Castell Vell d'Olivella del segle X, Font i safareigs del Rector, cova, església i cavalls salvatges

Download

Trail photos

Photo ofCastell Vell d'Olivella del segle X, Font i safareigs del Rector, cova, església i cavalls salvatges

Author

David Acedo Trail

5,465 379 3650

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 4.84 mi
Elevation gain: 669 ft
Technical difficulty: Easy
Elevation loss: 669 ft
Max elevation: 1,021 ft
TrailRank: 49
Min elevation: 452 ft
Trail type: Loop

Moving time: 2 hours 8 minutes
Time: 3 hours 20 minutes
Coordinates: 1415
Uploaded: November 7, 2021
Recorded: November 2021

2 Claps

near Olivella, Catalunya (España)

Viewed 99 times, downloaded 7 times

Trail photos

Itinerary description

Castell d'Olivella és un antic castell situat entre els municipis d'Olivella (Garraf) i Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) i declarat bé cultural d'interès nacional.

De l'antic castell d'Olivella, documentat des de l'any 992, es conserven només algunes restes dels murs que sembla que dibuixen una planta trapezoïdal. Les parets són de pedra poc treballada i morter d'escassa qualitat. Enmig de les runes del castell d'Olivella, i aprofitant les seves pedres, es va construir al segle xviii un molí, que va restar inacabat; d'ell es pot veure una torre rodona.

És un castell termenat que ja apareix mencionat en documents del 992 i del 1002. En una transacció del 1038 s'assenyalen els límits d'aquest castell. Sembla que el domini feudal del castell d'Olivella pertanyia al bisbe de Barcelona

Waypoints

Photo ofPou realitzat el seu interior amb pedra seca

Pou realitzat el seu interior amb pedra seca

Pou realitzat amb Pedra Seca.

Photo ofParròquia de Sant Pere i Sant Feliu d'Olivella

Parròquia de Sant Pere i Sant Feliu d'Olivella

Història L'església de Sant Pere i Sant Feliu va ser bastida durant el segle XVII, fruit d'una ampliació d'un temple anterior, probablement del segle xv. Aquest edifici va substituir com a parròquia l'antic edifici romànic d'Olivella, que resultava insuficient. Sembla que l'església nova es va edificar al solar del Castell Nou, antiga fortalesa documentada des de 1264, que constituí el nucli inicial d'Olivella

Pou dels Matxos

Magnífic pou realitzat el seu interior amb pedra seca, es troba inscrit a la web wikipedra

Mas Can Muntaner

Cal Muntaner és un edifici d'Olivella (Garraf) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

Can Muntaner

Cal Muntaner és un edifici d'Olivella (Garraf) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

