Castell (Torre) de Can Gelmà o Jalmar.

-Castell (torre) de Can Gelmà o Jalmar: força o castell dels segles XI-XIII o potser més antic, rectangular, d'uns vint metres de costat, envoltat per valls amples. La seva muralla té una base, fins a uns dos o tres metres, feta amb pedres poc treballades, menys a les cantonades, de roca de la contrada, amb una amplada d'un metre vint o metre trenta, i a sobre un mur de tàpia, de la mateixa amplada, fet amb fang, sorra gruixuda (sauló) i pedres petites. Aquesta muralla de tàpia avui només es conserva al sector nord-est. Se situava en terres del domini del priorat agustinià de Roca-rossa, al Montnegre. Té espitlleres baixes, llargues, a totes les seves façanes (vegeu planta), i també en té a l'única façana de tàpia, més altes i molt deteriorades. En l'esmentat mur de tàpia trobem nombrosos forats, de dimensions diferents, per les bastides, elements de defensa, escales o edificis de fusta. El conjunt tenia un pati central, del que encara hom conserva un pou que servia de cisterna. Una excavació acurada d'aquest interessant castell aportaria molta informació sobre la seva història, i possiblement alguna sorpresa.
Se situa en un turó sobre la Tordera, de gran visibilitat i domini de la zona, en un lloc d'indubtable valor estratègic.
-El proper mas de Can Gelmar també tenia una torre de defensa, del segle XVI, contra la pirateria, de la que no sabem si en queda alguna resta. Avui és propietat privada i no s'hi pot accedir.
-Castell (torre) de Can Gelmà o Jalmar: aquesta força era coneguda a la contrada com "Torre dels Moros", se situava en l'anomenat com Vilar Llobet, als segles XIII-XIV, dins les possessions del priorat agustí de Santa Maria de Roca-rossa i era a un lloc força estratègic, de gran visibilitat, que dominava les comunicacions entre el nord del país i la costa del Maresme i Barcelona, seguint el riu Tordera. Ja en època romana passava a prop la via romana que, des de la Via Augusta, es bifurcava cap a Hostalric i, seguint l'esmentada Tordera, es dirigís cap a Blanda (Blanes), Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) i Bàrcino (Barcelona).
Res en sabem del seu origen i no ha restat cap documentació, però té poc a veure amb el proper mas Gelmar, car és força més antic. Caldria una excavació acurada per esbrinar l'origen d'aquesta curiosa fortificació, fet que potser portaria alguna sorpresa important.