Castellbell i el Vilar - Rellinars 3ª Etapa Els camins perduts a peu
near Castellbell i el Vilar, Catalunya (España)
Viewed 144 times, downloaded 5 times
Trail photos
Itinerary description
Km 0,0 lniciem la tercera i última etapa de la travessa dels Camins Perduts des de Ca la Julita, masia castellvilarenca del raval del Teixidor.
Km 0,1 Passem per Cal Josepó, Ca l’Esperança i Cal Teixidor, tot resseguint el camí vell de Sant Cristòfol.
Km 0,3 També a la dreta, hi ha la masia de Cal Botines i a l'altre costat del torrent podem veure l'antic mas Plagia.
Km 1,1 Seguim el torrent del Brogit a contracorrent, fins arribar a !'avenc i 4 brollador intermitent, el Brogit. Mentre pugem a la font, l'excavació del torrent ha creat algunes formacions curioses, tals com petits tolls d'aigua o esglaons naturals de pedra que faciliten el pas però que alhora embelleixen l'entorn. Cal estar a l'aguait de possibles relliscades. Si l'aigua obstaculitza el pas, us proposem una alternativa per reconnectar amb l'itinerari més endavant. Des del Brogit, deixem enrere el camí vell de Sant Cristofol. És l'antic camí que s'usava per anar a les fabriques del Bures. Girem a l'esquerra i posem rumb al poble de Castellbell i el Vilar just en el pontet.
Km 2,2 Per una pista fàcil de traçar, veiem Sant Vicenç;: de Castellet i el seu castell al nord-est. En un moment donat, una. comunitat de pinassa (Pinus nigra) ens pot sorprendre si estem atents.
Km 2,5 Heus aquí el pantà de Cal Pinsà.
Km 2,8 Amb el nom de Cal Pinsà, arribem a la masia que podem veure de lluny abans de passar per davant de la seva porta principal. Continuem per camí ample en sentit est, de seguida ens posem a resseguir una carena que culmina en un dels miradors més emblemàtics del municipi.
Km 4,1 Turó del Marqués. Una talaia acollidora per fer un mos, mentre gaudim d'una altra perspectiva de la muntanya màgica i, alhora, observem en detall tot el que tenim a davant: el meandre on desemboca la riera de Rellinars, el Burés, el Vilar sobre Castellbell, les principals vies de comunicació, viaries i ferroviàries i, evidentment, el vessant occidental de la serra de l'Obac.
Km 4,8 En poc menys d'un quilòmetre, superem un descens de cent cinquanta metres. Una baixada tècnica on cal anar amb certa precaució. Unes escales de ferro ens ajuden a superar un pas complicat, just abans de l'encreuament amb la via ferrada del Resistent. Com que és un camí força freqüentat pels que practiquen descens en bicicleta o motocicleta, al peu de la muntanya el camí es subdivideix en múltiples corriols. Nogensmenys, tot el que baixa ens condueix al punt on interessa arribar.
Km 5,0 Veiem davant nostre el castell de Castellbell i, més endavant, travessem el riu Llobregat pel pont Vell de Castellbell.
Km5,1 El Burés és l'actual barrí de Castellbell i el Vilar on hi ha la colonia, habitatges i l'antic Ajuntament, actualment convertit en centre cultural.
Km 5,4 De camí al Vilar, passem pel costat de l'antiga ferreria de cavalls Mansuet Boxó. Mansuet Boxó va destacar coma guerriller en la Guerra del Francès i s'amagava a les coves del Salnitre. Posteriorment, l'any 1822 va liderar una revolta de pagesos del terme del Vilar i rodalies, defensant l'absolutisme enfront de les tropes constitucionalistes. El 26 de maig de 1822, Mansuet i els seus homes més propers s'atrinxeren a la ferreria, però han de rendir-se davant del foc de les canonades. Mansuet i nou homes més del Vilar són afusellats al turó del Vilar. Més endavant Víctor Balaguer i altres autors en van fer circular histories de caire llegendari.
Km 5,7 Tombem pel camí de terra que hi ha a la nostra dreta per coronar el turó del Vilar. Immediatament després, veiem l'església de Santa Maria del Vilar que ens dona la benvinguda al llogaret del Vilar. Podem conèixer la historia de la barriada encimbellada si consultem la ruta 23.
Km 6,3 A l'esplanada que travessa el Vilar, a tocar de la carretera hi trobem la casa del Puig. És una de les cases més antigues d'aquest poble encimbellat.
Km 6,7 Creuem la carretera que comunica el poble de Castellbell ambla carretera de Rellinars i de seguida remuntem el serrat del Puig. Seguim pujant i ens ubiquem damunt de la via del tren, davallem en sentit nord per connectar amb la pista de sota.
Km 7,0 A la dreta passem per un túnel de l'autopista i de seguida girem a la dreta. Encarem la recta final de la travessa amb un ascens progressiu, però contundent, fins a Rellinars.
Km 7,6 El camí que estem fent acaba a Cal Guixa. Tombem a l'esquerra per encerclar la casa. Més endavant observem la façana sud-est sense cap obstacle.
Km 7,7 Tot seguit pugem al turó de l'Escletxa perla via ferrada un pas no gaire complicat, però gens recomanable per persones amb acrofòbia. Per aquest motiu, us proposem una alternativa que comença en aquest punt, justa la nostra esquerra.
