Castellbell i el Vilar (Colònia Burés)-Torrent dels Abadals-Puig del Marqués

Excursió molt recomanable que podríem dividir en tres parts.
La primera consisteix en remuntar el torrent dels Abadals, la segona en un carenejar molt bonic amb vistes sobre Montserrat fins el puig Marqués i la tercera en un trepidant descens fins el punt d’inici.
Dit això, ja que la primera part remunta una torrentera, encara que la majoria de dies de l’any baixa eixuta, no deixa de ser una torrentera i per tant és molt important saber quin dia farà i també quin temps va fer en dia anterior.
Si hi ha previsió de pluja o va ploure els dies anteriors cal deixar-ho estar per una ocasió millor, i a més sabent que els primers metres son per un llarg túnel per on passa l’aigua i aquí dins no hi ha cap mena d’escapatòria possible.
Aquesta torrentera ha saltat a les rutes excursionistes des de que l’any 2015 els germans Esteve i Joan Frontera de Castellbell l’han adaptat amb la col•locació d’escales, estaques i algunes cadenes i cordes.
Una acció desinteressada molt lloable, ja que permet gaudir i conèixer una raconada més de la nostra geografia.

El recorregut per la torrentera està catalogat com a K1, tots els ressalts que s’han de superar son fàcils i curts, menys l’últim que és una mica més llarg, tot i això no és recomanable per a persones amb vertigen o amb claustrofòbia. També cal portar llanterna, ja que el túnel que passarem és una mica llarg i fa corba.

A part de l’excursió, també farem una mica de cultura, ja que comencem l’excursió a la Colònia Burés, una de les gran filatures del segle XIX, també estem a la zona dels escenaris de la guerra de Successió del 1714, travessarem el bonic pont gòtic de Castellbell i el Vilar del segle XV i també passarem per sota un pont de la via ferrea construït com un “Mecano” d’una sola tirada, sense cap pilar al mig; una obra d’enginyeria remarcable.

Així doncs deixarem el vehicle al costat de la Colònia Burés, a tocar del pont medieval i de la carretera a Rellinars; només començar a caminar el travessarem i una vegada a la riba contrària girarem a l’esquerra i seguirem l’ample pista de davalla suaument.
Hem de seguir-la fins a les portes d’una granja d’aviram. Just en aquest indret veiem un cartell que ens assenyala l’entrada al torrent.
Sort del cartell, ja que l’entrada és un estret corriol entre unes canyes.
Seguim el corriol i immediatament arribem a la boca del túnel que travessa la via fèrria i l’autopista.
A l’entrada no es veu la sortida ja que, tal com he esmentat, el túnel és una mica llarg i descriu una corba. Per sota la via és de ciment i per sota l’autopista és un tub ondulat que fa de mal caminar.
Si la boca d’entrada és amplia i alta, la de la sortida és més estreta i baixa i quasi dissimulada per la vegetació.
Ara ja només ens caldrà seguir sempre pel llit de la torrentera.
Molt aviat ens trobem amb el primer dels passos equipats; és el pas dels Tres Enllosats, en que amb tres escales de fusta superarem tres petits ressalts. Molt a prop passem per sota el pont del Solell.
Seguim una mica més i arribem a un nou pas equipat amb dues escales, també de fusta i una cadena al final. Entre les dues escales hi ha penjades les botes d’en Joan. Aquestes botes és un petit homenatge a l’alpinista i equipador d’aquest torrent: en Joan Frontera i que durant la dècada del 1970 va participar en varies expedicions a l’Himalaia
Seguim torrentera amunt i aviat ens trobem amb el Salt de la Madrona, un nou pas equipat, aquesta vegada amb sòlides clavilles clavades a la roca.
Ara seguirem un tram força llarg sense entrebancs apreciables; el llit de la torrentera a estones és llis i a estones hi trobem blocs de pedra; alguna escadussera clavilla ajuda a sortejar-ne algun.
Arribem al Cau del Degotall, un nou pas equipat, aquesta vegada amb clavilles i rematat amb una corda.
Seguidament ens trobem amb un gran ressalt i un nou pas equipat amb clavilles que el superen per la nostra dreta, que ens deixa en un ampli relleix; ens trobem al Cingles sota el Coll.
Seguim el relleix a l’esquerra, surt de sota el cingle i entra al bosc.
Estem a punt de sortir del torrent dels Abadals, només ens queda passar pel Pas de la Guineu, una estreta cornisa, equipada amb una cadena per a les mans.
A la sortida d’aquest pas arribem a una esplanada, on conflueixen dues pistes i donem per acabada la remuntada del torrent dels Abadals. És un indret bonic i que convida a fer una aturada a ran de cingle per a contemplar part del recorregut que acabem de fer.
Seguim la pista de l’esquerra en lleugera pujada. Hem pujat un corriol que va guanyant altitud de forma força continuada fins a sortir-ne en una pista un kilòmetre després(ens ha costat molt pujar fins aquí ja que estàvem a 32° ), des d’aquesta pista tenim unes boniques vistes a Montserrat. Continuem una mica mes (anada i tornada) fins al Turó de Morrolius, un fantàstic mirador natural de Montserrat.

A partir d’aquí començarem la segona part de l’excursió que ens portarà al turó del Marqués.
Ara caminarem per sobre el llom de la carena amb unes magnifiques vistes, sobretot de la muntanya de Montserrat, el pal amb la senyera ja és visible a l’altre extrem de la carena.
El camí a partir d’aquí torna a picar, ja que no para de pujar.
Finalment la pista s’acaba en arribar al turó del Marqués de 358 metres d’alçada, on hi ha un alt pal amb una senyera al capdamunt i una gran vista sobre la muntanya de Montserrat, sobre el riu Llobregat, el castell de Castellbell..... i també sobre el peatge de l’autopista de Manresa.

Després de contemplar l’esplèndida vista entrarem a la tercera part de l’excursió, que consisteix en baixar novament dins el pont medieval.
Ara baixarem per un camí que fa via directa fins a baix; no s’està per “monsergues” ni per “revolts”, ni “llaçades”, ni “giragonses”, fa via recta avall que fa baixada; arrenca directament del costat mateix del pal de la senyera i senzillament ... hem de procurar no relliscar. Travessarem varis camins; a la dreta tots ens portarien a les vies ferrades de la cinglera del Resistent.
Només hi ha un punt on el camí és troba amb un petit ressalt i allà hi trobarem una sòlida i curta escala metàl•lica que ens permet superar el pas i seguir baixant.
Ja a la part baixa, el camí gira una mica a l’esquerra per a passar per sota un pont de l’autopista C-55 (res a veure amb el túnel de l’inici) i poc després fa el mateix amb la via fèrria. Aquí si us interessen les obres d’enginyeria, podeu contemplar el magnífic pont de ferro d’una certa llargada i sense pilars ni cables, pintat de color vermell.
Seguidament ja estem novament al pont medieval on hem començat la caminada.