Castellcir - Castell de la Popa - Sauva Negra - Can Antoja - Bauma Torrent d'Esplugues - Castellcir

Iniciem la caminada seguint pel carrer de l'Església en direcció a llevant. Creuem l'avinguda de Santa Coloma i continuem per un camí que surt al costat de l'Escola Bressol de Castellcir i del Punt d'Informació on hi ha un cartell indicador. És el Camí de Sant Andreu que va baixant entre alzines, fent alguna llaçada en direcció est. Arribem a una bifurcació. Seguim per la dreta i continuem baixant paral·lels al Torrent del Rossinyol.
Quant el camí perd inclinació, deixem la pista i agafem una drecera a mà dreta que segueix el descens, passa per un pelat de roca i a continuació enllaça de nou amb la pista anterior. Anem a sortir a una cruïlla de la pista; deixem el camí del nord que va a Ca l'Antoja i continuem en direcció a la Riera de Castellcir. Des d'aquest punt tenim unes boniques vistes de l'església de Sant Andreu de Castellcir.Més endavant deixem a mà dreta el trencall que porta als masos de Can Gregori i Cal Jaumet. Finalment arribem a tocar de la Riera de Castellcir. Aleshores, deixem el camí, que continua cap a Sant Andreu per la nostra dreta, i creuem la riera per sobre d'una palanca molt a prop de la Bassa Gran.
En arribar a l'altre cantó seguim el camí herbat cap a l'esquerra, en direcció nord-est. Anem avançant per l'obaga de la Serra de Roca-sitjana, paral·lels a la riera de Castellcir. A mà esquerra veiem, entre els arbres, la casa i l'embassament de Ca l'Antoja. El camí és planer i ombrívol amb una certa fresca molt agradable. Més endavant arribem a una bifurcació. Tombem a l'esquerra i baixem a creuar la riera de Castellcir. Tot seguit agafem un corriol a la dreta que ens enllaça amb el camí provinent de Ca l'Antoja i que porta al Castell de Castellcir. El seguim cap a la dreta. Tornem a creuar la riera de Castellcir, una mica més amunt de l'aiguabarreig amb el Torrent de Centelles. El camí comença a pujar suaument i, a mida que ens separem del torrent, entrem en la zona dels Camps de la Poua.
Anem pujant suaument, tot decantant-nos a poc a poc cap a llevant. Més endavant, passem pel marge de tramuntana d'uns camps mig abandonats. A continuació el camí torna a esdevenir corriol i s'enfila més dretament en una llarga llaçada.
En sortir del segon revolt de la ziga-zaga, el corriol es dirigeix clarament cap a migdia per acabar d'enfilar-nos a dalt de la Serra del Castell. Aquestes llargues llaçades ens permeten superar el desnivell d'una forma més còmoda i poc feixuga. Un cop arribats a dalt de tot, i encarats al sud-oest, s'ens presenten les restes del castell de Cir o de la Popa. El castell es troba sobre l'esperó rocós d'una petita serra que és com un contrafort del massís de Sauva Negra. Des d'aquest cantó, i per la seva forma balmada i de vaixell, entenem perquè se'l coneix popularment per la Popa.
Ens dirigim per la base del cantó de ponent, per anar a visitar-lo. Algunes roques caigudes i alguns trams de paret encara drets, ens fan saber que gairebé hem arribat. Des de sota ens podem adonar que les heures s'enfilen i s'arrelen en unes parets que fatalment acabaran per esberlar. Des d'aquí, mirant cap a l'esquerra, i ha una bauma però a sobre també s'hi ha construït.

