Castellfollit de Riubregós i el seu patrimoni

Esglèsia del Roser i Plaça Major

La Plaça Major és el centre del nucli antic de la vila i hi podem trobar l'actual església parroquial dedicada a la Mare de Déu del Roser. La Plaça Major es troba dins del nucli antic de la vila que per ell mateix ja constitueix un bon exemple d'urbanisme medieval i que recomanem visitar. Es tracta d'una plaça amb forma rectangular amb dos laterals porxats, en un dels costats no porxats s'hi troba l'actual l'església parroquial dedicada a la Mare de Déu del Roser, i a l'altre costat hi ha l'edifici de l'antic Ajuntament, actualment ubicat al Carrer Major. L'església parroquial, abans anomenada Capella del Roser, anteriorment es trobava davant per davant de l'actual església, aquesta va ser contruïda després de la Guerra Civil Espanyola, un cop finalitzats els conflictes l'any 1940 es va refer en aquesta nova ubicació aprofitant algunes restes de l'antiga església, com el bonic portal adovellat de l'any 1623. Si es vol visitar l'església hi fan missa el primer i tercer diumenge de mes a les 10.30
Informació obtinguda de la web del municipi “ riubregos.cat”

Surto del poble girant cap a la dreta per agafar el camí del castell

Cami del castell

Viata des de la porta del Castell

Corriol que agafo per donar la volta al castell

Baixant, el corriol queda a mà esquerra

Corriol ( primera foto) , Torre d’en Balet (segona foto), pared restaurada del castell ( tercera foto)

Vistes

Pista per la que vaig

Vista enrere. La Torre del castell

Torre del Raval

És la segona torre, junt amb la d'en Balet, que encara es manté en peu i que constituïen el conjunt fortificat de Castellfollit de Riubregós.
Exteriorment presenta una planta poligonal de cinc cares i interiorment marca un perímetre trapezoïdal. Mostra uns 12 m d alçada conservada. La porta d'accés està encarada cap al nord-oest i consisteix en una obertura de mig punt fet amb llosetes disposades radialment. El nivell de circulació actual marcat per aquest porta és molt més baix del que pertocaria ja que el llindar s'ha de travessar acotant-se. Interiorment la torre s'organitza en tres pisos i un terrat assentat sobre un sostre bastit amb peces d'encofrat de morter que soldades formen una volta de mig punt. Aquest terrat, avui dia està molt malmès, havent-se esfondrat una part que deixa veure el cel obert. La separació entre els diversos pisos es feia amb empostissats de fusta assentats, sobre bigues de fusta.
Informació obtinguda de la web de l’Ajuntament de Castellfollit “ riubregos.cat”

Muralla del Castell de Sant Esteve (primera foto), Torre del Raval ( segona fotgrafia)

