Activity

Castelldefels, Torrent Tibart, Balsa Incendios, Cova Cassimanya, Les Agulles, Creu de la Clota, Purgatorio, Can Sopes

Download

Trail photos

Photo ofCastelldefels, Torrent Tibart, Balsa Incendios, Cova Cassimanya, Les Agulles, Creu de la Clota, Purgatorio, Can Sopes Photo ofCastelldefels, Torrent Tibart, Balsa Incendios, Cova Cassimanya, Les Agulles, Creu de la Clota, Purgatorio, Can Sopes Photo ofCastelldefels, Torrent Tibart, Balsa Incendios, Cova Cassimanya, Les Agulles, Creu de la Clota, Purgatorio, Can Sopes

Author

Trail stats

Distance
11.16 mi
Elevation gain
2,205 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
2,205 ft
Max elevation
1,788 ft
TrailRank 
80 5
Min elevation
101 ft
Trail type
Loop
Coordinates
1898
Uploaded
January 22, 2020
Recorded
January 2020
  • Rating

  •   5 1 review
Share

near Castelldefels, Catalunya (España)

Viewed 2127 times, downloaded 59 times

Trail photos

Photo ofCastelldefels, Torrent Tibart, Balsa Incendios, Cova Cassimanya, Les Agulles, Creu de la Clota, Purgatorio, Can Sopes Photo ofCastelldefels, Torrent Tibart, Balsa Incendios, Cova Cassimanya, Les Agulles, Creu de la Clota, Purgatorio, Can Sopes Photo ofCastelldefels, Torrent Tibart, Balsa Incendios, Cova Cassimanya, Les Agulles, Creu de la Clota, Purgatorio, Can Sopes

Itinerary description

Una salida circular por Garraf, con una desnivel positivo de 500 mts, se disfruta de un entorno totalmente cambiante y unas vistas panorámicas realmente espectaculares, con el atractivo de la visita a cueva Cassimanya, colocada en lo alto de 'les Agulles', la subida es realmente espectacular entre barrancos y vegetación espesa, la parte dificil se hace de subida para de este modo bajar mas relajados con el cansancio en las piernas por la pista medieval, si se hace al revés se podría hacer en MTB en caso de dominar las bajadas, en Internet hay varios vídeos, yo lo hice un par de veces y algún segmento es bastante tecnico y peligroso, con el agravante de barranco a los lados, de modo que podemos transitar por los abruptos barrancos de Can Perets, entre muros de piedra calcárea equipados para escalada, invadidos por abuntante vegetación, y algunas construcciones invadidas por la hiedra y la maleza, pozos y edificios en ruinas.
Recorrido
Saldremos del Castillo hacia 'La Sentiu' por Can Vinader, los senderos que circulan por la parte alta donde confluye Vstalegre y els Canyars, tomaremos la Urbanización La Sentiu y seguimos en dirección de la fuente con balsa de 'La Sentiu' y su magnifico y ancestral roble, un lugar idílico, pasada la fuente en un recodo a la derecha se toma un camino en medio del bosque, al lado de la rieras, es muy estrecho en umbría y con algún que otro desvío, conviene estar atentos, llegaremos hasta las ruinas de Can Flocant,
Despues de ir disfrutando del sendero, al pié de una torre eléctrica, a la izquierda se encuentra el principio de esta trialera 'Torrent de Tibart', no confundir con el camino marcado con raya blanca y amarilla (castillo l'Eramprunyà), al principio baja hasta la parte baja del barranco, cruzando una riera, se pueden apreciar algunas ruinas semiescondidas entre maleza, nos encontramos, con las ruinas del Celler de Can Bassoles, restos de un pozo o un horno de cal invadido por la hiedra parece ser que antiguamente se hacían racholas, a ambos lados del sendero, transita por rocas y raíces, es bastante asequible, sube entre paredes de roca de unos 30 mts de altura, equipados para escalar, es la continuación de la masa rocosa del macizo de les Agulles, luego unos 200 metros con subidas entre rocas un poco técnicos saldremos a la pista de Los Penitentes a la altura de la balsa de agua para incendios y a unos 100 metros encontramos la trialera de subida, no tiene pérdida hasta llegar a la parte superior de las Agulles, una vez allí visitaremos la cueva Cassimanya, que está encondida entre las paredes verticales del precipicio, cuesta un poco encontrarla hay que descender unos metros grimpando, queda siempre a la derecha, (mirar el WP en el GPS) y las magnificas vistas de las Agulles, la vuelta es por la Creu de la Clota y el Purgatorio hasta La Sentiu y el bosque de Can Vinader.

