Castellbell i el Vilar, torrent dels Abadals i turó del Marqués

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Bages podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "bagesjsp" i us apareixeran totes.

Excursió molt recomanable que podríem dividir en tres parts.
La primera consisteix en remuntar el torrent dels Abadals, la segona en un carenejar molt bonic amb vistes sobre Montserrat fins el puig Marqués i la tercera en un trepidant descens fins el punt d’inici.
Dit això, ja que la primera part remunta una torrentera, encara que la majoria de dies de l’any baixa eixuta, no deixa de ser una torrentera i per tant és molt important saber quin dia farà i també quin temps va fer en dia anterior.
Si hi ha previsió de pluja cal deixar-ho estar per una ocasió millor, i si va ploure els dies anteriors, tenim dues opcions, una també consisteix en deixar-ho estar; i la segona anar-hi, però sabent que si en el moment d’entrar al torrent, hi baixa aigua, haurem de tornar endarrere com a mesura de prudència i seguretat, i encara més sabent que els primers metres son per un llarg túnel per on passa l’aigua i aquí dins no hi ha cap mena d’escapatòria possible.
Aquesta torrentera ha saltat a les rutes excursionistes des de que l’any 2015 els germans Esteve i Joan Frontera de Castellvell l’han adaptat amb la col•locació d’escales, estaques i algunes cadenes i cordes.
Una acció desinteressada molt lloable, ja que permet gaudir i conèixer una raconada més de la nostra geografia.
Acció que contrasta amb el corrent contrari que no hi ha gaire lluny de Castellvell, just a l’altre costat del riu Llobregat, on al parc natural de Sant Llorenç i l’Obac hi ha una neo-inquisició que s’està carregant tots els símbols de dalt els turons i de les cadenes i cordes que permetien pujar-hi amb seguretat. A totes les muntanyes del mon, incloses les de Catalunya i els Pirineus podem assolir cims, agulles, turons i colls amb l’ajuda de cordes i clavilles .... totes menys les de Sant Llorenç de Munt i l’Obac. Imaginem per un moment que algun “il•luminat” va i treu les “clavijas de Cotatuero” o comença a “netejar” les canals de Montserrat d’elements que trenquen la “puresa” de la Muntanya!

El recorregut per la torrentera és molt fàcil, està catalogat com a K1, tots els ressalts que s’han de superar son fàcils i curts, menys l’últim que és una mica més llarg, tot i això no és recomanable per a persones amb vertigen o amb claustrofòbia. A l’hivern la clotada de la torrentera pot estar humida i algunes pedres poden relliscar, per tot això tot i ser fàcil, cal posar-hi atenció. També cal portar llanterna, ja que el túnel que passarem és una mica llarg i fa corba.
La corba de la gràfica descriu una caiguda en picat (fa un angle de 90 graus) que coincideix en la sortida del túnel, ja que es queda sense cobertura (tot i que el vaig posar en posició de “pausa”) i a la sortida interpreta l’alçada “a la seva manera”.

A part de l’excursió, també farem una mica de cultura, ja que comencem l’excursió a la Colònia Burés, una de les gran filatures del segle XIX, també estem a la zona dels escenaris de la guerra de Successió del 1714, travessarem el bonic pont gòtic de Castellvell i el Vilar del segle XV i també passarem per sota un pont de la via ferrea construït com un “Mecano” d’una sola tirada, sense cap pilar al mig; una obra d’enginyeria remarcable.

