Castellfollit - Coll de Gossem - Castellfollit del Boix

Conca d'Òdena

La Conca d'Òdena és el sector central de la comarca de l'Anoia. Constitueix una gran depressió de forma circular envoltada de marjals tabulars que es prolonguen, per tres parts del quadrant, per la Depressió Central Catalana i que aquí estructuren els altiplans del puig de l'Aguilera, a l'est, el coll del Solsonès i les calmes de Rubió, al nord, i les de Copons i de Clariana, a l'oest, on hi ha la dorsal segarrenca. S'hi troben els 9 municipis: Òdena, Igualada, la Pobla de Claramunt, Capellades, la Torre de Claramunt, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui, Jorba i Sant Martí de Tous. Excepte Capellades i la Torre de Claramunt, la resta dels 7 formen part de la Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d'Òdena. A la Conca d'Òdena hi viuen 80.560 habitants (2020).

Timó o farigola

La farigola, timó, timonet, tomell o Thymus vulgaris és un subarbust de la família de les labiades. S'anomena «farigola» en part del català oriental, del llatí vulgar ferricula, mentre que en català occidental i comarques limítrofes de l'oriental s'anomena «timó», del llatí culte thymus. A Cadaqués se'n diu "frígol". A les Balears se'n diu «frígola» i a Menorca també «tem». «Tomello» és més propi del País Valencià, encara que és mes habitual “Timó” o “Timonet”. És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània. Pot arribar a fer formacions vegetals de tipus matollar, timonedes de les contrades mediterrànies, de l'estatge montà i, fins i tot, subalpí. Es distribueix per tot el Mediterrani i, de forma secundària, s'estén per altres zones europees. S'utilitzen les summitats florides dessecades com a remei.

Parc Eòlic Rubió

Està format per un total de 50 aerogeneradors. Inicialment, es van instal·lar un total de 33 aerogeneradors que el convertiren en el projecte eòlic més important de Catalunya. Aquests aerogeneradors eren capaços de produir energia per a 30.000 llars. La instal·lació del parc eòlic fou a la tardor de 2004, encara que va entrar en funcionament durant la primavera de 2005. El parc eòlic està dins dels termes municipals de Rubió (Anoia) i part dels de Castellfollit del Boix (Bages) i Òdena (Anoia). Cap a finals de l'any 2007 es va procedir a la instal·lació de 17 aerogeneradors més, fins a arribar al nombre total de 50 que donen al parc una potència instal·lada de 75 MW. Això permet abastir d'electricitat a 50.000 famílies. Cada aerogenerador mesura 80 metres d'alçada, amb un pes de 195 tones i unes pales de fibra de vidre i polièster de 37 metres. Aquesta gran altura fa que es vegin a desenes quilòmetres de distància. A més dels 50 aerogeneradors s'instal·là una subestació transformadora des d'on s'evacua l'energia generada a la línia elèctrica de la Pobla de Segur-Pierola. L'empresa promotora del parc és Energía Hidroeléctrica de Navarra (EHN) que va haver de fer una inversió aproximada d'uns 50 milions d'euros. Els aerogeneradors són del model IT 77/1500 de classe III.

Cal Vila

És una finca d’origen modern que s’ha consolidat en època contemporània i ha recuperat part dels antics terrenys que havia perdut. El conjunt de Can Vila està format per la casa i diversos volums que s’han edificat en època contemporània. De l’estructura primigènia es documenta la casa i la zona dels antics cups de vi. La casa es tracta d’un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis. A la dècada de 1990 l’antic edifici que acollia les conilleres i el femer es va incorporar a la zona d'habitatge. El frontis s’hi obra el portal d’accés d’arc de mig punt emmarcada per una finestra a cada lateral d’arc pla. A nivell del primer pis s’hi obren dues finestres d’arc pla i dos balcons amb barana de ferro i voladís. Tota la façana està arrebossada amb ciment de color gris a diferència de la façana posterior, la qual deixa a la vista el parament dels murs, de pedra irregular amb les antigues finestres que conserven la llinda de pedra i l’ampit. Un de les llindes de les finestres conserva l’any 1788. Uns metres al nord-oest hi ha l’edifici amb els antics cups de vi, de planta quadrada, amb les boixes situades a la paret nord de l’edifici. Segons informació proporcionada pel propietari, Can Vila era una finca amb diverses propietats. Degut a un seguit de deutes acumulats a finals del segle XIX, els propietaris van haver vendre’s propietats i terreny per poder-la afrontar. Entre els terrenys que va vendre és troba la propietat on actualment hi ha Can Vidales.

Pollancre

Els pollancres són arbres caducifolis que canvien el color de les fulles abans que caiguin a la tardor. La majoria, especialment el pollancre trèmol, tenen fulles amb llargs pecíols que fan que es moguin fàcilment amb el vent. Són arbres de molt ràpid creixement, sobretot els híbrids, (en quinze anys ja es poden tallar) quan tenen suficient aigua disponible, per això es planten en llocs al costat de corrents d'aigua o amb la capa freàtica alta com és el cas de les pollancredes de la riba del riu Tordera. Tenen diversos enemics naturals, entre d'altres el corc del pollancre que ataca sobretot arbres joves

Petita bassa

Cada vegada més té importància de fer petites basses artificials per aprofitar l'aigua de la pluja i així retenir-la per poder abeurar els animals. En aquest cas veiem que hi porta fins i tot un numero.