View more external

Waypoints

PictographCastle Altitude 128 ft
Photo ofCastillo Photo ofCastillo Photo ofCastillo

Castillo

Pasamos por delante de la fachada en dirección a Can Vinader Castillo de Feles o "Castrum Felix" Sobre restos ibéricos y romanos, este castillo de origen medieval, concretamente el año 967, cuando en el cartulario de Sant Cugat se menciona el Kastrum Felix con una donación de Ermengarda a Santa María (la iglesia que había donde se construyó el castillo). Algunos historiadores creen que la palabra Felix proviene del nombre de una persona ligada al castillo si bien no se ha encontrado ningún documento que lo testimonie. Otros consideran que Félix proviene del concepto latino - felix = fértil - dado que los romanos utilizaban esta palabra para describir campos o lugares fértiles. Documentos del año 972 hacen referencia al Castrum Feles como situado en el término del Castrum Erapruniano, Si bien el dominio correspondía al [monasterio de Sant Cugat a través de la iglesia de Santa María antes mencionada (983). En el año 1024 el castillo era denominado Chastello de Fels se formó inicialmente con las defensas de la iglesia de Santa María. Posteriormente se transformó en una casa-cuadra de la Baronía de Eramprunyà. Llegó, tras dos importantes modificaciones en los siglos XVI y XVIII, a inicios del siglo XIX convertido en una austera fortificación, que tenía una torre exenta del siglo XVIII de forma troncocónica en uno de sus lados. En 1897 sufre una fuerte intervención (estaba medio derruido), que le proporciona la mayor parte del aspecto actual. Atalaya Torre defensiva del siglo XIV, de forma cilíndrica, situada en el NO del Castillo, en una colina. Su situación como torre de vigilancia se entiende por la superación de los posibles ángulos ciegos de la visión desde el Castillo. Los muros son de mampostería antiguo y sólo queda una parte de la torre original. Durante la guerra civil de 1936-1939 la antigua iglesia románica se utilizó como prisión. La torre de vigilancia, 'Torre Guaita' fue restaurada en 1979 por la Caja de Ahorros de Barcelona

PictographMonument Altitude 150 ft
Photo ofCan Vinader Photo ofCan Vinader Photo ofCan Vinader

Can Vinader

Se sigue recto hasta meterse en el bosque Can Vinader es una obra del municipio de Castelldefels (Barcelona) incluida en el Inventario del Patrimonio Arquitectónico de Cataluña . Antigua masía que ha sido bastante reformada para habilitarla como industria. Es de planta rectangular y cubierta a dos aguas. Destacan como elementos originarios la puerta de piedra arenisca roja, adintelada y de arco de medio punto, que está coronada por una ventana con jambas y dintel de una sola pieza trabajada. Las ventanas situadas a ambos lados de esta parece que anteriormente eran aspilleras. El arco de piedra arenisca roja, que forma parte de la puerta de la valla que lo rodea, proviene del interior del edificio. Historia Parece una construcción del siglo XVI o anterior, que da nombre al cerro que hay detrás de él. Está documentada en el fogaje del 1553 donde consta el nombre de "Viuda Vinadera". Después de haber sido derribada mucho tiempo, fue rehabilitada y pasó a ser sede de la empresa de jardinería "Jarfels, SA".

