben reculats, a jutjar per alguns elements que s’hi han localitzat.
Hi ha una història, tal vegada llegenda, relacionada amb l’indret de quan s’hi hauria refugiat la banda del «Rellotger» del Pont de Molins mentre es guaria un dels components de l’escamot. Els bandolers obligaven a l’ermità de Sant Onofre, un tal Pere Olivet, a portar-los vitualles. Probablement es tracti del «Rellotger de Creixells» un bandoler de certa anomenada que actuava a l’Empordà pels volts de la tercera carlinada, a qui Josep Pla va dedicar una de les seves obres.

Baixem de l’amagatall i prenem la pista que flanqueja el vessant meridional de la serra, entre Sant Onofre i el mas Ventós. Deixem el mas a mà esquerra i poc més enllà abandonem la pista per la que hem vingut per la del coll del Mosquit, a mà dreta. Hi ha un indicador a la bifurcació. La deixem després d’una colzada per l’ample camí a la Santa Creu, que trobem a mà esquerra. Un centenar i escaig de metres més enllà, marxem per un corriol a mà dreta (senyals de pintura groga) que puja al menhir de Santa Helena.

Menhir de Santa Helena (583m)
Senyalitzat amb un rètol al costat d’un cúmul de blocs. Continuem el camí que ens retorna a la pista al coll del Mosquit. Quan aquesta s’acaba sobre una balconada, carenegem per corriol fins al coll. Perdem uns metres per l’altre vessant fins al camí que, entre llaçades, puja del monestir al castell.

Hem arribat a l´ermita, i gaudim de vistes esplèndides davant nostre, de tota la plana empordanesa: la nostra vista arriba des del golf de Roses fins el Montgrí i el Pirineu gironí, amb el Canigó a la nostra dreta. A l´ermita trobem una font, tot i que no te garantia sanitària, i una petita zona de pícnic, amb l’ombra dels arbres.

Seguim la pista de terra, amb marques del GR, que tenim al davant, i que seguirem una estona. Es un tall força suau que ens portarà fins el mas Ventós.
Mas Ventós
Arribem a aquesta zona de pícnic idíl•lica, molt ben condicionada amb taules i seients de pedra, al mig d´una pineda, molt ben cuidada. Seguim la pista, que voreja el mas, fins arribar a una tanca, a prop d´una zona d'aparcament. Seguim pel caminet que segueix recte.

Hem arribat a un pal senyalitzador que a la nostra dreta, arribaria a Santa Helena/Sant Pere de Rodes, pel coll de Mosquit, i per la nostra esquerra, arribaria al mateix lloc, però pel camí de Sant Jaume.
Agafem aquesta opció, passant poc després pel mig d´una pineda, fins que una mica mes endavant, el camí es bifurca en dos corriols. Seguim a la nostra dreta en pujada, seguint els pals senyalitzadors del camí de Sant Jaume. Es una camí molt agradable de fer, amb esplèndides vistes, ara agafarem una pista de terra a la dreta que fa pujada.

Trobem un pal senyalitzador, que ens indica que a la nostra dreta, podem anar a visitar la cova de Veta Negra. Arribem a la Cova de la Veta Negra. Una cavitat artificial possiblement a la recerca de mineral, d'uns 28 metres de recorregut que presenta 3 boques d'accés. Des de l'entrada de la cova hi han unes magnífiques vistes de la Badia de Roses.
A partir d'aquí tenim mig quilòmetre de pujada molt dreta, fins assolir el cim del Castell de Saverdera, punt més alt de la Serra de Rodes.
Arribem al coll de les Palomeres, de primer ens desviem uns metres a la dreta per anar fins al vèrtex geodèsic i coronar el cim, des d'on tindrem les millors vistes.
Retornem al coll i pugem fins a les restes del Castell, i de l'ermita de Sant Salvador de Verdera. El castell de Verdera és un castell roquer que apareix esmentat per primera vegada als documents conservats l'any 904, com a possessió dels comtes d'Empúries. Encara que això permet suposar que aquest castell ja existia almenys durant el segle IX, l'arqueologia demostra que sobre la carena de la Verdera hi havia hagut una fortificació des d'època remota.

Dels edificis actualment recognoscibles, només l'església de Sant Salvador de Verdera correspon a la primera etapa del castell i encara a una fase avançada, ja que és datable en la primera meitat del segle XI, sense que se sàpiga si substituí un temple anterior. La resta de les edificacions més o menys conservades semblen correspondre a la reconstrucció de 1283.

Una vegada visitada la zona iniciem un fort descens fins al coll de la Verdera, i tot seguit al coll del Mosquit, on trobem un sender a l'esquerra per on es podria escurçar el recorregut, però que no és recomanable, ja que quedant dos punts de molt interès.

Des del coll un seguit de ziga-zagues ens apropant al Monestir de Sant Pere de Rodes. Aquesta edificació fou un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). És un conjunt monàstic de grans dimensions, format per l'església, el claustre i les diverses dependències monàstiques disposades al seu voltant, tot plegat organitzat en terrasses corresponents al desnivell natural de la muntanya. Les primeres notícies de Sant Pere de Rodes daten de finals del segle IX, concretament l'any 878.

