Castellar de N'Hug Sant Joan de Cornudell- Montgromy - Gombrèn

EL TEXT ES DEL MEU AMIC I COMPANY D´EXCURSIONS JOSEP CASTELLS josepcastells
Avui amb l'amic i company d'excursions en Manel Vila del Olmo anem a fer una ruta que van seguir els amics del programa de televisió del Ripollès , Caminant per Catalunya.
Nosaltres el farem però més senzill en sentit invers, en lloc de pujar, baixarem, farem la sortida des de Castellar de n'Hug i baixarem cap al santuari de Montgrony i acabar a Gombrèn.

El camí fins a Montgrony segueix el GR 3, relativament ben senyalitzat. Comencem el camí sortint de Castellar de n’Hug. Un poble que va estar premiat ja l'any 1984 pel Ministeri de Turisme com un dels pobles més embellits d'Espanya i referent turístic i envoltat d'espais naturals de gran bellesa. Doncs ja està tot dit.


Val la pena perdre's per els seus carrerons i racons. Nosaltres ens hem fixat amb l'església de Santa Maria situada al centre de la població. És una església romànica que conserva el característic campanar, una torre de quatre pisos amb finestres d'arc de mig punt i la porta del segle XII amb ferramenta romànica. Va ser transformada a l'època neoclàssica. I com a bon poble turístic els restaurants i altres establiments comercials no hi falten. Sortim per la part alta del poble seguint un camí que s’enfila una mica per anar a trobar més endavant la carretera de Castellar de n'Hug a la Molina.

Seguim uns 500 m la carretera fins que més endavant la deixarem per agafar una pista a la dreta i que en porta cap a Sant Joan de Cornudell, una bonica ermita romànica. Sant Joan de Cornudell és una petita església del municipi de Castellar de n'Hug (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció
La petita capella de Sant Joan de Cornudell està situada al nord-oest de Castellar de N'Hug encimbellada sobre un penya-segat imponent. Església de petites dimensions d'una sola nau allargada amb volta de canó reforçada amb arcs torals de grans dimensions. La zona de llevant, on es trobava l'absis; que és d'època moderna i degué substituir l'absis romànic. Destaquen els grans contraforts exteriors adossats al mur de migdia. La porta d'entrada es troba a en aquest mateix costat i és formada per doble arc de mig punt en degradació adovellat. La coberta és a dues aigües. Als peus, a ponent de l'edifici, hi ha un petit campanar d'espadanya. El parament és de pedres irregulars sense desbastar disposades en filades i conserva algunes traces d'opus spicatum.

Història
El lloc de Cornudell és esmentat per primer cop el 938 quan l'abadessa Emma de St. Joan de les Abadesses comprà un alou dins del terme, prop del naixement del Lubrichatus, a l'indret anomenat vila cornutellas. De Cornudell prové una important família que trobem esmentada diverses ocasions en la documentació de la baronia dels Mataplana. El 1292 el senyor Mataplana concedí la carta Franquesa als habitants del lloc i surten els noms de Bni. de Cornudeles, baiuli i Bni. de Cornudeles com notarii publici de Mataplana i també durant el s. XIV, el lloc fou una batllia dels barons de Pinós i Mataplana.

Després de visitar l'ermita i les espectaculars vistes de l'entorn seguim la pista passant pel collet de Can Torres i el de Maians, en aquest segon coll , passem a tocar de la casa de Maians. Per la seva posició, col•locació i construcció, estem davant una casa que sembla del segle XVII.
En aquest punt ja s'acaba la pista i entrem en un corriol molt maco i ben marcat amb els colors del GR. Cal estar atents si volem visitar l'amagatall de la Mare de Déu ja que hem de deixar un moment el camí i seguir unes fites que amb poc tros ens hi porten.

Durant la guerra civil de 1936-1939 hi hagué una desgraciada persecució dels capellans i de moltes figures religioses. Una de les que tenia molts el números per ser destruïda era la figura de la mare de Déu de Montgrony, especialment venerada. A l’esclatar la revolta militar dretana el juliol de 1936, la imatge fou amagada per iniciativa del capellà custodi de Montgrony, per uns masovers de confiança, en una petita cavitat. Acabada la guerra l'estàtua de la verge fou recuperada i retornada a Montgrony carregada dalt d'una mula.

Recuperem el GR i seguim la ruta travessant el torrent de les Fontetes de Castellar, en el fons el riu Aritja. Aquest és el que delimita les dues comarques i per tant entrem al Berguedà. Canviem de poble, de comarca i de província. Al cap d'una estona passem per Can Torra, una antiga masia, avui en dia molt modernitzada i arreglada.

Seguim baixant fins on s’acaba la pista per seguir un camí, gens perdedor entre boscos i prats. Poc abans d’arribar a les Viles Grosses el camí torna a convertir-se en pista, les Viles Grosses, a l'esquerra del camí. La casa, segons el catàleg municipal, consta com de 1800. El 1849 hi vivien Eudald, de 62 anys, Marià, de 35 anys, Raimon, de 21 anys, Rosa de 24 anys i Francisca Viñas, de 17 anys.

Ara trobem a la dreta les Viles Xiques. Encara que la casa ha estat datada el 1890, la documentació municipal de Gombrèn de 1849 es diu que hi viu Pere i Jaume Colomer, de 68 i 60 any, amb els seu net Bernat, de 16 anys.
Abans de deixar el GR-3 ens desviem un moment a la dreta on una mica amagat, hi ha el Dolmen de Can Camps. Els voltants de Montgrony (Gombrèn) amagaven fins fa poc un bocí de la història de la humanitat, en forma de dolmen. Ara, s'ha certificat la descoberta d'aquest element, troballa de Juan Vigueras, qui per confirmar si la descoberta que havia fet es tractava d’un dolmen de debò va avisar de la seva existència als Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Girona i a Geseart (Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l’Arquitectura Rural i Tradicional) a principis del mes d’abril.

