Castellfollit de la Roca-Mare de Déu de Mont-ros-Mare de Déu de la Davesa-Baumes de Caxurma.

Sortida

Aparquem vora els col-legis, el camp de futbol i la piscina de Catellfollit de la Roca

Font de les Funosas

Ruïnes de Can Clau

Seguim per la dreta

Can Passavent

Ruines Castell de Mont-ros

El castell de Mont-ros és situat al cim de la muntanya del mateix nom, a uns 100 m de l'església, des d'on es pot veure la plana de Begudà i el riberal del riu Fluvià. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional. Història El castell de Mont-ros surt esmentat per primera vegada en el testament de la vescomtessa de Besalú Ermessenda, de l'any 1119, com a «Castrum Monte Ruso» i a vegades mal transcrit com a «Monte Rufo», el qual pervenia a la vescomtessa pel seu casament amb Udalard, vescomte de Besalú, i que aquest deixà al seu nét Udalard II. De fet cal relacionar aquest castell de Mont-ros amb els altres que formaven part del vescomtat de Besalú o de Bas, Milany, Castelló d'en Bas i també Montagut o el Cós i Beuda. Mont-ros també és inclòs com a «castro Montros», l'any 1126, en el text del jurament de fidelitat que féu el senescal Guillem Ramon I de Montcada com a tutor de Pere Udalard, fill del vescomte de Bas. A partir d'aquest moment el castell de Mont-ros formà part del conjunt de castells del vescomtat de Bas i la seva història restà molt lligada a la dels vescomtes d'aquesta vall garrotxina. En una concòrdia entre Hug, vescomte de Bas i Pere II de Cervera, documentada l'any 1198, és esmentat el castell de Mont-ros «castrum de Monte Russo cum suis terminis». Segons F. Montsalvatge, en un document de l'any 1240 en el qual consten les afrontacions del mas Rovira, hi ha esmentat el castell de Mont-ros i la capella que hi havia dedicada a la Mare de Déu. L'any 1241, el rei Jaume el Conqueridor confirmà la possessió del castell de Mont-ros a favor de Simó de Palau. Després la seva filla Sibil·la, l'any 1280, el vengué, juntament amb el vescomtat de Bas, Monells, Castellfollit i Montagut, al sobirà Pere II el Gran. Poc temps més tard, l'any 1285, Pere el Gran ho donà a Ponç Hug IV d'Empúries i d'aquest passaren al seu fill Malgaulí, el qual hagué de vendre la tinença del castell per a poder afrontar els deutes, juntament amb les tinences de Montagut i Castellfollit. L'any 1321 el monarca absolgué Malgaulí de pagar el lluïsme per haver venut a carta de gràcia el castell de Mont-ros a Dalmau de Palol. Aquest, l'any 1335, el vengué a Dalmau de la Miana, senyor del castell d'aquest nom. Finalment, segons F. Montsalvatge, l'any 1339 el rei Pere III el Cerimoniós l'incorporà a la corona. Arquitectura El castell estava format per una torre, segurament de planta rectangular, i per una sala o construcció situada a ponent seu. A la banda de llevant també hi devia haver un edifici, a un nivell una mica més baix. Mentre als costats de tramuntana i de migjorn del castell el desnivell no gaire fort de la muntanya i unes muralles feien de protecció, als costats de llevant i de ponent foren excavats dos valls, que s'estenen transversalment, en relació amb la carena, i que provoquen un desnivell de més de 10 m respecte del nivell de la fortificació. L'edifici central, segurament la torre mestra, tenia una longitud de més de 6 m. i una amplada de més de 3 m.. Només s'hi veuen però un munt de rocs i un clot al mig. A ponent de la torre i 1 m. més avall, hi devia haver una construcció més gran. Hi ha a dos costats, tramuntana i llevant, restes de murs. Finalment, a llevant de la torre, uns 2 m. més avall, hi ha un espai rectangular força enclotat, que deu correspondre a una altra construcció allargada que té una amplada de 6 m. Es tracta, doncs, d'un castell que tenia una torre rectangular, com els castells feudals de Montpalau, de Sales o de Colltort, i diverses dependències. Informació procedent de la Viquipèdia

Mare de Déu de Mont-ros

L'església havia estat la capella de la fortalesa de Mont-ros. Hi ha poques dades històriques sobre el seu passat. L'any 1240 és esmentada una escriptura particular referent a les afrontacions del mas Rovira de Cortals que indiquen com a límits el castell i la capella de Nostra Senyora de Mont-ros. Al final del segle XIV, apareix esmentada en els nomenclàtors de la diòcesi de Girona com a «Capella sancte Marie de Monterusso in parrrochia sante Eulalie de Begudano» (Santa Eulàlia de Begudà). Alguns estudiosos donen notícia d'una estada propera a l'església que fou possiblement residència dels castlans del lloc i que, amb posterioritat, en perdre el castell la seva importància, degué ésser cedida pels vescomtes de Bas als clergues de Begudà perquè mantinguessin el culte religiós a la capella. Arquitectura Església d'una sola nau amb l'absis semicircular orientat a llevant amb quatre contraforts i espitlleres de defensa. Posteriorment s'hi afegí la sagristia que s'adossà la mur de tramuntana i que comunica amb el temple per una porta que dóna a la nau i el campanar d'espadanya, sobre el mur de ponent, que fou modificat i sobrealçat. La porta d'accés és oberta al mur de ponent, flanquejada per dues finestres d'època posterior a la romànica. És d'arc de mig punt i adovellada. A finals del segle XIX, i gràcies a un dibuix de Josep Berga i Boada, sabem que davant de la porta hi havia hagut un porxo. Se n'observen vestigis dels murs laterals. Il·luminen el temple altres quatre finestres de doble esqueixada obertes a la façana de migdia. L'interior del temple és cobert amb volta de canó seguida a la nau i semicircular a l'absis, aquesta tapada per uns murs construïts posteriorment que converteixen l'espai en trapezoïdal. L'aparell dels murs no presenta cap tipus d'ornamentació i és format per carreus de mida diversa, ordenats en filades. Informació procedent de la Viquipèdia