PictographWaypoint Altitude 209 ft

03 Desvío a la izquierda

Vista de la zona alta de Vistalegre en Castelldefels

PictographWaypoint Altitude 139 ft

04 Desvío a la izq

Cruzamos la carretera del Abocador y recorremos la trialera anterior en sentido inverso

PictographWaypoint Altitude 291 ft

05 El Moli de la Sentiu

Masia el Molí de la Sentiu Parece que su antigüedad se remonta a la alta edad media, al igual que la adyacente masía de Can Dardena, los albaceas del testamento del prócer Galindo otorgaron el año 980 un molino situado en la Sentiu a los monjes de Castelldefels. Con toda probabilidad, este molino fue dado por Sant Cugat en la iglesia de San Pedro de Gavà para su sostenimiento. A finales del siglo XVI, el heredero del Molino de la Sentiu era conocido como Mas Citjar, y era propiedad de Antoni Pineda de Castelldefels, y así aparece como confrontación de algunos caseríos vecinos en un capbreu (Un capbreu es un documento hecho ante un notario donde los diversos tenedores de un dominio mencionan los bienes raíces que tienen por un señor, haciendo mención de las características de estos bienes, de sus afrontacions, lo que pagan por tenerlos y de cuando tienen que hacer este pago), del 1587 (Juan Bruach lo declara como límite al norte de su finca, y Jaume Viñas lo menciona como limítrofe al oeste de su pieza de tierra llamada "Los Cabots"). Por otra parte, el mismo Antoni Pineda, declaró otra pequeña parte de tierra situada en la intersección entre las rieras de la Sentiu y Valle de Juan, menciona que esta limitando al norte con 'meo alodio ecclesie Sancti Petri de Gavan' . Es por esta anotación que, pese a no ser declarado directamente, sabemos por quien se tenía y a quién pertenecía la masía del Molino Los Pineda eran una estirpe de antiguo arraigo en Castelldefels. En pleno siglo XV, un documento notarial emitido por el señor de Eramprunyà en 1464 está fechado «en casa Pineda de Castel de Fels». Juan Pineda aparece también mencionado como habitante de Castelldefels en 1460, y un Bernat Pineda aparece mencionado al censo del 1553. La siguiente referencia al Mas del Molino es ya del 7 de diciembre de 1700. En aquella fecha, en Valls de la Pallisa, labrador de Castelldefels sucesor de los Pineda, declara tener por la parroquia de San Pedro de Gavà «aquella casa o heredado junto con su molino harinero, ruedas y otros aparatos en aquella construidos, nombrada la heredad del Molí de la Sentiu, junto con ses piezas de tierra, situadas en el término y parroquia de Gavà, en el lugar dijo la Sentiu ». Queda claro pues que el nombre de la actual masía proviene realmente de un molino de harina que antiguamente existía en aquel lugar. Probablemente, con el fin del antiguo régimen y el fin de los monopolios señoriales, a principios del siglo XIX, el Molino de la Sentiu dejó de funcionar como tal, siendo sustituido por otro molino de harina de propiedad privada situado en el arroyo de San Llorenç. Debió ser entonces cuando el molino se convirtió en una casa como los demás, dedicado al cultivo de sus piezas de tierra.

PictographWaypoint Altitude 271 ft

06 Balsa de la Senti

Un lugar muy refrescante, caño con agua fresca y gran caudal, una balsa, El roble de Can Dardena y un entorno rodeado de árboles y maleza muy verde.

PictographWaypoint Altitude 258 ft

07 Final Sendero

Surgencias de las rocas, después de un mes de Otoño'18 muy lluvioso, no las había visto nunca, a 300 metros de la salida está la fuente que sale directamente del pozo. A la derecha se puede ver una cueva.