Km 8,1 Sortim de la pista, que continua a la dreta, i ens enfilem cap al peu de l'Escletxa. Aquest tram de la ruta coincideix amb l'itinerari 6.
Km 8,8 Superat el pas compromès, tornem a tenir una panoràmica excel·lent de Montserrat i Castellbell i el Vilar, especialment des del turó de l'Escletxa.
Km 9,6 En la nostra peregrinació per les Serres, coronem el turó del Montconill; els 447 metres d'altitud el converteixen en el punt més elevat de l'etapa, custodiat per un vèrtex geodèsic i una barraca de pedra seca molt propera.
Km 9,8 Des del turó baixem a la pista que prové de Viladoms de Dalt i, en el nostre sentit de la marxa, arriba al poble de Rellinars. Girem a la dreta.
Km 10,1 Poc després de la barraca 3 de les Serres, arribem al collet dels Bisbes tot entrant al terme municipal de Rellinars. Prenem el corriol que es dirigeix al nord-est.
Km 10,5 Collet dels Capellans. Ens reincorporem al camí principal.
Km 10,9 Passem pel costat de la formosa barraca de la vinya d'Enva, amb un xupet i una cisterna.
Km 11,9 La sinuositat de la pista acaba en aquest encreuament. Girem a la dreta.
Km 12,4 Des dels dipòsits de la mina , d'aigua, prosseguim rectes per passar per dins del mas de Cal Rotllat, porta de benvinguda a Rellinars.
Km 12,5 Recuperem la coneguda imatge del castell de Bocs i el Paller de Tot l'Any, mentre passem pel costat de Cal Meri.
Km 12,9 Girem a la dreta per passar per la casa i l'era del Can Felip Neri. Tot seguit, ens desviem a l'esquerra pel carrer homònim, que baixa de forma brusca pel camí de Can Massana.
Km 13,1 Passem pel costat del raval de Cal Domingo i la seva alzina centenària.
Km 13,2 En creuar per sota el pontet de la 8-122, passem per Cal Tano.
Km 13,3 La masia de Can Massana dona nom a aquest camí que connecta les dues bandes del poble sense haver de travessar la carretera.
Km 13,4 Arribem a la plaça de Can Seuba, aquí acaba la tercera etapa i la travessa dels Camins Perduts. Esperem que us hagi agradat i que hagueu fet honor al nom el mínim possible i no us hàgiu desencaminat.
Waypoints
El Brogit
El Brogit és una surgència càrstica natural d’aigua en forma d'avenc en un terreny calcari que brolla després d'un important episodi de pluja i origina el fenomen trop plein: la resta de l'any roman sec. Podem assimilar-ho amb les fonts intermitents de l'entorn de Rellinars, però aquest està vinculat al carst montserratí. Al formar-se al mig d'un torrent s'hi acumulen pedres en el seu interior quan el torrent baixa a l'ample. La boca de l'avenc té 1,36 metres Es de llargada per 75 centímetres d’amplada. Té un primer pou d’aproximadament 3 metres de fondària i un tram transitable de gairebé 15 metres de llargada i mig metre d'amplada al final del passadís, segons la topografia de l'abril de 1989 de F. Cardona: hi ha una esquerda que podria ser l'origen de l'aflorament de l'aigua subterrània i de lo inundació total de la cavitat. Aquest element geomorfològic dona nom a una revista de caire local fundada l’any 1980 amb mes de 40 anys de trajectòria i encara vigent que na recollit i és una gran font d'informació del patrimoni tocat i la seva conservació i difusió. Se l'anomena Brogit perla remor que fa quan sorgeix de forma sobtada. Molt a la vora hi ha un pontet de pedra que salva el torrent. També, del torrent del Brogit en surt un antic rec fins al molí de l'Alzina.
Panta de Cal Pinsa
Conegut com a “ pantano” per la , gent de Castellbell, és un petit embassament d’aigua oi torrent dels Abadals. contingut per una resclosa i una petita comporta de desguàs.
Pont Vell
Pont d'origen medieval, amb una forma constructiva coneguda coma esquena d'ase per l'angle agut que forma a la part central i pendent als dos costats. També està format per quatre arcs de mig punt desiguals aixecats sobre uns pilars. La llum de l'arc més gran mesura trenta metres i un gruix aproximat de cinc metres d'amplada. Els pilars estan reforçats amb tallamars triangulars. El draper Bernat Sarroca, natural de Santpedor i ciutadà de Barcelona, demana permís per construir el pont "ex-novo". Havia fet fortuna amb el negoci i el dia 26 de setembre de 1453 adquireix a Lluís de Castellet, la senyoria del castell i del terme de Castellbell. El 27 de gener de 1455 obté llicencia reial, signada per l'infant Joan, germà del rei Alfons, que actuava coma lloctinent general del Principal, pera la construcció del pont, que costejar íntegrament, i que permetria comunicar Santa Maria del Vilar amb Sant Vicenç de Castellbell i amb Sant Cristòfol. L'edificació de la fabrica del Burés al 1874 va afavorí la construcció d'un nou pont en paral·lel, també influït per l'augment del transit.
You can add a comment or review this trail
Comments