Castellfollit de la Roca-Ermita de Mont-Ros-Baumes de Caxurmà-Ermita de la Devesa-Ermita del Cós-Castellfollit de la Roca

Comencem la volta a l'entrada de Castellfollit de la Roca, el segon poble més petit de Catalunya pel que fa a l'extensió del seu municipi (0,7 km2), a la zona de les escoles i el camp de futbol, i des d'allà creuem la carretera i baixem per un camí senyalitzat com Camí particular. Al poc de començar agafem un corriol que surt de la pista a la dreta en pujada i el seguirem fins sortir gairebé arribar a la carretera a la zona coneguda com Les Funoses on una trobem unes escales que baixen cap a la Font Fonosas, que no raja, i des de la qual continuarem per la pista que surt a la seva dreta. Passarem per una discreta font que queda a la nostra dreta (desconeixem si és potable o no) i tot seguit creuem un gual per sobre el riu Toronell, un dels dos junt amb el Fluvià que han ajudat a configurar la curiosa disposició de Castellfollit de la Roca. A l'alçada de les ruïnes d'una casa, continuarem pujant per la pista a la dreta i més endavant la deixarem per agafar la pista que puja a la dreta en direcció a Can Passavent, casa que ja podem veure per sota. S'ha de passar per davant de la casa, a la qual es pot arribar seguint la pista més evident fent més volta o bé agafant una pista bruta que surt a l'esquerra i que et deixa just darrera de la casa, on passat un doble filat, s'hi arriba. Un cop a la casa, s'ha d'agafar un corriol que surt just davant d'ella uns metres més endavant i que puja fins a la Mare de Déu de Mont-Ros. Nosaltres vam recórrer uns metres per la pista intentant trobar-lo perque semblava tancat, vam fer la volta perque sabíem que sortia des de la casa i un caçador amb els seus gossos ens va servir de guia per trobar el corriol d'inici una mica tancat però que poc a poc es fa més evident. La referència per trobar-lo fàcilment és la torre elèctrica que hi ha davant de Can Passavent, a la seva dreta es veu el corriol clarament. Es tracta d'un corriol trepitjat pel que sembla sobretot utilitzat per senglars, en trobem força furgades de morro, i malauradament, pels seus caçadors també com vam poder comprovar. Entre crits de caçadors, trets i bordar de gossos anem pujant el corriol que guanya alçada ràpidament fins arribar primer a unes restes que vam interpretar com les restes del Castell de Mont-Ros, pedres escampades algunes molt ben col·locades, i després al Puig de Mont-Ros (631 m) on es troba l'ermita del mateix nom, que malauradament ha perdut tota la seva teulada pero conserva bé les parets. Seguim per la pista que baixa davant de l'ermita i als pocs metres unes fites a l'esquerra ens senyalen un corriol que ens porta cap al Collet del Castell on també s'arribaria per la pista. El collet es un minúscul prat obert on trobem un parell de camins que surten, un a l'altra banda del prat en diagonal i que és el que ens portaria a la Mare de Déu de la Devesa, el que prenem nosaltres en baixada i que trobem senyalitzat per un pal amb senyal de gir groga i suposadament altra que sembla que surt reculant inicialment en direcció a l'ermita de Mont-Ros i que arribaria a enllaçar a l'alçada de la Riera de Santaló amb el camí que duu a les Baumes. Aquest darrer camí, la nostra intenció era anar primer a les Baumes de Caxurmà, no el vam trobar o estaba molt tancat, agafant el que indica el track i que ull, fins arribar a les baumes es un tros bastant aventurer no recomanable si no s'està disposat a passar per corriols embardissats de senglars i caçadors i trams de camp a través. Una recomanació és al Collet del Castell prendre el camí que esdevé pista i que duu a la Mare de Déu de la Devesa i des d'allà fer un anada-tornada a les baumes, que es troben a escàs 1,5 km i després continuar rutal. Al nostre cas vam seguir com deien el tram "senglar" orientant-nos sabent que havíem d'anar de baixada a prop de la Riera de Santaló a l'altra banda de les quals es trobaven les baumes. Vam coincidir un dia de caça per tant vam trobar caçadors, marques de senglars i arribats a la Riera de Santaló, que vam haver de descendre baixant per la seva llera uns metres, tot un seguit de llençols penjant dels arbres i uns quants transistors encesos, que pel que sembla formen part del ritual de la batuda de senglars. Creuada la riera trobem el camí que puja des de Castellfollit de la Roca i un pal indicador de sender Itineraria amb el nom de "Torrent de Santaló 396 m". Des d'allà, ara per un camí molt més còmode, arribarem aviat a les Baumes de