PictographWaypoint Altitude 377 ft

08 Can Flocant

Aparecen las ruinas de Can Flocant, para acercarse hay que desviarse un poco de la ruta. El sendero transita al lado del lecho de un arroyo, es muy verde y acaba en Can Flocant.
Can Flocant

PictographWaypoint Altitude 344 ft

09 Desvío1

Entrada sendero torrent de la font del Castell

PictographWaypoint Altitude 422 ft

10 Cueva

Una extraña cueva o pozo invadido por la maleza, que encontraremos a la derecha, formada por arcilla, raíces y ramas.

PictographWaypoint Altitude 432 ft

11 Paredes Calizas

Unas paredes impresionantes rodean al camino, algunas están equipadas con mosquetones clavados en la roca. Al que le guste la escalada aquí hay un sendero de aproximación

PictographWaypoint Altitude 617 ft

12 Forn de calç 2

Forn de calç 2

PictographWaypoint Altitude 536 ft

13 Celler Can Bassoles

Edificio en ruinas invadido por la maleza en medio del sendero, a la izquierda, aún quedan vestigios

PictographWaypoint Altitude 650 ft

14 Forn de calç 3

Forn de calç 3

PictographWaypoint Altitude 599 ft

15 Pozo

Semioculto por la mala hierba, muy curioso

PictographWaypoint Altitude 1,011 ft

16 Desvío izq

Usaremos la toirre eléctrica como referencia, esta trialera Torrent Tibart, está en un escenario espectacular que vale la pena recorrer aunque sea bastante difícil recorrerlo en bici sin bajarse.

PictographWaypoint Altitude 1,000 ft

17 Balsa

A la izquuerda una balsa, no es accesible, destinada para acumular agua para que los helicopteros la puedan utilizar en caso de incendio.

PictographWaypoint Altitude 1,168 ft

17 Sendero derecha

Sendero derecha

PictographWaypoint Altitude 1,241 ft

18 rocas

PictographWaypoint Altitude 1,480 ft

19 derecha

Izquierda

PictographWaypoint Altitude 1,529 ft

20 Ruta izq

PictographWaypoint Altitude 1,591 ft

21 Línea Electrica

Torres de línea eléctrica referencias para encontrar el pequeño sendero de vuelta

PictographWaypoint Altitude 1,808 ft

22 Sendero derecha1

Sendero derecha

PictographCave Altitude 1,909 ft
Photo ofCueva Cassimanya Photo ofCueva Cassimanya Photo ofCueva Cassimanya

Cueva Cassimanya

Es muy difícil encontrar el desvío, en la fecha de la excursión había una pequeña pirámide de piedras, se sabe porque hay un punto rojo en un sendero adyancente y por las coordenadas del track, nunca se diría que el sendero te lleva allí, la cueva no se ve al llegar al barranco, la cueva queda a la derecha un par de metros mas abajo y cuesta un poco entrar.

PictographWaypoint Altitude 1,768 ft

24 desvio

PictographWaypoint Altitude 1,923 ft

25 Sendero12

Sendero

PictographSummit Altitude 1,969 ft
Photo ofLes Agulles Photo ofLes Agulles Photo ofLes Agulles

Les Agulles

PictographWaypoint Altitude 1,811 ft

27 Pista3

Pista

PictographWaypoint Altitude 1,759 ft

28 Pou de les Agulles

Pou de les Agulles

PictographWaypoint Altitude 1,553 ft

29 desvio Foto715

PictographWaypoint Altitude 1,578 ft

30 Cabana de pedra seca3

Cabana de pedra seca

PictographWaypoint Altitude 1,604 ft

31 Sendero derecha3

Sendero derecha

PictographWaypoint Altitude 1,522 ft

32 Creu de la Clota. (Seguir por la pequeña pista detrás de ell...

Creu de la Clota. (Seguir por la pequeña pista detrás de ell...

