Castellciutat st euginia

Avui diumenge, després d'un dissabte amb neu i pluja, els tres caminants, l'Andreu, en Wuily i jo, prenem el camí d’aprop de Castellciutat en direcció a la pista d'Anserall.
Però,just al primer trencall, tirem recte.I girem a l'esquerra després de la caseta del Rec dels Quatre Pobles en direcció a l'abocador comarcal i refugi de Benabarre.
Prenem un camí de fort pendent just pel costat de la gossera. Al final de la pujada, girem a l’esquerra fins a acabar a una petita plana (a la nostra esquerra una gran panoràmica de la vall urgellenca amb la serra del Cadí al fons i, a la nostra dreta, els Set Inferns). Al acabar dita plana, trobem una forta i relliscosa baixada de terra taronja.
Els Set Inferns, també anomenat els Caracaus, és un indret de Bellestar, a prop d'Aravell, al municipi de Montferrer i Castellbò. Els inferns és una zona de badlands fortament erosionada. La manca o escassetat de vegetació, junt amb el pendent i la naturalesa de sòl, propicien talls, fenòmens de pèrdua de terra i formació de còrrecs més o menys profunds.
Quan l'àrea afectada és extensa, com és el cas dels Set Inferns, que comprèn algunes hectàrees, l'indret pren un relleu espectacular i laberíntic. La majoria de còrrecs que s'hi han format són superficials, però també n'hi ha de profunds que han arribat a ser torrents estrets. Les argiles dels Inferns són de color molt taronjós i daten de l'era terciària.
Seguim baixant pel corriol fins al fons de l'infern. Pugem un altre fort pendent fins a trobar una reixa i girem per la nostra dreta seguint corriol i fites.
Després de pujar una estona, en una petita clariana, seguim per la dreta per un corriol més marcat.
Anirem trobant petits torrents (secs a l'estiu). Al sortir del bosc d'alzines i a una gran clariana podem veure les runes de Sancte Eugenie Torre 912 o també, i ja en època més actual, Santa Eugínia de la Torre, que apareix documentada ja a l'any 912 a l'Acta de Consagració de les esglésies del bisbat d'Urgell. En època mediaval hi hagué, com el seu nom indica, a part d'una petita església dedicada a Sant Eugínia, una torre o castell, o simplement fou un lloc fortificat. Ens crida l'atenció el nombre de torres i castells en aquesta zona del municipi, cosa que ens fa pensar que fou una zona prou important en l'època medieval, tot i que les restes són escasses i ja no corresponen a les construccions originals. Molt possiblement hi hagué un important vil•lar que amb el pas dels temps disminuí i passà a ser abandonat o mig abandonat per tornar a ser repoblat fins a la data de la seva definitiva desaparició. Per les restes de marges encara conservats en els seus inicis s'hi cultivaren els cereals.
Ens crida l'atenció el conjunt de tombes antropomorfes que es troben molt a prop de les restes i que estan datades al segle X. Les tombes antropomorfes són tombes excavades a la roca i en forma humana. N'hem comptat quatre i una possible mig tapada. Sembla ser que serien de persones adultes i estan orientades en direcció est-oest, amb el cap del difunt a oest. Desconeixem si hi ha més estudis sobre l'origen de les tombes a Santa Eugínia. Per tant, la informació que hi podem aportar és escassa.

Seguim el camí fins a una clariana on hi ha un rétol. Aquí girem a la dreta avall per corriol que porta a una pista de terra. Seguim recte per ella i, a la primera corba, agafem el corriol que surt a nostra esquerra. Aquest acaba en la mateixa pista on hem començat l’excursió.