Caxurmà, situades a diferents nivells en un bonic tram de bosc de densa vegetació bastant obac. Les baumes es poden descriure com un caos de grans blocs de pedra fruit de despreniments que han conformat un seguit de galeries laberíntiques entre les esquerdes i els grans blocs. L'entrada principal està senyalitzada per fletxes de color verd i si es vol explorar una mica el seu interior, sembla que s'ha de demanar permís per fer-ho si es vol fer de manera acurada, hi ha cordes que indiquen el camí a seguir dintre del laberint de roques. Per cert que les baumes són un refugi de curiosos invertebrats i de diferents tipus de rat-penats. Visitades les baumes vam continuar el camí cap a l'ermita de la Mare de Déu de la Devesa al nostre cas seguint inicialment les fletxes verdes que porten a una zona entre bonics blocs de pedra coberts de molsa en una continuació de la zona de les baumes fins a tornar a coincidir amb el camí senyalitzat en groc que ens porta fins a l'ermita de boniques panoràmiques. Des d'allà ens espera una bona baixada on anirem creant la pista alternativament per passar per corriols i on passarem deixant momentàniament la pista per Can Lloreda, un mas abandonat que visitarem per dintre i que es troba apuntalat pel risc de caiguda. Acabarem sortint a una pista a final de baixada on es troben els masos de Palomar de Dalt i Palomar de Baix, on seguirem la pista que fa un gir de 180 graus per buscar el pont gual que ens permetrà superar el riu Fluvià i passar a l'altra banda. Seguirem la carretera en direcció a la carretera A-26 que superarem passant sota el túnel i continuarem en direcció a l'urbanització Cometa de Montagut. Ull perque en la pujada hem de prendre un corriol en pujada a peu de carretera que surt a la nostra esquerra i que és bastant fàcil de no veure. Seguim el corriol i prendrem el altra corriol que surt a la seva esquerra més endavant en comptes de anar cap a l'interior de l'urbanització. El corril ens deixa en una mena de prat davant d'una casa, el creuarem i sortirem al tallafocs que remuntarem fins a una visita caseta d'electricitat de color negre que passarem prenent una pista que puja en darrera a l'esquerra al poc de caminar per l'asfalt del carrer. El corriol ens porta a una pista cimentada que continua pujant i que nosaltres vam creuar (ho hem indicat amb un waypoint), en realitat es pot seguir la pista fins una mica més amunt on unes fites ens indiquen on seguir el corriol deixant la pista, si es segueix el tram, es passa davant de la casa de La Llibra on vam ser rebuts per uns quants gossos de la casa que deslligats van venir a rebre'ns. Des d'allà el camí comença a guanyar alçada ràpidament cap a l'ermita del Cós. Els treballs forestals han desdibuixat bastant el corriol, però tot i això anem trobant fites que ens indiquen el camí correcte a seguir. Les vistes des de la Mare de Déu del Cós són espectaculars, i des d'allà podem veure també si ens fixem l'ermita de la Devesa, a l'altra banda de la vall, que hem visitat una estona abans. Comencem la baixada seguint la pista senyalitzada una mica més endavant de l'entrada del recinte de l'ermita com "Castellfollit" (senyals de ratlla de color groc). La baixada es continua però còmoda agafant de tant en tant algun corriol per retallar pista. Atenció perque a la part final hi ha un corriol no gaire visible que surt a la dreta de la pista a l'alçada d'un dipòsit, que hem d'agafar per baixar directament a la carretera. Inicialment no el vam veure i el vam passar, però és bastant clar, el camí continua davant del dipòsit i va fent ziga zagues fins arribar a unes escales de pedra que et deixen a la carretera ja amb vistes espectaculars de la cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca. Com es veurà, en aquell punt, el track fa un evident rebot amb la cinglera basàltica, que evidentment cal obviar, en l'intent de fer una de les boniques fotos que es tenen des d'allà. Creuada la carretera arribem al barri de Fluvià encara al terme municipal de Montagut i Oix, i passem davant de les fàbriques camí de la panoràmica pasarel·la de fusta sobre el Riu Fluvià, que creuarem i que ens portarà successivament a creuar el Pont Medieval sobre el Riu Toronell. Des d'allà, l'empedrat camí de pedra volcànica ens portarà al poble, on sortirem davant de l'església de Sant Salvador i el seu magnífic mirador. Després creuarem el poble de banda a banda fins tornar al punt de partida previa visita això si del Forn de pa Ca l'Enric i no cal dir-ho, de Cal Tuset i les seves magdalenes.