Cal Jaume

Cal Nito

Lliri blau

El lliri blau, lliri morat, grejol, garitjol blau o gínjol blau (Iris × germànica), és un híbrid de planta amb flors del gènere Iris dins la família de les iridàcies. A Catalunya és freqüentment cultivada i naturalitzada, en indrets més o menys àrids al voltant dels pobles. Probablement no hi hagi cap població autòctona d’aquest tàxon. És una planta herbàcia vivaç que mesura entre 30 i 110 cm d'alçada. La rel és horitzontal, grossa (fins a 6 cm de diàmetre), subcilíndrica, ramificada i es torna plana a la punta. Es tracta d'un rizoma. Les tiges són epigees, les quals creixen de forma vertical i robusta (erectes o ascendents), tot i que en un principi es desenvolupen de forma subterrània. Té entre 3 i 10 fulles basals disposades en dues carreres encarades i que s'embeinen unes amb les altres per les bases. La part laminar s'aixeca verticalment. Es tracta de fulles simples i de forma lanceolada o d'espasa. La forma de l'àpex és acuminat i la de la base atenuada. Pel que fa a la divisió del marge es tracta d'una fulla entera que s'insereix a la tija de forma decurrent. Tenen una nervació paral·lela. Es disposen en conjunt de forma esparsa. Fent referència a la textura són fulles gruixudes i labres. Mesuren entre 20 cm i un metre de longitud (sense superar mai la inflorescència) i entre 2 i 5.5 cm d'amplada.

Perfil Montserrat

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat. És força prominent i té un paper destacat en la tradició catalana, entre altres motius gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques que han estat valorades estèticament de manera positiva. S'hi aixeca el monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat: una marededéu trobada, i també coneguda popularment amb el nom de “la Moreneta”. Així mateix hi ha el Monestir de Sant Benet de Montserrat que és de monges benedictines.

Montserrat

El nom prové de la paraula mont, "muntanya", i serrat, "cadena muntanyosa". Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes) i, precisament, aquesta paraula deriva del llatí serra, que és el nom de l'instrument per a serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades l'una al costat de l'altra, que fan pensar en dents de serra. És un massís de formes singulars que s'enlaira bruscament a l'oest del riu Llobregat fins als 1.237,9 m del cim de Sant Jeroni, sent aquest pic el lloc més alt de l'Anoia i del Bages. Altres cims montserratins són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, etc. Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació. Des del cim de Sant Jeroni, a 1.237 metres, es pot arribar a veure, en dies molt nets i sense calitja, la serra de Tramuntana de Mallorca, situada a més de 200 km de distància. Al llarg dels mil·lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l'erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles. A les seves entranyes, l'erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres.

Perfil del Montcau

El Montcau és el segon cim del massís de Sant Llorenç del Munt i del Vallès Occidental, i té 1.056,7 m d'altitud. Està situat a la Serralada Prelitoral al nord de la Mola, es troba a cavall entre els termes municipals de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) i Mura (Bages) i les conques del Llobregat i el Besòs. A la cara sud hi ha l'inici de la riera de les Arenes. És molt característic l'aspecte rocallós i monolític de la seva piràmide cimera vista des del sud, tot i que el cim és allargassat en sentit nord-sud. Des del Bages i el Moianès també és un punt de referència constant en el paisatge, tot i que pren una forma més arrodonida, molt característica. De dalt estant hom pot gaudir d'àmplies panoràmiques sobre el Bages i els Pirineus; hi ha una taula d'orientació per tal de facilitar-ne el reconeixement. Als seus peus destaquen els perfils dels Cortins i la Falconera, les coves Simanya i Simanya Petita i la necròpolis que hi ha sobre el coll d'Eres (930 m), vestigis d'una ocupació antiga del territori. És un cim molt accessible i visitat; la carretera BV-1221 que va de Terrassa a Navarcles, passant prop de Mura i Talamanca passa als seus peus (menys de 15 km des de Terrassa), i arriba fins als 870,4 m d'altitud al coll d'Estenalles, on hi ha àmplies zones d'aparcament i un Centre d'Interpretació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Can Lleonard

Can Lleonard és un mas construït al segle XIX format a partir de diversos cossos amb un patí enllosat i tancat per un baluard amb el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat. Una de les dovelles mostra una inscripció amb dificultat alhora de llegir. Tot i això si pot determinar el cognom LEOART. Segons el cadastre fou construïda l’any 1830. El cos principal és un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis. Al frontis s’hi obra un portal d’arc de mig punt adovellat i conserva una petita finestra d’arc pla al costat dret. Al primer pis s’hi obren tres finestres a amb llinda de pedra i on hi ha l’antiga sala amb habitacions a banda i banda. Adossat a la banda de migjorn hi ha un volum de planta rectangular amb la coberta a dues aigües, actualment reformat interiorment, on hi havia els corrals. Al costat de tramuntana hi ha un segon cos, de planta rectangular amb la coberta a una pendent també utilitzat com a corral. Adossat a la façana posterior de la casa, a finals segle XIX -inicis del segle XX s’hi adossar una nova construcció, de planta baixa i dos pisos amb l’accés a la façana de ponent pels amos, ja que l’antiga construcció era ocupada pels masovers.

Coll de Gossem

El Coll de Gossem és una muntanya de 799 metres que es troba al municipi de Castellfollit del Boix, a la comarca catalana del Bages. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 278113001).

Coll de Gossem

Travessem crta BV-1081