CASTELLCIURÓ-SANT PERE DE ROMANÍ-COVES D'OLORDA-PUIG D'OLORDA (100 CIMS FEEC)-SALT DE LA RIERADA-SANT BARTOMEU DE LA QUADRA

Magnífica ruta per la part més occidental del Parc Natural de la Serra de Collserola amb inici i final a les ruïnes del Castell de Castellciuró a Molins de Rei. Des d'allà baixarem primer en direcció al Torrent d'en Bonet que seguirem durant una estona en un tram humit on passarem per gegantins plataners i zones encanyissades ique deixarem després per agafar un corriol que ens portarà a l'ermita de Sant Pere de Romaní amb molt bones vistes del delta del Llobregat i de la Serra de l'Ordal. Començaram a pujar després per un corriol que careneja i que passa per sota d'una antena camí del modest turó del Mulei (227 m) primer i que després baixa fins al Coll d'en Cuiàs. Obviem totes les pistes i agafem un petit corriol que veiem a l'esquerra en pujada i que si seguim, ens deixará a un camp d'arbres cultivats, que vorejarem seguint la pista a la dreta que ens acabarà deixant a un punt on trobarem una tanca, per evitar el pas a la Carretera de Sànson a la Santa Creu d'Olorda. Uns poc metres abans de la tanca, veurem un rastre de corriol bastant trepijat que baixa a l'esquerra de la pista i que voreja la tanca per sota per superar-la. Un cop a l'altra banda de la mateixa, continuarem pujant fins deixar-la per anar a la dreta al costat de unes restes de construccions per agafar altra pista a l'esquerra que es converteix en un corriol. El camí zigzagueja pujant i hem de parar atenció si no ens volem passar el punt, on trobem unes fites, i bastant tancat a trams per la vegetació, que si seguim ens deixa a una de les entrades principals de les Coves d'Olorda. Visitades les coves i fet l'anada i tornada continuem pujant sense problemes arribant al Puig D'Olorda, un dels 100 cims de la FEEC, de 450 metres i que fa de límit entre els municipis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei. La Creu, com és coneguda als pobles del voltant, presenta magnífiques vistes sobretot del Delta del Llobregat, i es troba a sobre de les pedres d'Olorda, que van funcionar fins a l'any 2006 i de la cimentera de la Sanson, en funcionament fins a l'any 2014. Allà, hi trobem obviament, la gegantina creu de ciment que li dona nom i una torre de vigilància forestal. Fem el petit anada tornada que hem hagut de fer per pujar a la creu, i allà agafem un bonic corriol que baixa a la dreta i que ens deixa a l'àrea recreativa de la Santa Creu d'Olorda. Hem de parar atenció perque en cas de que tinguem un dia de pluja com va ser el cas, la baixada rellisca bastant i cal parar atenció si no volem acaba a terra en més d'una ocasió. Allà, a més a més de l'església de la Santa Creu d'Olorda, la casa rectoral i l'àrea recreativa trobem un restaurant. Seguim per la carretera BV-1468 durant uns 800 metres fins deixar-la per agafar un camí a la dreta a l'alçada d'un plafó informatiu on enllacem amb el PR C-165 que seguiremos durante un buen tram de la ruta. Hem de parar atenció perque pocs metres d'agafar el camí, l'hem de deixar agafant el corriol que baixa a l'esquerra cap al Torrent de les Tres Serres. El tram, molt emboscat i ombrívol, ens acabarà deixant a la Riera de Vallvidrera, que sobretot un cop passat un magnífic i gegantí pollancre, haurem de creuar unes quantes vegades. Seguint el corriol que va creuant la riera, acabarem sortint a una cruïlla on trobem un plafó informatiu que ens indica que estem a l'Àrea de Protecció especial de la Rierada. Seguim una pista que ens treurà a l'asfalt per creuar la urbanització de la Rierada, passant pel mas de Can Santoi, on retrobem les marques del PR C-165, que deixarem a la nostra esquerra i després pel restaurant Can Castellví, que quedarà a la nostra dreta. Creuada la urbanització agafarem un camí a l'esquerra que seguirem tenint ara la Riera de Vallvidrera a la nostra esquerra. Arribarem a la part superior del Salt de la Rierada, al qual baixarem agafant la pista a l'esquerra i després el corriol que baixa fins a sota mateix del bonic indret, especialment, si com va ser al nostre cas, agafem un dia amb pluja. Deixem enrera el salt seguint un corriol que va per sota de la pista superior a la que sortim, creuem un cop més la Riera de Vallvidrera i arribem a una cruïlla amb pal indicador, prenent la pista que puja en direcció a Sant Bartomeu de la Quadra. La continua però còmoda pujada per la pista ens deixa al poble, on ens apropem a la seva església. Anem a buscar el Carrer de la Font Fresca, a la qual accedim agafant el camí habilitat que baixa i que ens deixa al Torrent de Santa Creu, que un cop creuat ens deixa en la font, pel que sembla, fa temps seca. Atenció perque aqui trobem el punt més complicat sens dubte de la ruta. Després de fer un intent de tornar enrera i veure si una pista emporlanada que semblava baixar a la riera, la creuava per passar a l'altra banda i pujar a la pista superior a l'altra banda de la font, vam veure que no era així. La solució va ser tornar enrera i seguir un corriol evident a l'inici que surt a la dreta en pujada a la mateixa Font Fresca i que ja havíem vist anteriorment, però que no havíem agafat donat que en ser un dia plujós relliscava força. El corriol es veu trepitjat tot i que trobarem algun curt tram força embardissat, ja que de fet, es tracta més d'un "corriol de senglar" que un corriol, diguem-ne normal. El tram es curt, són escasos 80 m, però es pot fer molt incòmode si no s'està acostumat a aquest tipus de pasos "aventurers". Si es vol fer aquest curt però complicat tram, és molt recomenable no dur ni samarretes ni pantalons curts. L'alternativa a aquest peliagut tram és senzilla, ja que es tracta de tornar enrera tornant al carrer de la font fresca, seguir a la dreta fins a una mena de rotonda on seguirem a la dreta per la pista o carrer del Turó del Quirze, que remuntant sense cap dificultat ens deixarà al punt de la pista on sortim nosaltres després del tram embardissat. A partir d'ara la ruta ja no presenta cap tipus de dificultat, desenvolupant-se per pista on solament caldrà estar atents a les cruïlles. Durant el tram, passarem per l'hipica el Refugi i pel restaurant Can Tintoré, arribant després a un collet cruilla senyalitzat on continuarem baixant per la pista que baixa a la dreta i que ens deixarà altra cop a Castellciuró.

IBP INDEX 82 HKG (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).