Continuem Recta

Pal indicador continuem Recta

Seguim per la dreta

Seguim per la dreta i seguidament per l'esquerra.

Mare de Déu de la Devesa

Es tracta d'un santuari situat als estreps nord orientals de la serra de sant Julià del Mont, a la dreta del riu Fluvià, al veïnat dels Anglès. El temple té una estructura primitiva, d'època romànica, que fou notablement modificada durant el segle XVI. Té una única nau amb un absis semicircular (amb finestreta inclosa); a la façana de ponent hi ha una porta d'entrada adovellada, amb dos arcs en gradació, així com el campanar de cadireta que havia estat de doble obertura però, actualment, només en resta una. El santuari es troba en molt mal estat de conservació. Història La consagració solemne d'aquest santuari es va realitzar el mes de setembre de l'any 1540. Fins a a 1936 s'hi venerava una talla de Santa Maria asseguda i amb l'Infant a la falda, que tenia una obertura a l'esquena destinada a un reliquiari. L'any 1939 es restablí el culte al santuari i es realitzà una nova imatge de la Verge, rèplica no gaire coincident amb la desapareguda i que esculpí l'artista Narcís Informació procedent de la Viquipèdia

Continuem per l'esquerra

Continuem per l'esquerra per anar a visitar el mas Santaló.

Mas Santaló

Fem una visita al bonic mas Santaló on gaudim d'unes fantàstiques panoràmiques i també d'un antic forn de teules

Baumes de Caxurma

Son grans blocs de roques/pedres que forment un gran conjunt de cavitats i esquerdes d'uns 400 m. de longitud en un laberint de paisatges i passadissos subterranis. Això és degut a la distensió neògena (relaxació dels materials sotmesos a pressió) que tants terratrèmols va patir i per tant va causar aquest rebombori subterrani la zona. El més important va passar a l'any 1428 i va devastar la majoria dels pobles de la Garrotxa

Riera Santaló

Cruïlla recta

Nosaltres continuem recta

Tunels de Mont-ros

Continuem per l'esquerra

Restauració Pont Medieval

19 Església vella de Sant Salvador

L'Església vella de Castellfollit de la Roca és un edifici del municipi de Castellfollit de la Roca (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'una antiga església parroquial situada al caire del cingle basàltic. El seu origen és romànic però ha sofert nombroses modificacions a causa, primer, dels terratrèmols del segle XV i, després, de les guerres. De la fàbrica primitiva conserva una finestra romànica tardana en la paret de migdia i un gran nombre de carreus reutilitzats. Llinda De grans dimensions (60 x 263 cm), està situada a la porta d'accés. Hi ha el següent text inscrit: "SI DEUS. PRONOBIS. QVIS. CONTRANOS / 1698" També hi ha una creu en relleu per sobre de la llinda. La primera vegada que es troba citada documentalment és a mitjans del segle XIV amb les paraules "ecclesia de Castrofollito suffraganea". Per tant no era l'únic edifici religiós de la vila: "capella castri sancti Salvatoris de Castrofollito in parrochia sancti Petri de Monteacuto". A Castellfollit hi havia dues esglésies, una parroquial i l'altra, del castell de Sant Salvador. De tota manera, malgrat no existeixi documentació més reculada, l'església "vella" fou bastida a finals del segle XI o principis del XII. En el decurs del temps va alternant advocació entre Sant Salvador i la Trinitat. L'any 1691 l'església disposava dels següents altars: Altar Major, altar de Nostra Senyora de la Pietat, el de Sant Joan Baptista, el de Sant Joan Evangelista, el de Sant Eloi, el de Nostra Senyora del Roser i el del Santíssim. L'any 1700 el bisbe Miquel Joan de Taberner troba l'església molt destruïda pels soldats del rei de França. L'església de Sant Salvador es va mantenir en culte fins a l'any 1936, data en què fou cremada, produint-se l'esfondrament del sostre. Ha estat restaurada i es vol utilitzar com a museu. Informació procedent de Viquipèdia

Mirador

Mirador, Puig Castellet i també Plaça de Josep Pla

Plaça del Cingle

Boniques panoràmiques des de la Plaça del Cingle

Arribada

Arribada i final de la caminada davant de la plaça de l'escola Castellroc, piscina Municipal i zona esportiva Municipal on tenim els cotxes