Castellar Sot Goleres Barraques Vinya Puig la Creu Fonts Gurri Canyadell Fagina Llorers Salt Montllor Masies Montllor i Padró
near Castellar del Vallès, Catalunya (España)
Viewed 739 times, downloaded 57 times
Trail photos
Itinerary description
Activitat realitzada amb Elena
Entretinguda i agradable ruta circular entorn del Puig de la Creu a Castellar del Vallès.
Comencem visitant l'antiga pedrera de calcàries del Sot d'en Goleres. Aquesta explotació va cessar la seva activitat allà pels anys 1980. Actualment s'ha dut a terme una restauració del lloc que ens permet gaudir d'un bonic espai natural on creixen un seguit de plantes com ara baladres, espígols, geranis, sàlvies i farigoles.
És un museu natural de geologia a l'aire lliure on podrem gaudir de valent observant els plecs i els estrats de les roques que formen les mil i unes figures geomètriques que ens deixaran bocabadats.
Continuarem visitant algunes de les barraques de vinya perfectament restaurades per algun dels molts grups dedicats a la rehabilitació d'aquestes importants obres d'art popular.
Cal fer esment que aquestes construccions van tenir el seu desenvolupament entre el S. XVIII i principis del s. XX.
Durant aquest llarg període de temps les barraques es van estendre per les terres en les quals s'anaven plantant nous ceps. Aquestes vinyes estaven sovint situades lluny dels masos i necessitaven aquestes edificacions com a magatzem d'eines i aixopluc de persones i, en alguns casos, de bestiar.
Les barraques van ser veritables habitatges temporals dels pagesos que, mitjançant els contractes de rabassa morta, havien aconseguit llogar un tros de terra que, fins al moment, era forestal. Com existia una forta demanda de vins i aiguardents des d'Amèrica, al llarg del segle XIX la vinya era rendible i va ocupar fins i tot els terrenys més esquerps del massís.
Va posar fi a la vida de les barraques la plaga de fil·loxera procedent de França, que va matar els ceps. Per culpa d'això, les vinyes més llunyanes dels masos van ser abandonades. Algunes de les construccions van ser reutilitzades pels carboners i boscaters fins a mitjans del segle XX. Però la majoria van entrar en un procés d'enrunament.
A la dècada dels 90 del segle XX moltes barraques estaven enrunades i oblidades. Però llavors va ser gràcies als apassionats pel món rural que van tornar a mirar cap a les barraques i van decidir rehabilitar-les.
Seguirem amb el Puig de la Creu, una muntanya de 668 metres a cavall dels municipis de Castellar del Vallès i de Sentmenat. Al cim trobarem la magnífica talaia, com és el castell edificat entre els segles XVI i XVII i protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. L'església romànica de Santa Maria del Puig de la Creu a la part més alta del puig és un dels cims del llistat dels 100 cims de la FEEC.
Completarem la ruta visitant les fonts del Gurri, del Canyadell, de la Fagina, dels Llorers i de la Font Seca; la del Gurri, de la Fagina i dels Llorers en uns entorns espectaculars on podem descansar i sentir la remor de les paraules d'alguns bonics poemes com "Corrandes d'exili" de Joan Oliver.
Malgrat ser una ruta senzilla, l'hem classificat de dificultat moderada per les dificultats que podem trobar en el corriol que segueix la canalització de la captació de l'aigua de la font del Canyadell fins a sortir a la pista. Aquest és un corriol estret que es fa servir per al manteniment de la canonada. Hi trobarem alguns "túnels" formats pels arbres caiguts i la vegetació que ens obligaran a adoptar postures de contorsionistes per superar l'entrebanc.
També podem trobar certes dificultats per mantenir l'equilibri en el primer tram del corriol que segueix el Torrent de Can Montllor, és molt recomanable portar calçat de muntanya i bastons.
Entretinguda i agradable ruta circular entorn del Puig de la Creu a Castellar del Vallès.
Comencem visitant l'antiga pedrera de calcàries del Sot d'en Goleres. Aquesta explotació va cessar la seva activitat allà pels anys 1980. Actualment s'ha dut a terme una restauració del lloc que ens permet gaudir d'un bonic espai natural on creixen un seguit de plantes com ara baladres, espígols, geranis, sàlvies i farigoles.