Castell de Sant Salvador (682m)
Situat al punt més alt de la serra de Rodes, és un castell roquer conegut també com castell de Verdera o de Sant Salvador de Verdera. Fou construït entre el segles IX i X pels comtes d’Empúries, malgrat que durant anys restà en condomini essent causa freqüent de litigi entre aquesta casa i l’abadia de Sant Pere de Rodes.
La imponent muralla que l’envolta fou construïda per Ponç IV d’Empúries, a finals del segle XIII, constitueix un dels millors exemples d’arquitectura militar de l’època.
És una talaia estratègicament situada: a la panoràmica que albiràvem des de Sant Onofre, s’hi afegeix el domini visual sobre bona part de la costa. Per això, quan va perdre la seva funció militar, va seguir utilitzant-se com a punt de guaita contra la pirateria.
Per migdia hi arriba el camí carener pel puig de Queralbs, al que s’hi ajunten per ponent, el ja esmentat de Palau per la Veta Negra, i per sol ixent el de la Selva de Mar pels Quindals. Nosaltres però retornem pel que hem vingut i el seguim fins al monestir.

Sant Pere de Rodes (513m)
Sant Pere de Rodes, o de Roda és una joia del romànic català. Les primeres notícies d’aquest monestir daten de l’any 878, com a depenent del de Sant Esteve de Banyoles. Tot i que els vestigis arquitectònics més antics conservats poden correspondre a l’època romana.
A la primera meitat del segle X s’independitzà com a nou monestir benedictí. Sotmès únicament al control de la Santa Seu, començà una etapa de prosperitat que perduraria fins al segle XIV. La decadència va fer que la comunitat abandonés el cenobi a les darreries del segle XVIII precedida de degradació, ruïna i espoli. Fins que la Generalitat va emprendre les primeres obres de restauració l’any 1935.
Del monestir continuem per l’ample camí pavimentat fins al poblat de la Santa Creu.

Santa Creu de Rodes i església de Santa Helena (540m)
El de la Santa Creu és un poble medieval abandonat format per les restes dels habitatges, dues torres i l’església de Santa Helena, l’únic edifici del nucli que es manté dempeus. Les darreres intervencions arqueològiques realitzades han confirmat l’existència d’una vila medieval closa entre muralles, d’entre els segles XI i XVI, i una necròpolis d’entre el VIII i el IX.
Des d’aquí prenem un camí paral·lel a la carretera d’accés al conjunt monumental que ens retorna al mas Ventós.

Mas Ventós (460m)
Ruïnes consolidades d’un antic mas, al costat de la carretera entre Vilajuïga i el Port de la Selva. Hi ha una gran àrea d’esbarjo amb font, taules, bancs i un mirador.
Té dedicada la popular sardana «Sota el mas Ventós» d’en Jaume Bonaterra, fill de Vilajuïga.
Prop de la pista de Sant Onofre i ben indicat, surt el camí a Palau. És un antic camí de bon fer, que seguim en baixada.
Ja ben avall, trobem un camí senyalitzat a mà esquerra com «itinerari de la Sureda» que mena a un parell de dòlmens. Poc més enllà, també ben senyalitzat a mà dreta i proper al camí, hi ha el de la Muntanya d’en Caselles. I si ens ve de gust, podem continuar fins al del rec de mas Ventós.

Caminem uns metres per la carretera que porta al monestir fins al despoblat de Santa Creu de Rodes. Es tracta d'un nucli de població abandonat a la vessant de llevant de la muntanya de la Verdera, dins la serra de Rodes, a un quilòmetre de distància del monestir de Sant Pere de Rodes i al costat de l'església de Santa Helena. És un poble medieval abandonat format per les restes dels habitatges, dues torres i l'església, l'únic edifici del nucli que es manté dempeus. L'església de Santa Helena, inicialment coneguda com a Santa Creu, és documentada des del 974 com una possessió del monestir de Sant Pere de Rodes.

A partir d'aquí rodejarem la Serra de Santa Helena fins arribar a l'Àrea d'Esbarjo del Mas Ventós, un lloc ideal per passar el dia, on si pot arribar amb cotxe des de Vilajuïga. Aquí enllacem el nostre recorregut amb GR-92-0, i el Camí de Sant Jaume, traçats que ja no deixarem fins al final de l'excursió. Per baixada suau i pista ampla amb bones vistes a Roses, creuem les Roques de les Heures fins arribar a l'ermita de Sant Onofre, on també i trobem una font. L'ermita està enlairada damunt del poble de Palau-saverdera a 400 m d'altitud, sota el Castell de Verdera i vora la penya del Fitor. El santuari ja existia l'any 1362, però l'actual edifici, d'un sol cos que integra la capella i la casa de l'ermità, no ,sembla anterior als segles XVI-XVII.

Informació extreta de Viquipèdia i Esgarrapacrestes.