Castell de Sant Esteve La fortalesa existia ja als voltants del segle X com a possessió dels Comtes de Cerdanya ( si no abans com a baluard del Califat de Còrdova, quan la frontera que els separava dels comtats catalans es trobava més cap al nord del país).
Més tard, l'any 1148 Castellfollit va passar al domini directe dels Comtes de Barcelona. A finals del segle XIII i fins a la fi de les senyories jurisdiccionals trobem que el castell estava senyorejat pels Cardona com a feudataris de la casa reial, els quals ja tenien sota el seu domini la majoria de places fortes dels voltants. Finalment l'any 1822, en un context històric marcat pels enfrontaments entre absolutistes i reialistes durant el Trienni Liberal, el Castell va ser volat pel General Mina provocant el seu abandonament definitiu.
L'any 1981 es van descobrir en una de les estances interiors del castell, on es creu que hi havia la presó, uns grafits gravats a les parets laterals sobre l'arrebossat de calç i arena. En aquests grafits es pot apreciar un conjunt fortificat bastant extens i una escena bèl·lica on hi ha representats dos cavallers, el relleu d'un castell i una màquina de guerra o fonèvol al seu peu. Hi ha diverses teories sobre aquestes escenes, una d'elles diu que es tracta d'una escena que possiblement va veure el presoner abans d'entrar al Castell de Sant Esteve, ja que un dels cavallers representats duu l'escut dels Cardona a l'arnés del seu cavall i el Castell de Sant Esteve els pertanyia, però pren més força la teoria on es creu que representa el setge i assalt de Pere el Gran a Balaguer, per l'estructura del conjunt fortificat es pot apreciar que les voltes i la disposició del castell coincideixen encara avui amb el relleu de la ciutat de Balaguer vista des de l'altra banda del riu Segre, a més durant el setge de Balaguer es trobava en aquell indret tota la noblesa revoltada, entre ells Ramon Folc, vescomte de Cardona, quan va arribar Pere el Gran amb un gran exèrcit i els va fer empresonar, per això es creu que el cavaller que duu l'escut dels Cardona pot representar al vescomte i l'altre cavaller sense escuts aparentment visibles a l'arnès del cavall es creu que representa al rei ja que la imatge coincideix completament amb el segell de Pere el Gran i es poden apreciar les barres reials encara que no tinguin color. Es creu que l'esgrafiador era un presoner del rei, del llinatge o seguici dels Cardona, ja que és l'emblema més representat tot hi haver-hi molts altres nobles lluitant contra les tropes reials, no necessàriament havia de ser el vescomte de Cardona però sí que podria tractar-se d'un dels seus homes que va ser empresonat amb ell per servir-lo durant l'any de presó imposat pel rei a tots els nobles, i es creu que, tot i que el Castell de Sant Esteve podria ser que encara no pertanyés als Cardona, hagués estat el lloc indicat pel rei per a que el vescomte de Cardona complís la seva pena de presó.
Actualment el monument es composa d'un recinte emmurallat central dins els quals es conserven els fonaments de la torre mestra, murs enrunats i vàries dependències, algunes d'elles soterrades per les runes de les explosions que va patir el castell al 1822. Al nord i sud d'aquest recinte es conserven en peu dues torres albarranes. El Castell és de visita exterior lliure i si es volen visitar els grafits s'ha de consultar a l'Ajuntament.
Informació obtinguda de la web de l’Ajuntament de Castellfollit, “ riubregos.cat”

Mirant enrere, camí pel que he anat

Pista per la que vaig

Arribant a la cimentera

Capella de Marçà

Petita capella dedicada als Sants Cosme i Damià
La capella és d'una sola planta, més aviat petita, les parets són de carreus de pedra no massa obrats i arrebossades exteriorment, el portal és de punt rodó amb bancals de pedra i l'arc és d'obra arrebossada. Entre la porta i el carener de la teulada hi ha un rosetó de dibuix gòtic i entre el rosetó i l'arc hi ha l'anagrama de Maria i la data 1795. Hi ha un campaneret fet amb pedra però sense campana. Es celebra un aplec l'últim diumenge de setembre.
Informació obtinguda de la web de l’Ajuntament de Castellfollit, “ riubregos.cat”