Olivera centenària

Màgnífic exemplar d'Olivera

Sínia / Noria

Una sínia o sénia és una màquina d'elevar aigua. Consisteix bàsicament en una roda vertical que és accionada per un animal o bé per la força del corrent d'aigua o fins i tot del vent, té planta circular i està situada a una tanca destinada a l' hort. Normalment es feia servir en els regadius tradicionals i per l'abastiment d'aigua, actualment s'han substituït per bombes i altres procediments. S'empra en els horts per a l'elevació de l'aigua de pous poc profunds, principalment en llocs baixos i profunds, seguint el principi del rosari hidràulic. El moviment s'aconsegueix generalment utilitzant tracció animal, encara també pot referir-se a sínies mogudes per un corrent d'aigua. La sínia de roda hidràulica més gran existent, fent servir la força motriu d'un curs d'aigua, fa 20 m d'alçada i està a la ciutat de Hama a Síria Història Sínia a un pou d'Algesires, Andalusia. Les sínies són molt antigues, Lucreci ja les cita l'any 55 aC. Sembla que ja es feien servir al Proper Orient cap a l'any 200 aC, per tant el nom de roda persa és posterior no es pot referir al fet que els àrabs en siguin els inventors, l'origen àrab del nom és degut al fet que la utilitzaren a bastament, inclús hi van poder fer algunes millores. En català, aquesta paraula es troba documentada des de l'any 1054 i deriva de l'àrab sǟniya, que a la vegada deriva de la paraula que en aquest idioma significa molí. En anglès, francès, castellà, itàlia s'anomena noria o en portuguès nora, paraula derivada de l'àrab sirià nā‘urā amb el mateix significat. Descripció antiga El pou és de pedra en sec i els pilars que suporten les rodes es feren amb peces de marès en verd. El tipus de coll s'anomena cintell o mota i és de 9,7 metres de diàmetre, constituït per un mur de pedra calcària adobada i coronat en forma de rasant. El mur del cintell fa 1,27 metres d'alçària. S'hi accedeix per una petita rampa empedrada a la part superior de la mota o caminal. També compten amb una mina per accedir i netejar el pou. Tipus Sínia a Egipte, 1809. N'hi ha de diversos tipus, el més usual consta generalment de dues grans rodes, una horitzontal, amb un engranatge de llanterna, i una altra de vertical amb dents que engranen amb la primera, . Quan l'acciona un animal (generalment rucs, mules o bous) aquest dona voltes lligat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical l'extrem inferior de la qual està submergida en l'aigua, proveïda d'uns recipients anomenats «catúfols» en tota la seva llargada, que amb el moviment de la roda, s'omplen d'aigua d'un pou poc profund o d'un contenidor d'aigua, l'eleven i la dipositen en un conducte associat a la sínia que la distribueix al canal de regadiu o un altre tipus de dipòsit. Les sínies de ro que mou una cadena sense fi. Les sínies de tracció humana -només cal citar el passatge de La Bíblia amb Samsó "lligat com un mul de sínia" -, són de la família de les sínies de tracció animal, que fan servir rucs, mules o bous, en les quals aquests donen voltes lligats a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb l'altra roda vertical que mou una roda o una cadena sense fi, proveïda d'uns «catúfols» en tota la longitud, l'extrem inferior de la qual està submergida en l'aigua. Solen usar-se en llocs on per falta de vent no pot emprar-se aquest agent aplicat a aparells especials. Les sínies catalanes Totes les sínies mogudes per mules i rucs són molt semblants. Els que les fa diferents són els detalls constructius. Una sínia senzilla i ben dissenyada és més fàcil de construir i d'adobar. També és important el rendiment final: l'animal proporciona una potència que suposa una energia al llarg del temps de treball. Part de l'energia que dona el quadrúpede es pert en fregaments i pèrdues hidràuliques. L'objectiu primordial és que la quantitat d'aigua elevada sigui el més gran possible. Segons testimoni d'un expert francès, les sínies catalanes eren millors que les d'altres contrades.

Riera Estret de Roques

avancem per la riera, on seguint el seu curs arribarem a la Cova

Cova Can Muntaner

La Cova de Can Muntaner La cova està situada a la riba dreta de la riera de Begues. Els materials localitzats a l'entorn de la cova ens permeten suposar que fou ocupada pels humans com a mínim des de fa 7.000 anys. L'aigua de la riera ha inundat repetidament la cova i mai s'han trobat restes. Les coves han estat un refugi natural emprat pels humans des de la prihistòria. Sovint i residien en etapes curtes, a recer de les inclemències meteorològiques o hi tancaven els ramats d'ovelles o cabres. A partir del segon mil·leni abans de la nostra era, els han utilitzat especialment com a lloc d'enterrament o com a santuaris

Photo ofCova de Cauntaner des del Mirador

Cova de Cauntaner des del Mirador

Dòlmen Barret del Rector

Pujant pel camí del castell des de Can Montaner, hi ha una formació rocosa que alguns investigadors han considerat com a restes d'un dolmen, i que pel seu perfil es coneix com el barret del Rector. Té una gran tradició com a lloc de reunió de la gent de la comarca.

Abeurador d'animals i font-safareigs del Rector

Abeurador d'animals que s'omplia amb la magnífica font del rector que es troba molt a prop. LA FONT DEL RECTOR I ELS SEUS SAFAREIGS. La Font del Rector està situada al costat esquerre de la masia del Rector (Fondal antigament conegut com a coma de Sant Pere), que aflueix al fondo de la servera en el Barret del Rector. Aquesta font documentada a l'any 1681 com a font del Castell Vell- proveïa d'aigua la propera masia del Rector i les hortes que hi havia en les feixes de sota mateix de la font. Els safareigs es van recuperar l'any 1860. A l'estiu i en èpoques de sequera, els vilatans no podien accedir als pous, ja que els propietaris els racionaven l'ús i només oferien aigua per beure. Quan calia rentar la roba, feien torns per anar als safareigs de la font del Rector i es repartien la tasca de transportar la roba bruta, el cubell, el sabó i la monyeca de cendra. Posaven la roba en un cubells de zenc amb aigua i cendra i la deixaven en estuba. La cendra emblanquia la roba i la desinfectava. Després la rentaven amb pastillesde sabó fetesa casa, amb sosa i greixos d'animals. Un Cop neta. l'estenien sobre les mates. També es rentava així, segons m'ha contat un bon amic: A casa es feia després de retar la roba, es posava ven plana en un cobell, després es posava una pesa con unes estovalles i a sobre es posava cendra que anàvem a buscar als forns de pa i s' estava tota la tarde tiranti aigua calenta que atrevasaba tota la roba i sortia per un forat que tenia el cobell, l' aigua que sortia es tornava a posar a una olla que había al foc i així na posant aigua calenta a dalt i la freda a l'olla, això es feia durant 4 o 5 hores, deient que la roba quedava més suau Aquesta activitat d'anar a rentar la roba al safareig s'aprofitava també per controlar els conreus propers als safareigs i per dur-hi ramats a pasturar.