Així doncs deixarem el vehicle al costat de la Colònia Burés, a tocar del pont medieval i de la carretera a Rellinars; només començar a caminar el travessarem i una vegada a la riba contrària girarem a l’esquerra i seguirem l’ample pista de davalla suaument.
Hem de seguir-la fins a les portes d’una granja d’aviram. Just en aquest indret veiem un cartell que ens assenyala l’entrada al torrent.
Sort del cartell, ja que l’entrada és un estret corriol entre unes canyes.
Seguim el corriol i immediatament arribem a la boca del túnel que travessa la via fèrria i l’autopista.
A l’entrada no es veu la sortida ja que, tal com he esmentat, el túnel és una mica llarg i descriu una corba. Per sota la via és de ciment i per sota l’autopista és un tub ondulat que fa de mal caminar.
Si la boca d’entrada és amplia i alta, la de la sortida és més estreta i baixa i quasi dissimulada per la vegetació.
Ara ja només ens caldrà seguir sempre pel llit de la torrentera.
Molt aviat ens trobem amb el primer dels passos equipats; és el pas dels Tres Enllosats, en que amb tres escales de fusta superarem tres petits ressalts. Molt a prop passem per sota el pont del Solell.
Seguim una mica més i arribem a un nou pas equipat amb dues escales, també de fusta i una cadena al final. Entre les dues escales hi ha penjades les botes d’en Joan. Aquestes botes és un petit homenatge a l’alpinista i equipador d’aquest torrent: en Joan Frontera i que durant la dècada del 1970 va participar en varies expedicions a l’Himalaia
Seguim torrentera amunt i aviat ens trobem amb el Salt de la Madrona, un nou pas equipat, aquesta vegada amb sòlides clavilles clavades a la roca.
Ara seguirem un tram força llarg sense entrebancs apreciables; el llit de la torrentera a estones és llis i a estones hi trobem blocs de pedra; alguna escadussera clavilla ajuda a sortejar-ne algun.
Arribem al Cau del Degotall, un nou pas equipat, aquesta vegada amb clavilles i rematat amb una corda.
Seguidament ens trobem amb un gran ressalt i un nou pas equipat amb clavilles que el superen per la nostra dreta, que ens deixa en un ampli relleix; ens trobem al Cingles sota el Coll.
Seguim el relleix a l’esquerra, surt de sota el cingle i entra al bosc.
Estem a punt de sortir del torrent dels Abadals, només ens queda passar pel Pas de la Guineu, una estreta cornisa, equipada amb una cadena per a les mans.
A la sortida d’aquest pas arribem a una esplanada, on conflueixen dues pistes i donem per acabada la remuntada del torrent dels Abadals. És un indret bonic i que convida a fer una aturada a ran de cingle per a contemplar part del recorregut que acabem de fer.
A partir d’aquí començarem la segona part de l’excursió que ens portarà al turó del Marqués.
Primer seguirem a la dreta, contemplarem novament el salt de la cinglera des de l’altre costat i arribem a una cruïlla amb un pal indicador.
Si seguíssim la pista de la dreta ens portaria a la Cinglera del Resistent, equipada amb diverses vies ferrades, de diferents graus de dificultat, on inclús hi ha un pont Nepalí per unir dues parts de la cinglera.
Nosaltres seguirem la pista de l’esquerra en suau pujada i paral•lela a la part final del torrent dels Abadals. A pocs metres trobem a l’esquerra un desviament que porta a la font del Casalot.
Seguim recta i arribem a una nova cruïlla, deixem la de l’esquerra, on a pocs metres hi ha can Pinsà, i seguim a la dreta.
Ara caminarem per sobre el llom de la carena amb unes magnifiques vistes, sobretot de la muntanya de Montserrat, el pal amb la senyera ja és visible a l’altre extrem de la carena.
El caminar per aquest sector, tot i seguir una pista, és molt bonic, per la vista i pel bosc.
Finalment la pista s’acaba en arribar al turó del Marqués de 358 metres d’alçada, on hi ha un alt pal amb una senyera al capdamunt i una gran vista sobre la muntanya de Montserrat, sobre el riu Llobregat, el castell de Castellvell..... i també sobre el peatge de l’autopista de Manresa.
Després de contemplar l’esplèndida vista entrarem a la tercera part de l’excursió, que consisteix en baixar novament dins el pont medieval.
Ara baixarem per un camí que fa via directa fins a baix; no s’està per “monsergues” ni per “revolts”, ni “llaçades”, ni “giragonses”, fa via recta avall que fa baixada; arrenca directament del costat mateix del pal de la senyera i senzillament ... baixa; no hi ha cap dificultat, simplement hem de procurar no relliscar. Travessarem varis camins; a la dreta tots ens portarien a les vies ferrades de la cinglera del Resistent.
Només hi ha un punt on el camí és troba amb un petit ressalt i allà hi trobarem una sòlida i curta escala metàl•lica que ens permet superar el pas i seguir baixant.
Ja a la part baixa, el camí gira una mica a l’esquerra per a passar per sota un pont de l’autopista C-55 (res a veure amb el túnel de l’inici) i poc després fa el mateix amb la via fèrria. Aquí si us interessen les obres d’enginyeria, podeu contemplar el magnífic pont de ferro d’una certa llargada i sense pilars ni cables, pintat de color vermell.
Seguidament ja estem novament al pont medieval on hem començat la caminada.
HORARIS:
Del pont medieval al final del torrent dels Abadals: 1h 05mn
Del final del torrent al turó del Marqués: 30mn
Del turó al pont medieval: 35mn
TOTA: 2h 10mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al blog:
https://estanysicims.blogspot.com/2018/09/castellbell-i-el-vilar-torrent-dels.html
O bé clicant aquí sota a "veure més"