L’únic accés al castell és una gran portada adovellada, situada a la façana nord-est, a la qual s’accedeix per una ampla escalinata de pedra, situada just a la base de la muralla.
A continuació, retornem al pla inicial i reemprenem la caminada agafant un camí que marxa planer cap al nord-est. Ben aviat el deixem per seguir un corriol a mà dreta que puja cap a la Serra del Castell, mantenint la mateixa direcció però per sota el llom de la mateixa. El camí és ombrívol i relativament planer.
A continuació enllacem amb una pista que per l'esquerra porta fins al mas de la Casanova del Castell. La caminada segueix cap a la dreta tot enfilant-se cap al Pla de Bruga. Aquest, anomenat també Pla Bruguer, és un ampli espai més planer, que trobem després del Serrat del Castell, i que arriba fins al Serrat Rodó. Constitueix el límit meridional de la Sauva Negra.
El creuem en direcció nord-est fins arribar a la cruïlla de camins del Coll de Sauva Negra. En aquest punt deixem les pistes i agafem, a mà esquerra, un sender que es dirigeix cap al nord-oest tot baixant i endinsant-se a la Sauva Negra.
Els bosc de la Sauva Negra, és un dels més feréstecs i ombrívols del territori. Compta amb espècies d'arbres d'ambient atlàntic i també mediterrani: hi ha especies poc comuns, com les blades o la moixera blanca. La vessant nord del Serrat Rodó és bastant inclinada, el que ens obliga a baixar de dret.
el camí continua baixant, decantant-se cap a llevant. Al cap de molt poca estona arribem a la Font de la Sauva Negra.
iniciem el tram que recorre la Sauva Negra, el petit espai protegit declarat d’interès natural, que conté les restes d’una antiga fageda. Té unes 110 hectàrees i inclou l'obaga formada per la serra d'uns dos quilòmetres, entre el Corral de la Rovira i la Casanova del Castell, i l'eix fluvial del torrent de la Sauva Negra.
La Sauva Negra es troba molt a prop del naixement del Tenes, en els límits dels termes municipals de Castellcir, Centelles i els Hostalets de Balenyà. Es caracteritza per ser una zona boscosa, molt obaga i amb un pendent considerable, que fa que no hi entri el sol amb facilitat i s'espesseeixi, cosa que crea un clima molt especial.
El sender baixa enmig d'àmplies i espectaculars zones de faig. Quant arriba a la part més baixa, enllaça amb un camí que prové de les runes de Santa Maria Savall. Tombem cap a ponent i anem seguint la línia del Torrent de la Sauva Negra, que posteriorment formarà la Riera de Castellcir.
Ara el camí avança planer en una foscor tènue. Dóna gust transitar per aquests camins, trepitjant el munt de fulles que generen. La llum que es filtra entre el brancatge i les fulles, irreal, ens transporta a paisatges del centre d'Europa, de contes de fades. Més endavant, arran del camí veiem les restes d'un pou de glaç: el Pou Cavaller.
A poc a poc la vegetació va canviant, comencen a aparèixer el pi rojalet i el roure. Deixem a mà dreta el Pas de la Casanova, que travessa el torrent. Més endavant veiem enlairada a l'altre banda, les restes de la masia de La Tuna. Avancem i no gaire més lluny arribem a l'anomenat Pas de la Tuna. Es tracte del gual que hi ha en el lloc on el camí rural que ressegueix la riba dreta del torrent de Sauva Negra travessa el torrent de la Penyora. És una indret on la roca natural fa una plataforma on coincideixen el camí i el torrent. A partir d'aquest punt, el corrent d'aigua passa a dir-se Riera de Castellcir.
Arribem a un camp de conreu, que travessem pel mig, i enllacem amb un camí provinent de la Casanova del Castell. El seguim per la dreta i de seguida creuem la Riera de Castellcir.
Arribem a una bifurcació, davant nostre hi ha la masia de Ca l'Antoja.
Ben aviat travessem el Torrent d'Esplugues i aleshores el sender s'enfila pel bosc i està força ombrejat. Al cap d'una estona sortim a un petit pla on observem una gran bauma que s'hi ha format.
Continuem pujant fins arribar a una pista, a sota mateix de la masia de La Roca. Travessem la pista i continuem amunt, ara decantant-nos a ponent, seguint de prop les feixes de la casa.
Acabem la pujada fins a trobar un sender transversal. Tombem a l'esquerra i el seguim per dins el bosc cap a migdia. Més endavant el sender es converteix en camí i reempren la direcció nord-oest. Finalment arribem a les cases de la urbanització de La Roureda. Seguim, per l'esquerra, el carrer asfaltat del Matagalls que enllaça amb el de La Caseta. Arribem al límit sud del Pla de la Llosa i tombem a l'esquerra per l'avinguda de Santa Coloma.
Seguim aquesta avinguda fins arribar, de nou, davant de l'Escola Bressol de Castellcir i del Punt d'Informació. Tant sols ens queda girar pel carrer de l'Església per ser al punt de finalització de la caminada.

Informació extreta de:

http://losfolloneros.blogspot.com.es/2012/08/caminada-popular-de-castellcir-2012.html?m=1