PictographWaypoint Altitude 1,144 ft

33 agulles desde abajo

PictographWaypoint Altitude 1,230 ft

34 Paso junto antiguo campo de tiro militar

Paso junto antiguo campo de tiro militar

PictographWaypoint Altitude 858 ft

35 Can Tardà 'Coll Roig'

La masia actualment coneguda per Can Tardà tenia a finals de segle XVI un altre nom: era coneguda com a "Casa del Coll Roig". El Coll Roig era el coll per on passava la carretera entre la vall de la Sentiu i la Vall de Joan. El nom de Coll Roig és perfectament comprensible, ja que si resseguim el camí que puja des del fons de la vall de la Sentiu cap i que es dirigeix a Can Tardà, Can Perers i el coll Sostrell, veurem que abans d'arribar a Can Tardà a la banda dreta del camí el terra és d'un color rogenc, mentre que a mà esquerra, vers els cims de la carena de la serra de Can Perers, el terra és de color clar. El límit entre els dos terrenys, els gresos triàsics i el carst cretàcic és un relleix de la muntanya, un coll, a l'extrem del qual hi ha l'antica casa de Can Tardà. Per aquest motiu aquest coll degué ser batejat amb el nom de Coll Roig, i la masia com a Casa del Coll Roig. La Casa del Coll Roig pertanyia als Puig del mas Tibart (actualment Can Perers). El 30 d'agost de 1588, Montserrat Puig vengué 8 mujades de terra a Joan Roeda, pagès, en les quals hi era inclosa l'esmentada casa., segons es féu constar en la venda realitzada davant del notari barceloní Antoni Batlle. Joan Roeda morí intestat, i li succeí sa filla Caterina Roeda, que es casà amb Bartomeu Castellví. Els darrers detalls del testament no s'arranjaren fons el 13 de desembre de 1628, per la qual cosa hem de suposar que la mort de Joan Roeda es produí poc abans d'aquella data. El 5 de setembre de 1632 l'heretat del Coll Roig és confessada per Jaume Castellví Roeda, en qualitat d'hereu de la seva mare. Jaume efectuà testament el 20 de març de 1695 a la rectoria de Gavà, i nomenà hereu universal el seu fill, de nom també Jaume. Jaume Castellví fill confessà el mas i les terres davant del notari Teixidor el 27 d'agost del 1700. Desconeixem la línia successòria al llarg dels segles posteriors, i per tant no estem en condicions de formular cap hipòtesi sobre el moment en què la Casa del Coll Roig abandonà el seu antic nom per adoptar l'actualment conegut de Can Tardà. Tot i això, aquest ja s'usava a finals del XIX.

PictographWaypoint Altitude 747 ft

36 Matamachos

Es la rampa mas dura, con piedras sueltas

PictographWaypoint Altitude 320 ft

37 Can Sopes

Can Sopes era una masia petita. Tot i això, la seva història il•lustra les diferents fases d'expansió i fortalesa o crisi i depressió de l'agricultura catalana. Així, aquesta masia surt documentada per primer cop a finals del segle XIV com un mas en funcionament, amb un altre nom: mas Gerona. Els Gerona estan relacionats amb Eramprunyà des d'almenys els anys 1390-96, ja que en aquelles dates apareix esmentat un Berengario Gerona, fill de Raymundo Gerona, com a posseïdors de terres a Sant Pere de Gavà, i Arnaldo Gerona, com a posseïdor de terres a Sant Miquel d'Eramprunyà, en un document notarial que recull els vassalls del senyor del castell d'Eramprunyà, Jaume Marc II. En èpoques posteriors, desconeixem què passà amb aquesta família gavaneca. Els Gerona apareixen als llistats de veïns de Begues els anys 1497 i 1553. Concretament, el 1553 hom fa referència a un tal Pere Gerona de Begues. Potser el mas de la Sentiu el tenien com a complement a les seves terres beguetanes. En tot cas, encara a l'edat moderna Can Sopes era conegut com a Mas Gerona. Però en aquella època el mas ja no pertanyia a la família Gerona sinó, segons s'indica en un document notarial de l'any 1700, a la família Vinyes, que el tenia agregat al Mas Perellada (actualment conegut com Can Vinyes), com a possessió per compte de la parròquia de Sant Joan de Viladecans. En aquesta data, i de fet des de molt abans (finals del segle XVI) se'ns informa que l'antic mas Gerona era derruït. D'alguna manera, aquesta masia seguí la sort de moltes altres del camp català, que desaparegueren durant els segles XV o XVI, i passaren a engruixir les terres de les masies veïnes. Però la masia de Can Sopes va ser reedificada a finals del segle XVIII o principis del XIX, quan el camp català tornà a entrar en una fase d'esplendor, especialment gràcies al conreu de la vinya i a la comercialització del ví. Can Sopes funcionava en plenitud a principis d'aquest segle, segons ens informa l'historiador local Maria Colomé, tot i que l'any 1959 ja era derruïda. Actualment només queden unes petites restes de murs amb alguna porta i finestres visibles.

