Castellfollit de la Roca, les baumes de Caxurma i les ermites de la Devesa i del Cós

Ruta inspirada en la XXIV marxa popular de Castellfollit de la Roca, la Marxosa-15.

La caminada surt del camp de futbol de Castellfollit de la Roca, es travessa la carretera en direcció a Olot i es camina paral·lel al riu Toronell que queda a sota a l'esquerra i a la carretera d'Olot que resta paral·lela a la dreta.

Sense cap altra complicació es va seguint la pista que surt per sota de l'autovia d'Olot a Girona (A-26) i va pujant lleugerament fins a Ca n'Oliveres, una casa de pagès enrunada i embardissada on s'acaba la pista. Aquí sembla que hi hagi hagut una errada perquè no es veu cap camí; però si es mira a l'esquerra de la casa, es veu un senderó que la va vorejant i baixa fins a la Riera de Santaló, amb molt poca aigua i molt fàcil de superar. Passada la riera el camí es va enfilant per una zona força humida i divertida. És una zona rocosa amb una natura exuberant que acaba a les Baumes de Caxurma, dins els boscos de Santaló. Des del torrent de Santaló cal anar seguint la direcció de la Devesa, ajudats a vegades per marques verdes.

Les Baumes de Caxurma són més d'un forat; però el més important de tots, assenyalat amb un rètol de fusta clavat a un arbre, és una balma estructurada, segons un reticle ortogonal de fractures, amb nombrosos productes clàstics que li confereixen un itinerari accidentat, en el que cal anar desgrimpant de bloc en bloc. Segons la topografia del 1972 té un recorregut total de 387m i un desnivell descendent de 19m amb un mínim de tres boques transitables. (Aquest fragment l'he extret de http://espeleobloc.blogspot.com.es/2011/11/les-caixurmes.html).

Visitada la bauma principal, caldria hores per gaudir-la com cal, la caminada torna a sortir i puja seguint les pintures verdes, molt escasses, per una drecera que passa per sota del mas Santaló -se sap perquè els gossos borden pacífics des de la cinglera- i sense gairebé ullar la casa s'arriba a l'ermita de la Mare de Déu de la Devesa, ermita situada a uns dos quilòmetres de Castellfollit de la Roca i que ja pertany al municipi de Montagut i Oix.

Des de la Mare de Déu de la Devesa hi ha unes vistes excepcionals del Canigó, del Comanegra i el Pic de les Bruixes, de la zona de la Mare de Déu del Mont i de l'Empordà. També es veu a la muntanya de davant el Castell de Cós o de Montagut i l'església del Cós, el proper objectiu d'aquesta caminada.

Ara el camí segueix per darrere l'ermita, a la dreta de l'absis. És una drecera que baixa sense pèrdua, molt fressada, que arriba a les feixes i al mas deshabitat de can Lloreda. Se segueixen dreceres i pistes sempre avall i sense cap pèrdua fins que s'arriba a l'asfalt.

De seguida es travessa el Fluvià i es camina per la zona del Pla de Dalt dels Angles, es passa per sota l'autovia A-26 una altra vegada i a la que s'ha passat per sota l'autovia i el camí asfaltat gira a la dreta. Aquí cal parar atenció perquè surt una drecera que s'enfila esquerra enllà.

Cal agafar-la i pujar pels límits del barri de la Cometa fins a buscar una pista que puja cap al Cós. A mitja pujada, i en un revolt d'esquerres, hi ha un rètol en forma de fusta clavada a un arbre que assenyala la drecera que s'ha d'agafar per pujar a la Muntanya del Cós on hi ha el Castell del Cós o de Montagut i l'església del Cós (edifici d'una sola nau rectangular amb volta de canó, absis semicircular i campanar d'espadanya d'un sol ull que data de 1105, aproximadament).

Des del pati de l'església del Cós hi ha unes vistes excepcionals i extenses de la Vall del riu Llierca (nord); el Santuari del Mont (nord-est); la Vall del riu Fluvià, el Puigsacalm i el Santuari de Cabrera (sud), i el Santuari del Far (sud-oest).

Des de la Mare de Déu del Cós se surt direcció oest, per davant, es transita per un paisatge bucòlic, un parc natural obert al voltant d'una pedra immensa amb la inscripció MUNTANYA DEL CÓS i s'agafa una drecera ben fressada i, a vegades ben empedrada, que sense cap pèrdua baixa fins a la carretera N-260a que porta de Banyoles a Olot. Poc abans d'arribar a la carretera ja s'albiren les vistes de Castellfollit de la Roca.

Es travessa la carretera i se segueixen els rètols de la Passarel·la del Fluvià des d'on es pot tornar a gaudir de la màgia basàltica de la vila garrotxina.

Es travessa el pont i vorejant el riu Toronell, afluent del Fluvià, s'arriba a un pont medieval reformat que es travessa i puja fins a Castellfollit de la Roca. Es passa per l'església i s'arriba a la Plaça Josep Pla per gaudir de les vistes, ara des del cimalt rocós.

I sense més patiment ni dificultat es passa pels carrers antics de la vila fins al camp de futbol on comença i acaba aquesta magnífica ruta.

Els Senyderistes iLusos, molt ben acompanyats per en DACAMA, us aconsellem que la feu i que la gaudiu com vam fer nosaltres.

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!