Masia a mà esquerra

Aqui s’ha de continuar per l’esquerra

Imatge del camí en aquesta zon

Aquí s’ha d’@gafar el camí de la dreta

Panoràmiques

Panoràmiques

La primera fotografia mostra el tipus de corriol en aquesta zona

Corriol pel que baixo

Panoràmiques del Castell, les Torres i Santa Maria del Priorat

Arrbant a la Torre d’en Balet

Torre d’en Balet per dins

Torre albarrana del Castell actualment restaurada, que també rep el nom de la Torre del Ballester per trobar-se aprop de la masia de la Ballesteria. És una de les torres albarranes del castell, i va ser restaurada fa aproximadament 10 anys. Formava part del conjunt fortificat medieval junt amb altres tres torres i el castell.
El seu interior s'estructura en tres pisos separats per voltes cupulars. L'accés entre plantes es fa per una escala helicoïdal que es desenvolupa encastada a la paret. La torre culmina en un terrat actualment desproveït d'ampit. L'estructura només conserva un espitllera original, presentant diverses finestres d'obertura rectangular, sens dubte de cronologia moderna. Va quedar molt malmesa quan el General Mina va fer volar el Castell, hi van aparèixer esvorancs i posteriorment es va reconstruir de la manera més semblant possible a l'estat que presentava abans de la voladura. És un dels elements singulars de la vila ja que s'alça prominent des del capdamunt de la muntanya en la que es troba i això la fa molt vistosa a tot aquell que passa per la carretera o visita el municipi. S'accedeix a través d'un camí a peu. Es pot visitar lliurement qualsevol dia de l'any.
Informació obtinguda de la web de l’Ajuntament de Castellflorit “riubregos.cat”

Acabat el corriol comença un cami més ample

Hem entrat en un tram asfaltat

Pont sobre el Llobregós que travessaré

Vista de la Torre d’en Balet

Vista del Castell

Cami pel que vaig i pont que passa per sota la carretera per anar a Santa Maria del Priorat

Cementiri a Santa Maria del Priorat

Priorat de Santa María

Església romànica consagrada al 1082 i convertida en priorat al 1093 El Priorat de Santa Maria consta d'una església romànica documentada des del 1078 i annexa hi ha una edificació de l'estil de casa pairal que es va construir l'any 1740 com a vivenda monacal i el cementiri de Castellfollit de Riubregós
Priorat de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós L'església actual va ser consagrada l'any 1082 per Bernat Guillem, bisbe d'Urgell, i l'any 1093 el noble Hug Dalmau va cedir-la al Monestir de Sant Benet de Bages i va esdevenir-ne priorat regit per un pare prior i una petita comunitat formada per tres o quatre monjos. Posteriorment l'any 1593 per ordre del papa Climent VIII, el Monestir de Sant Benet de Bages va començar a dependre de Montserrat juntament amb totes les seves possessions entre les quals s'hi trobava el Priorat de Santa Maria. El 1835, després de l'exclaustració, va perdre la categoria de priorat i el 1916 s'hi va deixar de celebrar culte, tot i que en anys posteriors s'ha anat recuperant i actualment s'hi fa missa un parell de cops a l'any i en ocasions especials. El 8 de febrer de 1981 va ser declarat monument historicoartístic d'interès provincial i la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona van portar a terme la seva restauració. Del patrimoni artístic que es podia trobar a l'església tan sols es va salvar una verge de Montserrat de talla barroca ja que no es trobava a dins de l'església durant les revoltes del 1936-1939 i un retaule gòtic obrat al 1400 per un mestre desconegut que actualment es troba al Museu de Barcelona.
En quant a la seva arquitectura l'església és un edifici d'una sola nau, amb planta de creu llatina i un absis quadrangular. Als dos braços del transsepte hi havia dos absis semicirculars que van ser substituïts per una capella gòtica al braç nord i una sagristia al braç sud. La nau central es troba coberta amb volta apuntada i al transsepte hi ha una cúpula, amb trompes als angles que a l'exterior pren forma de cimbori circular. L'absis central i els braços laterals es troben coberts amb una volta de mig punt. Cal destacar la finestra de l'absis central que és de doble esqueixada coronada amb un arc de mig punt que a l'exterior és extradossat per una arquivolta. Els únics elements ornamentals de l'exterior es troben a l'absis central i consta de tres sèries triples d'arcuacions cegues entre lesenes. L'Església és de visita lliure per l'exterior, si es vol visitar l'interior podeu podar-vos en contacte amb l'Ajuntament. També es poden concertar visites guiades.
Informacióo obtinguda de la web de l’Ajuntament de Castellfollit: “ riubregos.cat”

Santa Maria del Priorat

Tornant a Castellfollit per la carretera