PictographWaypoint Altitude 192 ft

38 Can Bruac

Ara ens trobem amb els murs gegants amb arquitraus, plens d'heura i protegit amb culs d'ampolla i filferro d'arços, que ara destil·la antiguitat i abandonament. Can Bruac té aquest nom des del segle XVI, i prové de la família Bruach. L'any 1587, Joan Bruach de la Sentiu i la seva esposa Àngela ja confessen que tenen l'antic Mas Turell, abans Paranix o Aravitg. Però ni Turell, ni Aravitg ni Bruach figuren als llistats de caps de casa de Gavà dels anys 1497, 1516 o 1553 a Gavà, per la qual cosa no podem remuntar-nos més enrera en el seguiment d'aquesta nissaga. Una possible ascendència de la família Bruach ens l'aporta l'historiador comarcal Jaume Codina, que ha estudiat profundament les dades relatives als immigrants occitants que al llarg dels segles XVI i XVII arribaren amb profussió a Gavà. Als llistats de gavanencs que Jaume Codina facilita apareix un Joan Bruach, esmentat a mitjans del segle XVI, d'ascendència francesa. Potser aquest és l'origen d'aquesta nissaga gavanenca i del topònim amb el qual avui es coneix la masia de la Sentiu. A Joan Bruach, el propietari del mas esmentat l'any 1587, el succeí l'any 1628 el seu fill, de nom també Joan, instituït en hereu universal segons testament lliurat a la rectoria de Gavà davant del capellà de Sant Pere. Aquest Joan és el que confessa posseir el mas al capbreu fet per Onofre Personada el 1632. L'any 1668, seguint l'establert en els capítols matrimonials signats entre Joan Bruach i sa muller Anna a la rectoria de Gavà, els succeeix el seu fill i hereu Jeroni Bruach. Jeroni confessa posseir el mas davant del notari Ignasi Teixidor l'any 1700. Desconeixem l'arbre genealògic de la família, però sembla cert que la masia continuà en les seves mans fins a mitjans del segle passat. A mitjans del segle XIX, els Bruach traslladaren la seva residència a la vila de Gavà, i ens han arribat notícies sobre el fet que a principis d'aquest segle la masia era propietat d'uns barcelonins, de ahí el seu nom actual Can Sospedra, tot i que seguía en actiu cuidada per masovers. Membres de la família Bruach foren els que, l'any 1895, construiren l'edifici conegut com Cafè del Centre, o casal del Centre, actualment de propietat municipal i convertit en casal per a la gent gran. Els Bruach estigueren molt vinculats a aquest cafè i a les activitats que s'hi desenvoluparen, com ara el Cor la Igualtat o una orquestra de jazz coneguda com "Orquestra Bruach".

PictographWaypoint Altitude 287 ft

39 desvio dere

Comments  (1)

  • Photo of Pájaro Kuy Kuy
    Pájaro Kuy Kuy Jun 5, 2022

    Que sitios más abruptos te conoces, gracias a compartirlos los demás sabemos de su existencia, eres un fenómeno 👍

You can or this trail