És un museu natural de geologia a l'aire lliure on podrem gaudir de valent observant els plecs i els estrats de les roques que formen les mil i unes figures geomètriques que ens deixaran bocabadats.
Continuarem visitant algunes de les barraques de vinya perfectament restaurades per algun dels molts grups dedicats a la rehabilitació d'aquestes importants obres d'art popular.
Cal fer esment que aquestes construccions van tenir el seu desenvolupament entre el S. XVIII i principis del s. XX.
Durant aquest llarg període de temps les barraques es van estendre per les terres en les quals s'anaven plantant nous ceps. Aquestes vinyes estaven sovint situades lluny dels masos i necessitaven aquestes edificacions com a magatzem d'eines i aixopluc de persones i, en alguns casos, de bestiar.
Les barraques van ser veritables habitatges temporals dels pagesos que, mitjançant els contractes de rabassa morta, havien aconseguit llogar un tros de terra que, fins al moment, era forestal. Com existia una forta demanda de vins i aiguardents des d'Amèrica, al llarg del segle XIX la vinya era rendible i va ocupar fins i tot els terrenys més esquerps del massís.
Va posar fi a la vida de les barraques la plaga de fil·loxera procedent de França, que va matar els ceps. Per culpa d'això, les vinyes més llunyanes dels masos van ser abandonades. Algunes de les construccions van ser reutilitzades pels carboners i boscaters fins a mitjans del segle XX. Però la majoria van entrar en un procés d'enrunament.
A la dècada dels 90 del segle XX moltes barraques estaven enrunades i oblidades. Però llavors va ser gràcies als apassionats pel món rural que van tornar a mirar cap a les barraques i van decidir rehabilitar-les.
Seguirem amb el Puig de la Creu, una muntanya de 668 metres a cavall dels municipis de Castellar del Vallès i de Sentmenat. Al cim trobarem la magnífica talaia, com és el castell edificat entre els segles XVI i XVII i protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. L'església romànica de Santa Maria del Puig de la Creu a la part més alta del puig és un dels cims del llistat dels 100 cims de la FEEC.
Completarem la ruta visitant les fonts del Gurri, del Canyadell, de la Fagina, dels Llorers i de la Font Seca; la del Gurri, de la Fagina i dels Llorers en uns entorns espectaculars on podem descansar i sentir la remor de les paraules d'alguns bonics poemes com "Corrandes d'exili" de Joan Oliver.
Malgrat ser una ruta senzilla, l'hem classificat de dificultat moderada per les dificultats que podem trobar en el corriol que segueix la canalització de la captació de l'aigua de la font del Canyadell fins a sortir a la pista. Aquest és un corriol estret que es fa servir per al manteniment de la canonada. Hi trobarem alguns "túnels" formats pels arbres caiguts i la vegetació que ens obligaran a adoptar postures de contorsionistes per superar l'entrebanc.
També podem trobar certes dificultats per mantenir l'equilibri en el primer tram del corriol que segueix el Torrent de Can Montllor, és molt recomanable portar calçat de muntanya i bastons.
Waypoints
Waypoint
0 ft
ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL PUIG DE LA CREU
ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL PUIG DE LA CREU
Comments (5)
You can add a comment or review this trail
Dades deQMapShack
Longitud: 9.07km, ↗415m, ↘430m
Temps: 04:44:37h, Velocitat: 1.9km/h
Moviment: 03:18:57h, Velocitat: 2.7km/h
Inici: dimarts, 8 de desembre de 2020 8:23:43 UTC
Final: dimarts, 8 de desembre de 2020 13:08:20 UTC
Punts: 789 (789)
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Fantàstica ruta, i això que ara està tot molt sec. Amb aigua deu ser preciós!
Gràcies per la valoració.
Salutacions!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Hem fet aquesta ruta i tot coincideix amb les explicacions del mestre fent equilibris per arbres caiguts a la zona de la font del Canyadell.
Ens ha agradat i com diuen alguns amb aigua ha de ser SUPER.
Gràcies per penjar-la
Moltes gràcies per la valoració i comentaris.
Salut i muntanya!