Font del Rector i Safareig

LA FONT DEL RECTOR I ELS SEUS SAFAREIGS. La Font del Rector està situada al costat esquerre de la masia del Rector (Fondal antigament conegut com a coma de Sant Pere), que aflueix al fondo de la servera en el Barret del Rector. Aquesta font documentada a l'any 1681 com a font del Castell Vell- proveïa d'aigua la propera masia del Rector i les hortes que hi havia en les feixes de sota mateix de la font. Els safareigs es van recuperar l'any 1860. A l'estiu i en èpoques de sequera, els vilatans no podien accedir als pous, ja que els propietaris els racionaven l'ús i només oferien aigua per beure. Quan calia rentar la roba, feien torns per anar als safareigs de la font del Rector i es repartien la tasca de transportar la roba bruta, el cubell, el sabó i la monyeca de cendra. Posaven la roba en un cubells de zenc amb aigua i cendra i la deixaven en estuba. La cendra emblanquia la roba i la desinfectava. Després la rentaven amb pastillesde sabó fetesa casa, amb sosa i greixos d'animals. Un Cop neta. l'estenien sobre les mates. També es rentava així, segons m'ha contat un bon amic: A casa es feia després de retar la roba, es posava ven plana en un cobell, després es posava una pesa con unes estovalles i a sobre es posava cendra que anàvem a buscar als forns de pa i s' estava tota la tarde tiranti aigua calenta que atrevasaba tota la roba i sortia per un forat que tenia el cobell, l' aigua que sortia es tornava a posar a una olla que había al foc i així na posant aigua calenta a dalt i la freda a l'olla, això es feia durant 4 o 5 hores, deient que la roba quedava més suau Aquesta activitat d'anar a rentar la roba al safareig s'aprofitava també per controlar els conreus propers als safareigs i per dur-hi ramats a pasturar.

Masia del Rector

Masia on vivia el Rector, molt a prop de la font

Photo ofEsglésia de Sant Pere del Castell Vell

Església de Sant Pere del Castell Vell

Molt a prop del castell d'Olivella hi ha les restes de l'antiga capella romànica de Sant Pere. És un edifici d'una nau de la qual només en resta l'absis, amb una finestra d'esqueixada simple, i part dels murs. Prop d'ella hi ha les ruïnes de la Masia del Rector L'església era l'antiga parròquia d'Olivella. S'esmenta per primera vegada a mitjans del segle x, quan era possessió de la mitra barcelonina. L'any 1625 la parròquia es traslladà al temple bastit al castell nou d'Olivella.

Castell d'Olivella segle X

Castell d'Olivella és un antic castell situat entre els municipis d'Olivella (Garraf) i Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) i declarat bé cultural d'interès nacional. De l'antic castell d'Olivella, documentat des de l'any 992, es conserven només algunes restes dels murs que sembla que dibuixen una planta trapezoïdal. Les parets són de pedra poc treballada i morter d'escassa qualitat. Enmig de les runes del castell d'Olivella, i aprofitant les seves pedres, es va construir al segle xviii un molí, que va restar inacabat; d'ell es pot veure una torre rodona. És un castell termenat que ja apareix mencionat en documents del 992 i del 1002. En una transacció del 1038 s'assenyalen els límits d'aquest castell. Sembla que el domini feudal del castell d'Olivella pertanyia al bisbe de Barcelona.

Photo ofMirador Castell Vell d'Olivella (Restes del molí que mai es va acabar)

Mirador Castell Vell d'Olivella (Restes del molí que mai es va acabar)

Castell d'Olivella és un antic castell situat entre els municipis d'Olivella (Garraf) i Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) i declarat bé cultural d'interès nacional. De l'antic castell d'Olivella, documentat des de l'any 992, es conserven només algunes restes dels murs que sembla que dibuixen una planta trapezoïdal. Les parets són de pedra poc treballada i morter d'escassa qualitat. Enmig de les runes del castell d'Olivella, i aprofitant les seves pedres, es va construir al segle xviii un molí, que va restar inacabat; d'ell es pot veure una torre rodona. És un castell termenat que ja apareix mencionat en documents del 992 i del 1002. En una transacció del 1038 s'assenyalen els límits d'aquest castell. Sembla que el domini feudal del castell d'Olivella pertanyia al bisbe de Barcelona.