Així, el matí del 3 de maig de 2018, van anar a visitar-lo els experts Montse Mataró, Enric Carreras, Sebastià Delclòs i Josep Tarrús, acompanyats per Juan Vigueras. Hi van arribar des de Gombrèn per la carretera GI-402 que va pujant fins a la masia dels Camps de Montgrony. Allà en un marge, uns 125 m al NW del mas, no massa lluny de la carretera i a uns 22,5 m d’una construcció, hi havia aquest nou sepulcre megalític, molt ben conservat encara. De seguida els va quedar clar que es tractava d’un nou dolmen simple.

Es tracta d'un dolmen simple amb accés a la cambra funerària a través d'una llosa frontal rebaixada, que deixa una finestra, enmig del túmul, per on es devien dipositar els cadàvers. Està fet en roca calcària local i la vegetació de l'entorn immediat és d'arços, boix i rebrots d'un om.

La cambra funerària conserva tots els seus ortostats llevat de la coberta: llosa frontal, molt arranada, lateral esquerre, capçalera i lateral dret. Fou bastida aprofitant el pendent, de manera que la cambra hi quedava atrinxerada. Les seves mides internes són: 197 cm de llarg, entre 115 cm (zona capçalera) i 135 cm (zona frontal) d’amplada i uns 145 cm d’alçada. El túmul, essencialment frontal-lateral, feia uns 8,50 m i estava compost per grans blocs calcaris i terra. En el marge, a l’esquerra i dreta de la cambra, es poden observar encara les restes del túmul i se’n poden deduir la forma, mides i composició originals. Probablement, comptava amb un mur de grans blocs ajaguts que marcaven el seu peristàlit o anell de contenció exterior.

Aquesta mena de dolmen simple és ben conegut a les terres interiors prepirinenques de la Catalunya Vella, on se’n coneixen centenars, en especial a l’Alt Urgell, i se situen cronològicament entre el calcolític recent (Campaniforme) (2.700-2.200 cal aC) i l’edat del bronze inicial (2200-1800 cal aC). Una cista d'un tamany considerable (197 x 115 x 135, amb una alçada de 14 cm. Tornem enrere i ens incorporem de nou a la pista que hem anat seguint des de Castellar de n'Hug.

Ja som a les envistes del Santuari de Montgrony. A l'esquerra deixarem una pista que ens acostaria al refugi de les Planelles i més endavant un dels camins tradicionals de pujar al cim del Costa Pubilla o Pla de Pujalts.

Arribem al santuari de Montgrony, un indret realment espectacular que val la pena visitar. En aquesta zona s'hi trobava el castell de Montgrony, de gran importància històrica i estem en un indret amb nombroses referències al mite del comte Arnau. Actualment s'hi conserven la capella de Santa Maria de Montgrony i l'església de Sant Pere de Montgrony. La primera situada a les escales que pugen fins al pla de Sant Pere i la segona enlairada a dit pla on les vistes son realment espectaculars.

A l'entrada del santuari hi ha un edifici on hi ha un restaurant i l'hostatgeria que malauradament avui dilluns hem trobat tancat . Una llàstima per una comarca que aposta per el turisme. Un espai que te immenses possibilitats per gaudir a part del patrimoni i la fe ja que havia estat un important punt de romiatge. Us recomanem doncs que hi passeu una bona estona. Nosaltres, coneixedors d'aquest espai, ens posem en marxa seguint un tram de la carretera que ens ha portat fins aquí tot gaudint de les impressionants parets que fan d'aquest lloc un punt important d'escalada, i efectivament, els escaladors no fan festa i ens mostren una estona del seu atractiu i visual esport.

Més enllà del recinte de Montgrony hi ha un altre dolmen, aquest si conegut des de fa molts anys. Es el dolmen de Pardinella. Tot anant pel corriol, trobarem un cartell indicatiu a la font de la Mare de Déu, seguint tot recte, i Pardinella a l'esquerra. Prenem aquest últim i el seguim fins a petar a un pista forestal, on, creuant-la, al prat de l'altre costat, trobarem el dolmen de Pardinella.

Aquesta cista pirinenca, que es troba a 1250 metres d'alçada, està prou conservada, falten ben poques lloses, i més tenint en compte les dues lloses molt i molt sospitoses que hi ha davant del sepulcre ajagudes a terra. Els experts, però, diuen que cap d'elles seria la de coberta, desapareguda de temps ençà.

Es va descobrir cap l'any 1920, fent tasques de desforestació per guanyar espais de pastura. A la seva descoberta, s'hi van trobar gran quantitat d'ossos humans i ceràmiques, i jo crec que devien extreure algun tipus de material lític, que, per desconeixença no van saber catalogar.

Ja que no ens consta cap tipus d'informació de l'excavació del 1920, feta per veïns del poble, i que a una altra, feta per J. Colomines el 1936, no s'hi va trobar res, aquesta cista resta sense una datació exacta; això sí, dins del Neolític, segons la seva morfologia, encara que no és exactament igual a la resta de cistes pirinenques. Diferències com per exemple el túmul, que era fet íntegrament de terra, i la seva col·locació, enfonsada entre dos túmuls de roca mare, la fan singular.

Només sortir del recinte del santuari de Montgrony abandonem el GR 3 i baixem per un corriol en aquest primer tram encimentat mes avall amb trams empedrats i que es assenyalat amb marques grogues, que amb forta pendent ens porta directament a Gombrèn punt final d'aquesta interessant excursió.

Informació extreta de la Viquipèdia https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2015/05/dolmen-gombren.html https